Ibrahima Diop, un senegalès de 31 anys, viu en un pis de 50 metres quadrats del carrer Moncayo a Son Gotleu amb nou compatriotes més. És un dels molts pisos pastera que Palma amaga amb recel. Diop s'atreveix a mostrar la seva intimitat i narra com arribà de manera "il·legal" a Mallorca, el seu treball de venda ambulant, els controls policials del carrer i la convivència miraculosa en una llar comprimida..., però sobretot, explia una memòria que dol: la terra, l'esposa i el fill que va deixar a l'Àfrica per un somni irreal.
La casa destapa la realitat coneguda però invisible d'uns apartaments clandestins on s'amunteguen immigrants sense recursos i on cada metre quadrat està ocupat per un matalàs. Un dels compatriotes de Diop, Mamadou Ousmane, de 29 anys, resumeix així aquestes condicions: "No hi ha espai per a res. Usam les maletes com a armaris. Durant el dia tenim els matalassos recolzats a la paret per poder moure'ns".
I és que l'única llar possible per a una bona part dels immigrants residents (legals o il·legals) a Palma són antres que costen més de 600 euros mensuals. Diop i Ousmane paguen 150 euros cada un per compartir habitació. Diuen que dormir en un llit pot costar 150 euros mensuals; en terra, 50 euros; i en una habitació per hores, entre 4 i 6 euros diaris. Els obstacles que posen els propietaris per llogar als estrangers, els problemes per regularitzar-ne la situació, la incapacitat legal per obtenir avals bancaris, la precarietat de molts salaris i l'alt preu de l'habitatge han convertit els 'pisos pastera' en un paisatge social massa freqüent.
Cheik Mbake i Jethro Mor, de 33 i 29 anys, també posen veu en aquest drama social. Els dos viuen en una mateixa habitació d'uns 10 metres quadrats i amb un sol llit al carrer Caracas. La resta del pis està ocupat per l'"amo" -així l'anomenen ells- i sis persones més. "Passa amb silenci, que l'amo no ens vegi", diu Cheikh. "L'habitació només té un llit. Cada setmana ens turnam el matalàs perquè no sempre dormi el mateix a terra", diu Cheik. Els dos són del Senegal, fa tres anys que són a Palma i com que no tenen feina es dediquen a la venda ambulant. En el mateix pis de l'"amo" hi viu Eduardo, equatorià, que comparteix un altre espai amb la seva dona.
També hi ha un matrimoni d'amics. Els 50 metres quadrats de la llar costen 580 euros al mes. "Guanyam poc, però ens arreglam com podem", diu Cheik. Afegeix que "estam normal", podria ser pitjor. En els casos límit, arriben a compartir sostre desenes de persones i els llits es lloguen dia i nit per un preu que ronda entre els quatre i els sis euros. El procediment sempre és el mateix: l'immigrant que aconsegueix llogar un pis el subarrenda a altres estrangers per pagar-se el preu del lloguer. En molts casos, els subllogaters fan negoci amb els compatriotes, ja que inflen el preu final dels dormitoris o dels llits.
Un pis de 400.000 pessetes l'any 1969, se podia vendre els anys 1980 per el doble i pagar la entrada per un pis nou que consideraven millor. Hi havia rotació de pisos i els pisos de segona mà eren mal de vendre.
Lo que vull dir ès que la relació de cost de un pis i el sou mitjà estaven quasi igual, un sou de 800.000 pessetes podria trobar un pis de 800.000 pessetes, els anys 1980.
Actualment un sou de 20.000 euros per any no trobarà un pis de 20.000 euros.