Són com invisibles perquè la ciutat no es digna a mirar en terra, però existeixen. Fins a 3.000 persones de la capital estan localitzades en nou assentaments infrahumans, repartits pels barris més degradats, on creix la desigualtat i la relegació social. El 50% de la marginació s’alimenta de persones immigrants i l’altra meitat d’autòctons, majoritàriament d’ètnia gitana.
Un mapa de l’exclusió social situa els principals assentaments d’infrahabitatges que existeixen a la capital. Algunes d’aquestes persones dormen pels carrers cèntrics de Ciutat, entre places i caixers, i altres en barraques alçades en descampats sense vida. També existeixen barris i àrees en plena degradació que competeixen en desigualtat sobre altres zones de Palma. Aquests nou punts són, per ventura, els més greus que conté la ciutat. Però no hi són tots, encara n’hi ha més. Els subterfugis on s’amaga la pobresa són molt més amplis.
Aquest mapa no identifica ni carreteres, ni monuments, ni hotels, ni zones turístiques. Identifica una realitat que ningú no vol al costat de casa seva però que existeix. Persones que no tenen el necessari per viure, persones amb mancances d’alimentació i sense una llar en condicions. Persones amb problemes de salut, dèficits educatius i sense influència per prendre decisions sobre la seva vida. Parlam de discriminació, d’una realitat consentida que no convé remoure perquè molesta. A alguns.