Rafel Crespí
Ontologia de la hipocresia (o antologia de la beneitura)
Perdonau-me la duplicitat del títol. I també el pas de les essències a la banalitat però hi ha una raó que em justifica: ho vull fer senzill i llegible.
Comprensió lectora, comprensió matemàtica
Està de moda, malauradament, això de la comprensió lectora. I la matemàtica també! I no perquè l'Informe PISA situï l'Estat espanyol a la coa – o gairebé a la coa- dels 23 països que formen part de l'estudi, la cosa és per pensar-hi una mica, sinó també perquè els polítics que ens comanden ni van gaire forts en aquestes destreses ni tampoc no els interessa gaire que el gruix de la població – allò que ells en diuen amb tanta insistència la majoria silenciosa- hi vagi.
Bauzá: l'home duplicat
El president de les Illes Balears ha aconseguit el miracle que tanta gent desitja: l'autoclonació. Duplicar-se. Representar en un mateix personatge allò que les monges m'ensenyaren en dos: l'àngel del bé i l'àngel del mal. Una duplicitat que, traduïda al seu ofici actual, ve a ser com a cap de govern i alhora cap de l'oposició. Efectivament, Bauzá ha aconseguit ser alhora cap de govern i cap de l'oposició. I, oh vejats miracle, que diria Anselm Turmeda, ho ha fet millor en la segona faceta que no amb la primera.
#16S: vaga indefinida a l'educació
El problema de Bauzá
Pensar que en Bauzá només té un problema segurament és pecar d'ingenuïtat. Ara bé, el problema de Bauzá no crec que sigui el TIL, ni tampoc la seva obtusa manera de no negociar, ni els suposats tractes de favor que rep una professora interina d'anglès, ni la titularitat de la seva farmàcia que el pot col·locar out de l'escena política balear, ni el fet d'una legalització a la carta d'un immoble situat a la Golden line de Palma, ni tantes altres cascarrulles que la seva manera de governar ha deixat. El problema de Bauzá és que no té ni un maleït euro dins la caixa pública.
#16S: vaga indefinida a l'educació
Era un diumenge normal ... (de futbol)
Els amics havien quedat a un bar per seguir en comparsa l'emoció de la jornada. D'altres, via mail, güatxap, 'et alii', havien desitjat no trobar-se, ser anònims supporters ofegats dins l'anonimat de la maregassa. Un cuquet rossegava la cantonera de l'ànima amb el rum-rum propi de les grans ocasions, dels matxs més efervescents.
El gran dia dels cavalls verds
A tothom li arriba el seu dia de glòria. També als cavalls verds, aquests rars animals que poblen el nostre imaginari col·lectiu. Refresquem la dita que bé s'ho mereix: “és més raro que un cavall verd”.
Carta oberta a Joan Rotger
No sé a qui comprometrà més aquesta carta oberta, a tu o a mi. Per part meva m'és igual. Tanmateix, som un sentimental i encara crec en la bonhomia de les persones. Em vaig decidir escriure't quan vaig veure el teu rostre a la premsa digital el dia que anares a la Nit de l'Art. Vaig copsar-hi certa tensió en el teu gest, ben lluny d'aquella carona beatífica quan et poses el vestit a l'ample per actuar amb el “parado” de Selva. Ja sé que podrien dir que qui no vol pols, que no vagi a l'era. Però què hi farem! Som enmig i ens toca ballar...
#16S: vaga indefinida a l'educació
TILT
No, no és un error, el títol. Segurament la gent de la meva edat se'n recorda d'aquelles màquines multicolors que poblaven algun raconet de tots els cafès i bars. Tenien noms diferents segons l'indret: uns els deien futbolins, d'altres millons. Amb un duro – cinc pessetes- tenies dret a dues partides
Més clar, aigua (de Botella, 'obviously')
Ja em disculparan les autoritats acadèmiques d'aquesta terra que el títol no s'ajusti al nou Decret-llei. L'he fet en homenatge al desnonat article 20. De totes maneres, la cosa és greu. I no admet ironies ni rialles. La intervenció famosa d'Ana Botella davant la comunitat internacional és una prova ben evident, més clar, aigua, que el Decret-llei del TIL és una autèntica aberració, si més no així com l'han plantejat.
En Perera s'afegeix al ball
Qui ho hauria dit que el beatífic Rafael Perera hagués d'alçar la veu! La seva veu tènue, apaivagadament solemne, contra l'única Veu. Contra l'únic discurs que volen que s'instauri a les Illes Balears. Aquest discurs no és altre que el del President i el seu cercle àulic.
La difícil tasca d'obrar
Dues consideracions inicials. A) primera: l'estiu, perdonau-me l'obvietat, és un temps en què els ritmes de les nostres vides s'alteren. Això té una traducció en moltes facetes quotidianes. Hi ha canvis en els nostres hàbits, en les graelles televisives, en la forma de donar la informació, etc., de la mateixa manera els articles periodístics també tenen alguna mutació.
Peatges indefugibles
L'argument podria ser d'una pel·lícula que no arribaria a ser de sèrie B. Però el resultat és que ens tenen ben agafats per les ganyes i per molt que espolsem no ens en podem escapar. Són aquests laberints inextricables de la societat de consum on primer t'hi fan entrar car te'l presenten com si fos una mena de paratge edènic; una vegada hi ets a dins o has de pagar lloguer o has de pagar un peatge que arriba a ser tan car o més com el lloguer.
De 'l'hongo' al TIL (Meditació estiuenca en dos temps)
Supòs que per esvair la magror, els governants – a qualsevol escala, no calen ser només polítics- necessiten treure's del capell de les il·lusions algun element màgic que és venut a la plebs que governen com l'encarnació de tot el bé.
(2 + 2 = 4) = DICTADURA
És veu que durant “tants d'anys” [fi de la cita, del diputat menorquí Camps], aquesta igualtat que encapçala aquest escrit ha estat una demostració palesa de dictadura.
Sostres massa fràgils
Davant les grans desgràcies, pens, s'hauria de decretar un tèntol momentani. Declarar aquests greus moments de mel i sucre i deixar refredar les emocions, les ràbies, les impotències i ser capaços d'oferir respostes clares i llampants davant els fets.
Dietari d'un viatge
Viatjar s'ha convertit en una mena de necessitat social. Si arribes a les postvacacions estiuenques i no t'has mogut del redol la gent et mira amb un gest de displicència accentuada. De la mateixa manera ocorre si no has aprofitat un pont per anar a rebentar-te al recòndit indret on el dimoni va perdre les cabeçades.
Els tres poders safalcats
Quan s'acosta l'equinocci del juliol hi ha la data assenyalada que commemora la Revolució Francesa. És, aquesta, també la diada nacional - ja sé que potser és pecat escriure-ho així- francesa. Ja ho saben: allò de la Lliberat, la Igualtat i la Fraternitat.
'Divacacions' estiuenques
Escric aquests papers, com diria el mestre Mira, des de Sueca, la pàtria de Fuster. Els dies no són gaire calorosos i em reconforta cada vesprada una volta amb bicicleta pels camins i caminois que entrunyellen els arrossars- aquí en diuen La Partida-. La immensitat inacabable de verdor, un pam generós d'altura, engospa la mirada del visitant i l'agombola. Garsetes, avisadors, que aquí es diuen camallongues, gelosos del seu minúscul territori i, adesiara, la immensitat solitària d'un agró majestuós, poblen la quietud de les terres anegades.
Vacacions amb un ull obert
Diu la saviesa popular que les llebres dormen amb un ull obert. Ho deuen dir perquè l'animaló ha d'estar sempre a l'aguait del perill no fos cosa que, cametes ajudau-me hagi d'emprendre el trot vers indrets més segurs. També s'aplica la dita dormir amb un ull obert a aquelles persones que dormen primet, és a dir, que per no res es desperten, com si estassi, ni que tenguessin l'ànima leporina, a l'aguait d'algun perill. El resultat, els qui heu experimentat aquesta sensació en podreu donar fe, és que l'endemà t'aixeques com si no haguessis descansat.
vaga ensenyament setembre 2012
La conversió al poliglotisme
Ha estat com una mena de conversió saúlica i parcial. M'explicaré: saúlica, com sant Pau, aquell bon home que anava decidídament a matar cristians, caigué del cavall i en aixecar-se va ser corprès per una instantània i sobtada revelació. I va militar en la passera antagònica. Parcial: tots sabem la veta neocentralitzadora que maneja el PP. Vaja, el que és bo per un racó d'Espanya, per allò de ser Una, Grande y Libre, ho ha de ser per altra.
- Un centenar de vehicles de mercaderies amb destinació a les Balears estan retinguts a València i Barcelona
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- Denuncien diverses irregularitats en la gestió de la Policia Local de Calvià
- Aproven tres borses de feina a l'EMT Palma amb l’exigència del B2 de castellà i l’exclusió del català