"Són una associació il·lícita dedicada a cometre delictes". Així és com defineix la Policia Nacional les bandes llatines establertes a Palma. Tant és així que en només mig any han detingut 49 persones vinculades a aquests col·lectius urbans. La darrera batuda va ser fa ara deu dies, amb nou joves arrestats quan presumptament protagonitzaren una baralla al parc Krekovitz.
Els altres 40 han estat arrestats per la Policia Nacional entre gener i maig. Cal destacar, la "desarticulació" de la banda anomenada Trinitaris. Aquesta formació està implantada a Gomila, un barri que la Policia considera sens dubte com el seu territori.
Però el desmantellament dels Trinitaris no ha estat el seu final. De fet, ja s'han tornat a constatar moviments del mateix grup en la mateixa zona. L'alt grau de perillositat que la Policia Nacional els atribueix és conseqüència d'anteriors delictes comesos pels Trinitaris, entre els quals destaquen robatoris amb violència.
Aquest col·lectiu, de fet, també és considerat a moltes altres bandes com les 'ovelles esgarriades'. Procedents de la República Dominicana, la seva radicalitat s'ha d'entendre -en certa mesura- per la manca d'integració social d'aquests joves.
De fet, no comptar amb més referents que aquestes amistats condueix a un tancament grupal. I si els Trinitaris s'arrepleguen als voltants de Gomila, hi ha altres bandes, com els Ñeta i els escindits dels Latin King, que es reuneixen a parcs com el de Krekovitz.
Els voltants de Pere Garau, i més tímidament per Son Gotleu, la Soledat i Son Oliva, són els seus escenaris habituals. Tal com destaca la Policia Local de Palma, es pot parlar d'entre 300 i 350 joves vinculats a les diferents bandes. A part de les ja esmentades, també hi ha els Azarosos-Pittbull, els anomenats Perrosky i els One Blones.
El seu lloc habitual de reunió són les places i parcs de les barriades, si bé existeixen incerteses sobre el seu comportament. Tot i que la Policia Nacional en destaca l'alt grau de perillositat, agents del Cos Municipal de Palma desdramatitzen la situació. "No hem detectat que siguin bandes organitzades amb l'objectiu de delinquir", assegura el portaveu municipal, tot i que afegeix de seguida que "tampoc no ho descartam, i per això les membres de la brigada GAP els tenen vigilats".
Segons el cos municipal, la majoria de delictes que puguin cometre comporten sancions menors. "Bàsicament, d'incivisme, quan es troben als parcs". Aquí s'inclourien les curses amb motocicletes, el renou nocturn, tinença i consum de drogues, sobretot haixís i marihuana."Ara bé, això no significa que s'hagin de criminalitzar tots els joves", matisa el portaveu de la Policia Municipal. I moltes vegades quan hi ha una dona pel mig, les baralles per ella solen ser habituals.
"S'agrupen per un instint d'imitació i condicions de vida molt indignes"
Si Palma vol resoldre el problema de les bandes llatines ha d'entendre per què es creen. Precisament amb aquest objectiu ha viatjat a l'Equador, recentment, l'economista Joan Mir. "No podem banalitzar els grups com ho fan els films, ni només mostrar la violència gratuïta", diu Mir. Cal entendre que a tots els moviments primitius predominen, per sobre de les relacions institucionals, el vincle familiar i territorial. O sigui, que quan hi ha una absència de l'Administració (com seria el cas a molts indrets d'Equador), les bandes s'organitzen per suplir l'entramat legal. Per altra banda, supleixen un altra mancança, que també es pot aplicar al cas mallorquí: les relacions afectives i familiars estables.
És per això que es desenvolupa un marcat caràcter grupal, que condueix a unes "relacions de lleialtat tan fortes que el delicte es produeix subsidiàriament". De fet, en ocasions, els cobrament de les quotes provoca que els joves cometin robatoris. "Si no tenen doblers, els han de robar". Lògica contundent, segons la llei urbana.
Joan Mir també destaca que aquestes recaptacions són molt jeràrquiques (com banda mateix) i sempre recauen en els capos. I és aquí quan assegura que "per això no es pot intentar modificar la conducta de les bases o negociar una integració en la societat amb gent de poc rang. Són tan jeràrquics que s'ha de dialogar -tal com ho fa l'Ajuntament de Guayaquil- amb els caps màxims".
Negociació
L'experiència de Guayaquil, el procés negociador en què s'han embarcat bandes i institucions des de fa tres anys, dóna els seus fruits amb la mediació de Nelsa Curvelo. Aquesta dona, d'avançada edat, manté una gran influència sobre les bandes de l'Equador.
I és que Curvelo anà a les arrels del motiu pel qual es produeixen i expandeixen les bandes: "La conclusió és que s'agrupen per un instint d'imitació, però també perquè viuen en unes condicions socials molt indignes". El progrés econòmic dels al·lots, per tant, és clau.