Sebastià BennàssarBarcelona26/03/09 0:00
TW
0

Des dels seus orígens com a editorial, Quaderns Crema s’ha associat amb les paraules "qualitat" i "prestigi". Si bé és cert que la seva germana castellana El Acantilado darrerament s’endú moltes atencions del pare de família, també ho és que Quaderns Crema continua essent una editora de referència per als lectors que cerquen bons textos. Ara ha engrandit el seu catàleg amb la novel·la Un llac en flames, d’Hilari de Cara (Melilla, 1945). Es tracta de la primera entrega d’una trilogia que tindrà la seva continuïtat el 2010 i el 2012, tot i que cada un dels llibres es pot llegir de manera independent. En aquestes obres de Cara se centrarà en tres personatges principals i quatre o cinc de secundaris –en la primera el protagonista és Marc Crespí– i, malgrat que en cap cas no és la seva intenció principal, ofereix un fresc de la Mallorca contemporània, una illa que és indeslligable de la seva història recent (especialment de la Guerra Civil).

L’editor Jaume Vallcorba va acompanyar el també poeta, traductor i col·laborador de Diari de Balears en la seva estrena com a prosista i va assegurar que "aquesta és una novel·la que impressiona i que fa vibrar". De Cara va explicar que "el nucli fundacional de la trilogia és un manuscrit que tenia més de mil pàgines, sobre el qual hem estat treballant molt i del qual ha sortit la primera i la segona novel·la, que ja està molt avançada. Hem fet molta feina per dividir-la en parts autònomes. De totes maneres, és una obra de personatges i d’històries, que és alhora una aproximació a una època". La novel·la es combina amb poderosos i vigorosos elements irònics, que en alguns moments recorden la prosa d’alguns manacorins com Gabriel Galmés. "Sí, potser ens uneix un petit territori comú en l’ús de la sàtira". L’autor també va expressar que "la ciutat que es descriu al llibre té moltes coses de Manacor, encara que no la cit explícitament. No obstant això, en general hi apareix tot Mallorca".

Quant als personatges de la trilogia, l’escriptor va indicar que "tots es troben a la fase terminal de les seves il·lusions a la vida, tant pel que fa a les seves percepcions artístiques com també de la vida sexual. En certa mesura això és vist amb imitació paròdica fins i tot de les novel·les èpiques. Des del primer moment, els incloc com a herois degradats que es presenten i ofereixen les històries al lector". Com no podia ser de cap altra manera –el seu editor assenyala que és poeta i que això es nota–, Un llac en flames està ple de referències textuals de metaliteratura. "És veritat, hi ha moltes referències concretes, des de Miquel Strogoff de Jules Verne, d’on prenc la imatge per al títol, fins a molts d’altres, perquè Marc Crespí viu de la literatura però encara no es un gran escriptor i per això és un món ple de literatura i de situacions amb referents literaris".A més d’això, un secret: bona part del material d’aquesta trilogia, com també molts poemes, articles d’opinió i altres reflexions, provenen del dietari que féu durant set anys a Nova York. Un autèntic calaix de sastre que ben segur ens donarà sorpreses.