Aquest diumenge es varen fer públiques dues declaracions que han estat polèmiques i que, segons els meu punt de vista, són molt interessants en tant que són representatives de dos posicionaments que, per fortuna, són molt minoritaris a Catalunya, però que existeixen.
'Lo' de Cercas
L'escriptor Javier Cercas va declarar a 'El Periódico', respecte de la crisi provocada per la pandèmia de covid-19, que «Aquesta crisi és terrible, però em va afectar més la tardor del 2017». Quan un pensa fredament en el que diu Cercas, se li posen els pèls de punta.
S'ha de ser mala persona perquè et faci més mal que la majoria dels teus conciutadans votin democràticament per la independència del país on vius, que una crisi humanitària mundial que ja suma més de 230.000 morts a tot el món, dels quals, gairebé 30.000, són a l'Estat espanyol.
Cercas representa una minoria dins la minoria unionista de Catalunya.
Els partidaris de que Catalunya continuï sotmesa a l'Estat espanyol representen un 30% de la població del Principat (no confondre aquesta xifra amb la tramposa xifra que ofereixen algunes enquestes que sumen tots els que no afirmen ser partidaris de la independència, com si no existissin persones que no tenen una opinió sobre la qüestió, persones que els és completament igual una opció que una altra, persones que consideren que no tenen prou informació i persones que no els interessa el més mínim la política...).
Dins aquest 30% hi ha diversitat de posicionaments i un d'aquest és el que representa Cercas: Catalunya ha de continuar sota l'Estat espanyol a qualsevol preu. Encara que sigui mitjançant la violència.
'Lo' de Rosell
Sandro Rosell, expresident del Barça, va ser entrevistat al programa 'Lo de Évole', on va explicar la seva peripècia judicial i els 21 mesos en presó que li va imposar la jutgessa espanyola, Carmén Lamela.
L'entrevista és, en conjunt, molt interessant. Durant la conversa es va produir aquest diàleg: «una cosa que mai he tengut clara: ets independentista?», demana Évole. Rosell li respon «No ho sé, diga-m'ho tu». El comunicador, fa posat de sorpresa. Rosell diu: «Jo t'explico uns fets i tu em dius si ho sóc o no» i continua: «si hi hagués un referèndum per la independència votaria que sí. I me n'aniria cap a casa, i si guanyés el ‘sí’, me n'aniria de Catalunya. Si el resultat fos que no, em quedo a Catalunya».
Molta gent ha expressat la seva desorientació sobre aquesta resposta i s'han fet algunes interpretacions, des del meu punt de vista, desencaminades.
Rosell representa un perfil molt minoritari, però existent, de catalans que han experimentat en la seva pell la catalanofòbia de l'Estat espanyol, en el seu cas, 72 actuacions de l'Agència Tributària i 21 mesos de presó. Catalans que han vist, des d'un lloc privilegiat, la podridura de l'Estat espanyol. Tot això explica el seu sí a la independència. Però Rosell sap que un dels pilars de la República catalana serà la justícia social i un altra la corrupció zero... i això explica la seva intuïció de que s'estimaria més abandonar Catalunya.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ Tomeu - Doncs a mí em sembla que els ha definit amb molta claredat. Altra cosa és que a tú t'agradi o no. De fet, el primer cas és esfereïdor i sobretot pensant en que hi pot haver gent a qui els hi agradi, com... tú? pregunto, doncs el teu comentari deixa el dubte obert a algunes conclusions.
L'article l'escriu el que sap molt de males persones.