Tomeu Martí
Qui pidola davant Madrid no em representa
No me sent, en absolut, representat per cap polític que pidola o s'agenolla davant Madrid. I deim 'Madrid' no per referir-nos a la ciutat, ni als que l'habiten, sinó al Madrid polític, talment com hem de suposar que ho fa el diputat Echenique quan acusa Holanda de «robar-nos».
'Lo' de Cercas i 'lo' de Rosell
Aquest diumenge es varen fer públiques dues declaracions que han estat polèmiques i que, segons els meu punt de vista, són molt interessants en tant que són representatives de dos posicionaments que, per fortuna, són molt minoritaris a Catalunya, però que existeixen.
Pel ressorgiment de les Illes Balears
Les Illes Balears, talment com dos terços del Planeta, vivim, encara avui, una tragèdia greu. Un trauma, del qual, per paga, no hem pogut, ni tan sols, fer el dol així com hauríem desitjat. La tragèdia que vivim a les Balears, s'ha vist greument accentuada per dues mancances de naturalesa política que, aquesta vegada, és, com a mínim, legítim pensar que s'han pagat amb un preu terrorífic: el de vides humanes. Les dues mancances d'origen polític són,
Repartir el treball (i gaudir de la vida)
El Primer de maig hem celebrat el Dia Internacional dels Treballadors. Sovint s'aprofita la diada per a reivindicar el 'dret a la feina' de les persones però en realitat, la feina és una obligació que tenim la majoria dels habitants de la Terra per subsistir.
Encontres a la tercera fase
La realitat sempre supera la ficció. I no és per afegir més llenya al foc, però només durant el que duim de l'any 2020 (que ja fris que s'acabi), els incendis forestals a Austràlia han cremat una àrea equivalent a quinze vegades Mallorca, hi han mort 33 persones i 480 milions d'animals
Redescobrir el veïnatge
Mallorca i les Illes Balears han estat, i són parcialment, societats en xarxa. Avui quan és parla de 'societat xarxa', es fa referència a les societats que viuen, cada vegada més, sota la influència d'internet i les xarxes virtuals. Però just abans que arribàs aquesta revolució, que va començar durant la dècada dels vuitanta del segle passat, vivíem en una societat EN xarxa, on els individus formaven part d'una col·lectivitat composada, com a mínim, per parents i veïnats, que eren l'entramat referencial on es movia... i una xarxa de seguretat per quan arribaven els mals temps.
Per un nou glocalisme
La crisi sanitària que vivim i la crisi econòmica que comença han deixar en evidència sistemes i formes de funcionar que s'han demostrat poc eficients a l'hora d'afrontar una pandèmia de les dimensions de la provocada pel coronavirus covid-19. Poc després de que es començàs a parlar de la globalització, va sorgir una alternativa, teòrica, que es va anomenar glocalització, terme que fa referència a un model basat en la idea de pensar globalment i actuar localment.
L'helicòpter espanyol no té ni per a benzina
Els teòrics ultraliberals de l'Escola de Chicago varen popularitzar la teoria anomenada 'helicopter money', que consisteix en que en una situació extrema de manca de liquiditat i davant la falta de consum i la paràlisi de l'economia, en comptes de comprar bons o baixar tipus d'interès, s'ingressen doblers directament en els comptes corrents de la gent perquè puguin usar-los al seu gust i així revitalitzar l'economia mitjançant l'increment del consum.
Recuperar la producció?
El filòsof, antropòleg i sociòleg de la ciència francès, Bruno Latour ha escrit fa pocs dies que «Si tot s’atura, tot es pot qüestionar, modificar, seleccionar, classificar, interrompre per a bé o, per contra, accelerar. És ara el moment de fer l'inventari anual. A la petició del sentit comú que diu: 'Reiniciem la producció el més ràpidament possible', hem de respondre amb un crit: 'de cap manera!' El darrer que cal fer és reprendre de manera idèntica tot el que fèiem abans».
Un 23 d'abril estrany, un Sant Jordi en diferit
El 23 d'abril ha estat durant dècades un dels dies més guapos de l'any. Sant Jordi és el Dia Mundial del llibre, el dia de l’amor i el dia de la literatura. Any rere any, amb força creixent, els llibres i les roses s'han apoderat dels carrers de mig món.
L'escletxa de gènere en la crisi del coronavirus
La pandèmia del coronavirus covid-19 ens afecta a tots i, en general, ens perjudica. Però també en això hi ha un biaix marcat pel gènere de les persones, i resulta evident que la crisi provocada pel coronavirus castiga amb més força les dones.
És trist demanar... i més trist és que et robin
Situació 1: un veïnat o conegut o familiar vostre vos demana que li deixeu doblers, justament ara que tampoc anau gaire esponerosos. El problema és que fa mesos ja vos va demanar un préstec i li vareu fer i vos va jurar i perjurar que vos els tornaria i encara no ho ha fet. La veritat és encara més crua.
Contra el militarisme i els seus valors
Avui és un bon moment per recordar unes paraules que vareu poder llegir en aquesta mateixa secció fa un mes, el 19 de març: «Una de les errades polítiques més monumentals que s'han comès a l'Estat espanyol des de l'any 1975, l'ha comesa el govern presidit per Pedro Sánchez: desplegar l'exèrcit espanyol pels carrers i places de les principals ciutats del nostre país i de la resta de l'Estat. Una errada que la 'Democràcia' espanyola pagarà molt cara».
Idees per combatre la crisi econòmica que ve
Els experts anuncien que, com a conseqüència de la crisi humanitària provocada per l'expansió de la pandèmia del coronavirus covid-19, patirem una crisi econòmica mai vista. Gairebé no havíem sortit de la crisi econòmica provocada per la mala gestió dels grans bancs internacionals, que va començar el 2008 i ja n'arriba una altra de més ferotge. Seria bo, ja que tenim l'experiència ben recent, no tornar a caure en les errades que es varen cometre aleshores, quan es varen salvar les empreses (que eren les culpables de la crisi), es varen 'socialitzar' les pèrdues econòmiques i no es varen prendre mesures per 'rescatar' les persones víctimes d'aquella crisi.
Entrau al refugi obert de la poesia!
«La poesia és alhora un amagatall i un altaveu.» va escriure Nadine Gordimer, i en aquests dies de confinament i pandèmia, de dolor, de pena i d'angoixa, tenim la sensació que, en alguns moments, hem de menester un altaveu i en altres moments, un amagatall.
Coronavirus i insuficiència pressupostària
Per ventura és bo recordar que estam confinats perquè, en efecte, el coronavirus covid-19 és una malaltia nova i molt agressiva, però també, i diríem que, sobretot, per intentar evitar el col·lapse dels nostres serveis i equipaments de salut.
Recuperar el sector primari
Fa molts anys que alguns advertíem (i els que fa molts anys que exercim el plaer i la responsabilitat de deixar escrites les nostres opinions, el rastre que deixam no ens permet mentir) que apostar tota l'economia de les Illes Balears al turisme, era com jugar a la ruleta russa: més tard o més prest et toca la mala sort.
Un memorial per a les persones mortes
Les xifres de morts provocades pel coronavirus covid-19, a nivell mundial, aborronen, horroritzen. A nivell de les Illes Balears, les xifres també son esfereïdores. No és només això. També dol el fet que, massa vegades, les persones mortes aquests dies (també les que no han mort a causa del coronavirus) són tractades com a xifres. Com a estadístiques fredes i distants.
Quan un policia comet un delicte (i hi ha proves)
Aquests dies d'estat d'alarma hem vist actuacions policials més que alarmants. Que ningú s'enganyi, els cossos policials espanyols duen tota la vida cometent abusos de poder, tractant al ciutadà a cops (també contra manifestacions de personal sanitari), el que passa és que aquests dies hi ha més ulls que mai als balcons. I més aparells per filmar els excessos.
Fer un 'reset'
Vivim un trauma. Un trauma col·lectiu de dimensions gegantines. Ens afecta a tots, fins i tot als que ara no en són conscients. Quan qualcú pateix un trauma, un xoc, un accident, en general, se li dispara un mecanisme que genera una certa ansietat per retornar, quan abans, a la nostra 'normalitat', per poc sana o feliç que fos aquesta. Ens passa com al protagonista de l'acudit que s'encomana a la Mare de Deu i li prega «que me quede como estoy».
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques