Sebastià Bennàssar
Hilari de Cara incendia la literatura catalana amb el seu salt a la prosa
Des dels seus orígens com a editorial, Quaderns Crema s’ha associat amb les paraules "qualitat" i "prestigi". Si bé és cert que la seva germana castellana El Acantilado darrerament s’endú moltes atencions del pare de família, també ho és que Quaderns Crema continua essent una editora de referència per als lectors que cerquen bons textos. Ara ha engrandit el seu catàleg amb la novel·la Un llac en flames, d’Hilari de Cara (Melilla, 1945).
Espriu a Villangómez: “Us admiro profundament”
Una profunda admiració personal i per l’obra poètica. Això és el que sentia un poeta com Salvador Espriu per l’homenot eivissenc Marià Villangómez. I aquesta és una de les conclusions a les quals podran arribar els lectors de La carpeta 49, el llibre que acaba de publicar Jaume Marí i Prunella en el qual analitza bona part de la correspondència que Espriu envià a Marià Villangómez.
Protegiu-nos dels mossos
Tots els mossos d’esquadra que dimecres horabaixa varen participar en les càrregues policíaques de Barcelona haurien de ser suspesos de sou i càrrec i haurien de deixar les seves armes a la comissaria fins que s’aclareixin els fets...
Universitat pública i pensament únic
A la universitat pública fins i tot pots arribar a conèixer algú que en els darrers dies ha hagut d’enfrontar-se a les forces de seguretat per tal de defensar un dret que hauria de ser aquell que defensàs en primer lloc una universitat: el dret d’expressió. El dret d’expressió és...
El batle de Marratxí
Quan un batle no compleix la llei i no la fa complir, està donant arguments als seus ciutadans perquè no es pleguin a les seves exigències. El batle de Marratxí, José Ramon Bauzà, fa molta estona que incompleix la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears, que com tots sabeu és una norma superior...
Independentisme en castellà
L’estudi és prou concloent i servirà per tapar més d’una boca. Més del 25% dels independentistes catalans són castellanoparlants. Podríem pensar que estam davant un cas clar de manipulació d’enquestes, però jo penso que estam davant una realitat òbvia: el sentit comú...
Quan els actors fan allò que els ve de gust
De vegades els actors són molt més que actors. De vegades passa que els actors tenen moltes més ambicions que les que veuen en ells els productors dels espectacles. I de vegades passa que fins i tot aquestes ambicions es materialitzen. Això és el que passarà el proper dia 2 d’abril, quan el teatre Principal aculli l’estrena d’Extrems, de Wiliam Mastrosimone, un autor nord-americà de qui encara no s’ha vist cap obra a l’Estat espanyol i que hi arriba de mans d’una coproducció de Produccions de Ferro i el Principal.
Elogi (i defensa) del pensament crític
Es diu Tomàs i des de fa un bon grapat de dies està tancat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi du nou dies en vaga de fam, molts. El Tomàs protesta per l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, o allò que més popularment es coneix com a...
Calimotxo
Ara acabam de saber el secret de la joventut eterna. Ens l’ha revelat, ni més ni manco que a 102 anys, l’amo en Pep de Son Bats, que tot i no tenir televisor, ja en surt per molts gràcies a l’espot de Coca-Cola que protagonitza. El secret és quelcom tan simple, senzill i interessant com el calimotxo...
Damiàhuguetians
A l’Espai Mallorca, al carrer del Carme 55, a Barcelona "la capital dels Països Catalans" (en expressió de tots els participants a la taula rodona de dijous vespre), es va presentar la poesia completa del millor poeta català –ex aequo amb Estellés– de la segona meitat del segle XX: Damià Huguet (allà on posa millor...
Així em roben els editors
Llegeixo quasi amb desesperació que un dels meus escriptors preferits, Antonio Lobo Antunes, ha anunciat que deixarà d’escriure, que ni tan sols podrem gaudir de les seves excel·lents cròniques. Ho afirma en una entrevista al Diario de Notícias, que és un...
Quan l'església atraca (a Palma)
L’Església catòlica ja ha perdut les formes i ara es dedica a robar de forma descarada. Bé sigui des dels Estats, robant voluntats –no té nom això que han fet a Itàlia en el cas d’Eluana– bé sigui a petita escala, com al carrer de Sant Miquel...
La màfia catòlica
Després de l’alliçonadora estada d’una hora de durada amb Roberto Saviano –extremes mesures de seguretat per als periodistes– aprenem que la màfia és a tot arreu. Un dels exemples més concrets el tenim en el si de l’església catòlica...
Catalunya, centre d'operacions de la Camorra
"La primera vegada que vaig venir a Barcelona a promocionar el llibre, els meus escortes em varen dir que no anàs a la Rambla perquè hi ha un local on sempre hi va un dels principals caps de la camorra a jugar al black jack". La frase la va pronunciar ahir l’escriptor Roberto Saviano, autor de Gomorra, que és a Barcelona per participar en la setmana negra de Barcelona i per rebre, demà divendres, el premi de periodisme Manuel Vázquez Montalbán.
Montalbán sense caràcter
Menjar bé o menjar malament és una qüestió cultural. Menjar o no menjar és una qüestió de diners. La frase de Manuel Vázquez Montalbán és una de les múltiples que hi ha a la plaça que des d’ahir du oficialment el seu nom a la ciutat de Barcelona. Probablement aquestes frases, que inciten a llegir la seva obra, són l’única cosa bona que té aquesta plaça dura, de pedra, sense ni un sol arbre, una plaça que sense cap mena de dubte no hauria agradat gens al creador de Pepe Carvalho.
Una d'espies
Madrid és una ciutat amb més d’un milió d’espies, segons les últimes estadístiques, parafrasejant Dámaso Alonso. En aquella comunitat governada per Esperanza Aguirre i Gil de Biedma (ai, el pobre poeta, com se’n deu estar ressentint a la tomba) i en aquella ciutat governada per Gallardón (el gendre que moltes mares...
El sidral dels Ciutat de Palma
Els Ciutat de Palma ja tenen guanyador i a la pàgina web d’aquest diari s’ha muntat un debat ben intens –i dur, per què no dir-ho– sobre si en Jaume Pons i en Bartomeu Fiol mereixien o no aquest premi. Tot plegat arriba just la mateixa setmana que s’ha estrenat Mort de dama a Barcelona, amb un resultat molt notable...
El Guinness en català
Si tot va bé, avui al Lluís Colet li plouran ofertes de feina de tot arreu. Per què? Perquè podrà posar en el seu currículum que és l’home que ha fet el discurs més llarg del món: en total, seran més de 124 hores seguides parlant, pronunciades ni més ni manco que a l’estació de Perpinyà, que Dalí...
Mort de dama, l'ambaixada de Villalonga al Nacional
Una notable expectació mediàtica per assistir a la presentació d’un fet extraordinari però que hauria de ser corrent: la representació d’una obra de teatre d’un autor de les Illes al teatre Nacional de Catalunya. Més encara si l’autor en qüestió és Llorenç Villalonga i l’obra que es posarà en escena a partir de dia 22 de gener és ni més ni menys un clàssic com Mort de dama, que ja ha conegut diferents morts sobre l’escenari: el 70, el 82 i el 98.
Nivell C i votants decebuts
Hi ha moments en què un pot arribar a perdre la confiança en aquells als quals va donar el seu vot. Si els membres electes amb el vot d’una persona estan a l’oposició, el greu que sap la pèrdua de confiança és menor, però quan es veu que governen i que...
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català