Rafel Crespí
Del mannà bíblic als fems de Son Reus
La dreta nostrada ens omple aquesta vall de llàgrimes on desterrats vivim d'il·lusòries alegries. Promet inversions que ens ompliran el gavatx i les butxaques una cosa de no dir. Quan en parlen, parlen de milions d'euros.
Austeritat i veritat
Ho va dir Jordi Pujol, en la seva darrera estada a Palma, i no és profecia: en aquest temps de crisi on tantes vegades els dirigents polítics apel·len a la comprensió -de les mesures restrictives- i a la responsabilitat, que no sé fins a quin punt confonen amb la resignació.
És davant el mort que fa bon plorar
Vaig tenir la sort de poder-me encabir dins la repleta sala de Sa Nostra on el President Pujol presentava el tercer volum de les seves memòries. Tanmateix, l'acte, lluny de convertir-se...
Ja fa estona que crema del verd
No ho dic, que cremi del verd, pels incendis forestals que han calcinat el país, sobretot, la part nostrada, sempre més fràgil, sempre menys regenerable. Tot plegat és un bon motiu de queixa, de lament lacònic. Més aviat voldria fer referència a unes altres cremors i bofegades.
I amb el vostre esperit!
No ho sé, Senyor, si sou amb nosaltres. A tot estirar puc fer meves les paraules del poeta en el seu Cant espiritual: “Ja ho sé que sou, Senyor; però on sou, qui ho sap?”. El que no em passa pel ganyot és que amb el vostre esperit siguin comesos certs atropells.
Qui no està avesat a anar a missa...
Sí, ho diu la dita: qui no està avesat a anar a missa, en el portal s’agenolla, i també, seguint la veta dels adagis, n’hi ha que pixen fora de test... Encara que soni a futilesa he afirmat més d’una vegada que una de les coses de què vaig passar més gust el temps que vaig ser regidor de Marratxí –mira que estar a la migrada oposició en dóna poc, de gust– va ser d’assistir als oficis solemnes de Sant Marçal.
El turista president
Deu ser consubstancial a la raça humana executar rituals. Basta veure els tennistes quan han de fer la treta: uns fan botar, com a dotats d'un metrònom, tres vegades la pilota, d'altres es graten la regata.
“Horrorable” conseller
Perdoni la invenció del neologisme horrorable. La veritat és que la seva tasca no mereix tants d'honors, però no he trobat al diccionari paraula més gràfica per qualificar-la. Li voldria dir una cosa abans de començar: en el fons em fa com a llàstima...
Adéu, pedagogia, adéu!
Adéu, pedagogia, adéu. Adéu, paraules tovades, paraules nobles, tendres, paraules amoroses; adéu, bons propòsits com atenció individualitzada, atenció a la diversitat, competències bàsiques i no bàsiques,...
La solitud dels expresidents
Hem assistit aquests dies al judici dels qui van ser dos dels estendards més aplaudits del PP, Francisco Camps i Jaume Matas. No us cregueu que em facin pena. O bé, sí, una miqueta. Hom no pot desempallegar-se d'aquella caritat, no sé si cristiana, que li enconaren...
Agafau bé la calculadora...
No us penseu que us inciti a fer un seguiment frenètic de la nit electoral. El meu consell, en aquest sentit, seria prendre un trankimazin i colgar-se dejorn amb l'esperança que l'endemà l'esguerro no sigui tan gros. Com a mínim, amic lector, si segueixes el meu consell, t'estalviaràs aquelles brams, brolls i altres...
Enquestes i bipartidismes
Es veu que darrerament som, segons com es miri, una persona afortunada. No només perquè rep contínues telefonades de gent que m'anuncia que he estat triat entre no sé quants de milers d'humans més per fer-me la gràcia d'un obsequi -qualsevol futilitat que mai no accept perquè va acompanyada...
Qui comanda a Son Vivot...?
Quan era petit, vaig sentir a dir molt aquesta frase i ara em ve de gust repetir-la. "Qui comanda a Son Vivot? Son pare/sa mare (admet variants) o l'al·lot?". Eren un mots pronunciats per remarcar el principi d'autoritat jeràrquica. No, no parlaré de batalletes de l'institut, on aquest principi d'autoritat queda, en alguns...
De referèndums i altres berbes (o barbas, peces)
Si no visquéssim en un conflicte nacional, ergo també lingüístic (o viceversa, com ho vulguin), els articulistes ho tendríem una mica més difícil i, de ben segur, ens hauríem de cremar les celles per tal de poder complir amb una certa decència amb els nostres lectors. Ara, malauradament, amb massa freqüència...
Santa Rita del parc temàtic
No és que hi hagi una nova ver- ge i màrtir al santoral, encara que tot podria ser. Potser es pensen que les majories absolutes legitimen fins i tot això: posar mà al calendari. O, tal vegada, posats al fet que són incapaços de generar cap lloc de feina ni de resoldre la crisi, com havien promès -perquè ho...
Coses que no he sentit a dir (o que no es podien dir)
Això de la crisi econòmica està agafant unes dimensions més que considerables. Com dirien els ancestres, la cosa crema del verd. Posats en aquesta tessitura sovint se senten, des de plataformes públiques, anàlisis que intenten trobar el re de la qüestió. Sembla que tota la culpa se la carreguin...
El copagament (gairebé ja?) existeix
L'altre dia, fullejant papers per la xarxa, em vaig topar amb un article que parlava del copagament educatiu. El paper assenyalava que entre les grans bondats d'aquest invent de la dreta -no debades enaltia i venerava les desbarrades de n'Esperanza Aguirre- s'hi comptava el fet que seria...
Confinats al carreró de les immundícies
Ja els he expressat, en altres escrits, la meva perplexitat davant una fet quantificable: mentre les necessitats del país -regió, segons JR- són sortir de la crisi i no minvar els servicis bàsics: sanitat, educació, etc., aquest executiu ens distreu l'espera parlant de llengua, de lingüística i altres oremus per l'estil...
Fins i tot tu, inefable Einstein?
Hi ha dies, gairebé un de cada un, que llegir els diaris o mirar els telenotícies es converteix en un acte d'autoflagel·lació. Les informacions que conviden l'optimisme les hauríem de cercar a les seccions d'esoterisme i no sabem si així encara allà hi trobaríem una alenada d'aire fresc que ens faci...
La canalnouització de la informació o el retorn al matisme informatiu
Ja saben vostès que l'objectivitat absoluta és gairebé impossible. Potser només s'assoleix a les tautologies o en els laboratoris. Als meus alumnes, quan toca explicar aquesta noció referida a les propietats del text, sempre els cont la mateixa anècdota, i ara que n'és el temps em ve de gust fer-vos-la avinent...
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor