No totes les famílies del poblat gitano de Son Banya l’abandonaran en les mateixes condicions econòmiques. Laprimera fase per desmantellar aquest nucli començarà desallotjant-ne cinc famílies que ja estaven incloses en l’anterior programa de reallotjament de 2001-2005.
Aquests nuclis familiars partiran entre setembre i octubre —segons les previsions que marca el programa— en les condicions que s’establiren en aquell moment. Només aquestes cinc famílies, d’un total de 124 que viuen al poblat, costaran a Cort 300.000 euros.
El pla anterior oferia 60.000 euros a les persones interessades a abandonar l’assentament perquè adquirissin un habitatge. L’Ajuntament de Palma i l’Ibavi finançaven part d’aquest programa i les llars afectades havien de fer efectiu un 10%, com a mínim, del preu de l’habitatge adjudicat. Cort oferia els 60.000 euros en concepte del valor simbòlic de la barraca i els interessats rebien un pis de lloguer molt baix, que oscil·lava entre 80 i 120 euros. Els terminis per optar a la compra dels habitatges depenien de les condicions en què les famílies haguessin pactat el tant per cent restant que els pertocava d’hipoteca.
L’acord amb aquestes cinc famílies per adquirir els pisos s’arribà a tirar endavant. De fet, aquestes persones ja disposen d’habitatges en altres zones de Palma, però el contracte per deixar les barraques i ocupar els pisos nous no es materialitzà mai. Amb aquestes condicions el govern anterior autoritzà 49 allotjaments i 9 allotjaments amb compliment previ de diversos tràmits, i es donà el visti-plau a l’ocupació de 7 allotjaments per un període de temps. Més del 50% d’elles retornà al poblat.
Per afrontar el pla nou, el Patronat Son Riera té un pressupost només per a 2008 d’1,7 milions d’euros, però el desmantellament s’allargarà fins al 2011 amb una nova partida cada any. Cort adquirirà els habitatges del mercat immobiliari de segona mà o de protecció oficial. El Patronat crearà també un parc immoble destinat al reallotjament de Son Banya.
Els meus fills no creixeran aquí
Tres famílies, tres històries que posen els pèls de punta i tota una vida a Son Banya. Són tres de les cinc famílies de l’antic pla de reallotjament que fa entre dos i quatre anys que esperen per abandonar el poblat. Si les previsions no fracassen, ara seran les primeres persones que es desallotjaran del nucli.
Antonio Luis Amaya, de 53 anys, viu a la barraca del carrer 5 número 110. Per suposat, les barraques no tenen portes. Això, a Son Banya, està reservat als privilegiats que controlen el "poder fàctic". Una habitació multiusos, amb gàbies d’ocells i una sala amb la cuina allotgen tres persones més: la seva esposa, el seu fill i la seva sogra. Tots cobren una pensió de 260 euros per minusvalideses. "Fa dos anys que tenc les claus d’un pis del Coll d’en Rabassa, però no hi puc anar perquè no s’arribà a signar mai cap contracte amb el Consistori", explica Antonio.
María Amaya Berrio és viuda i pensionista. Viu al carrer 5 núm. 111, amb tres fills. La seva barraca és idèntica de tronada que la d’Antonio Luis. María arribà a Son Banya amb la seva família procedent del primer assentament gitano del Molinar quan tenia 13 anys. A 14 tingué el primer fill i des de llavors no ha sortit d’aquest enclavament. Cobra 300 euros de pensió. "No puc fer feina i no sé si podré afrontar detreminades condicions", afirma. Fa tres anys que espera per poder entrar al pis que Cort li oferí al Polígon de Llevant.
Juan Amaya Romero té 28 anys i 3 fills. Viu al carrer 4. Fa poc que finalitzà el seu contracte d’inserció per treballar a les carreteres. Ell s’acollí fa 4 anys al pla per accedir a un habitatge. Cort n’hi oferí un a Son Gotleu i encara espera. "No vull que els meus fills creixin aquí", afirma.
Tres intents fracassats
Amb 38 anys que té de vida Son Banya només hi ha hagut tres intents per desmantellar el poblat. Els tres fracassaren. El primer es tingué lloc al final de les primeres eleccions municipals (1979-1983), en època del batle socialista Ramon Aguiló. Aquest pla no va aconseguir els objectius proposats. És en aquest període quan s’implanta el narcotràfic que modificà el comportament de la població i de manera especial els seus ingressos.
El segon intent de reallotjament fou durant el mandat 1995-1999, amb el batle del PP Joan Fageda. Les propostes del pla plantejaven diferents alternatives: enderrocament dels allotjaments no usats com a residència i esbucament dels habitatges a mesura que es produís un reallotjament voluntari. El pla establia dues línies d’ajuda econòmica, entesa com a indemnització. Fins a 100.000 pessetes si l’habitatge era de propietat o fins a 250.000 si era de lloguer.
Aquest procés es paralitzà per manca de famílies interessades a acollir-se al pla d’ajudes. El tercer programa abasta dos mandats del mateix color polític. L’enceta Fageda i el continua Catalina Cirer. Es redacta per dur-lo endavant entre el 2001-2005, com un procés gradual. El 2001 comencen les reunions amb representants del poblat. La comunitat va mostrar les seves reticències i va ser impossible articular-ne alternatives.
L'immund el Mundo no deixa passar dia sense exalçar tot allò que és en detriment de la llengua catalana. La mala peça és En P.J. Ramirez.
L'immund el Mundo pretén que es creïn més dispositius a favor de l'espanyol i en contra del català (Ara n'hi ha més de mil d'aquests dispositius).
Anunciants de l'immund el Mundo: BANESTO – LATIENDA – PIKOLIN – SUVIVIENDA – VINOS LAVINIA – BUY.VIP. – PISCINAS RAMIREZ – AIR BERLIN –