La crisi sanitària que vivim i la crisi econòmica que comença han deixar en evidència sistemes i formes de funcionar que s'han demostrat poc eficients a l'hora d'afrontar una pandèmia de les dimensions de la provocada pel coronavirus covid-19.
Poc després de que es començàs a parlar de la globalització, va sorgir una alternativa, teòrica, que es va anomenar glocalització, terme que fa referència a un model basat en la idea de pensar globalment i actuar localment.
Davant les crisis que vivim, hi pot haver la temptació (i l'interès d'un quants) de retornar a la 'normalitat' de just abans de la pandèmia. Una 'normalitat', val la pena recordar-ho, feta de crisis cícliques i que ens ha duit a haver de respondre a la pandèmia amb un confinament general, una aturada de l'economia i, malgrat això, ha provocat una mortaldat que es comptarà per desenes de milers de persones.
Una 'normalitat' vinculada a una globalització de pensament únic. Amb milions de persones obligades a partir de ca seva a causa de la guerra o la fam; i la globalització del capital financer i especulatiu, responsables de l'empobriment i mort de milions de persones a tot el Planeta.
Crec que som davant l'oportunitat de reconduir molta part dels problemes que provocava aquella normalitat, en la qual, uns quants, hi estaven perfectament instal·lats, mentre la immensa majoria no tenien garantits uns mínims de vida amb dignitat.
Les solucions i les alternatives no vendran de la il·luminació d'una persona o d'un col·lectiu, vendran de la suma d'intel·ligència col·lectiva i d'energia positiva i de la recopilació de propostes globals, implementades per organismes locals, que siguin capaços d'adaptar-les, aterrar-les i traduir-les al seu espai concret.
El nou glocalisme de què parlam, haurà d'entomar reptes que ja han estat formulats fa anys, però que mai han estat implementats.
El nou glocalisme haurà de promoure:
- Una nova institució mundial que agrupi representants de tots els pobles i nacions del món, en peu d'igualtat
- Una governança mundial que permeti, per exemple, regular els guanys i redistribuir el capital entre els qui participen dels processos productius.
- El reforçament i democratització profunda dels organismes econòmics internacionals (Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç…) perquè lluitin contra l’exclusió, la pobresa i la desigualtat.
- La potenciació de les institucions internacionals de defensa dels drets humans, com el Tribunal Penal Internacional.
- La condonació de l’injust deute extern dels països de l'anomenat 'Tercer Món'.
- L'establiment d'un impost sobre les transaccions financeres, inspirat en la 'Taxa Tobin', per controlar el moviment de capitals i a la vegada combatre els paradisos fiscals.
- El foment de la sobirania alimentària dels pobles i la protecció de l’agricultura autòctona i de les petites explotacions.
- El foment de l'economia i les finances ètiques i solidàries.
- El foment de la sostenibilitat ambiental.
- La potenciació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), tot dotant-la de capacitat executiva.
- L'aprovació d'una nova declaració dels Drets Humans, ampliada i millorada.
- L'assumpció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona el juny de 1996.
- L'assumpció de la Declaració Universal Dels Drets Col·lectius dels Pobles, aprovada a Barcelona i proclamada públicament a València el 24 d’abril de 1999.
Sé que tot plegat sona utòpic. Fins i tot, irreal.
Fa cent dies semblava, no només irreal, sinó impossible, que s'aturàs l'economia mundial i que la meitat dels ciutadans del Planeta estassin confinats a casa.
Hem comprovat, amb molt de dolor, que les distopies són possibles. Demostrem, amb compromís, que les utopies es poden fer realitat.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El programa politic de Mes? No gracies