Rafel Crespí
Lingüística franquista actualitzada
Sempre dic als meus alumnes que una de les assignatures pendents de la restauració democràtica a l'estat espanyol és el fet de no haver fet una pedagogia lingüística encaminada a allò que en podríem dir desfacer entuertos heretats des del franquisme...
Amb demagògia, no
El curs escolar sembla que començarà calentet. I no perquè de cada vegada més s'obstina l'Administració a fer-lo començar més prest, amb unes temperatures ambientals a les aules on la cosa més positiva que poden fer alumnes i professorat és ventar-se, en el sentit literal del terme...
A les fosques i sense taquígrafs
En aquesta setmana agònicament canicular, de xafogors, de pedres que es tornen brases i camisetes que s'encasten finament a la pell, com va dir, mutatis mutandis, el poeta, s'ha obrat el prodigi. No, no hem sortit de la crisi, ni tampoc la borsa s'ha estabilitzat ni l'atur...
Dietari
Fer vacances consisteix a gastar el temps d'una altra manera. En el meu cas hi gastaré l'espai de forma diferent, deixant de banda el corpus i la doctrina. O la lletania quotidiana. Com si també en fes, de vacances. A rere queden els temes del bou Ratón o la transcendència pedagògica de les mourinyades...
Saquejos i pillatges
Aquests dies la televisió -i la xarxa, no oblidem, ni magnifiquem tampoc, el poder que té- ens han mostrat les imatges dels aldarulls de Londres. Després del caos inicial ha vingut la calma. Si voleu, una calma tensa. I també les anàlisis. Tanmateix, vist des de l'òptica d'un ciutadà corrent, d'aquests que paguen...
El darrer barrisc
Diuen que entre els místics i els físics quàntics hi ha certes analogies. Ambdós coincideixen a afirmar que la veritat és, si fa no fa, pam envant pam enrere, una suggestió mental. Dit amb altres paraules, la veritat, majoritàriament, formaria part dels conceptes intangibles. Aquesta veritat no ens la fabricam...
“Vaig entrar en la senda aspra i silvestre”
He començat aquest article amb el vers 142, el darrer, del Cant II de l'infern de la Divina comèdia del Dant, en l'edició de Joan Francesc Mira. Segons l'humanista valencià, és en el Cant III pròpiament dit on comença el viatge dels dos il·lustres protagonistes, el mateix Dant i el seu conduïdor Virgili, pels...
Per no frenar...
En aquest juliol tan insípid, en el qual potser la cosa més noticiable són les temperatures, atípiques i un pelet baixes pels temps que correm -res del que ens havien promès, com són ara mesures contra la crisi del nou govern; res de receptes noves, ans el contrari: la queixa sempre per excusa i algunes...
Mentides pietoses
Fa una setmana llarga dels primers incendis forestals, el de Santa Margalida i el d'Artà, i només en resta l'olor de cremat i el devastador paisatge moribund i decadent d'arbres i matolls socarrats. Sembla que ara sols resta esperar que la natura torni a mostrar-se pròdiga amb aquestes terres i que rescabali...
Faixes, ara que hi ha rebaixes... i altres ormejos
No cal que expliqui la funcionalitat d'una faixa. No, no penseu que em refereixi a aquestes faixes que serveixen per lligar caramullets de bitllets d'euros, ni tampoc a les terapèutiques o a les de protecció lumbar. No, em referesc a les faixes que tots teniu ara a la imaginació i que serveixen per mostrar...
Bilingüisme unidireccional (classe pràctica)
Ja sé que el curs escolar ha acabat i que ve l'estiu i jo hauria de deixar segons quines cabòries monotemàtiques, però què voleu que us digui; m'he passejat una mica, poc, per les festes de Sant Marçal, que són les patronals del meu municipi, Marratxí, una cosa mala d'entendre per als no iniciats, el municipi, i de passada...
El negoci de madò Coloma?
Jo, molt humilment i ingènua, em pensava que allò més important era que el govern entrant es posàs en feina, tan aviat com fos possible, per mirar de resoldre la crisi. I hom pensava que a hores d'ara ja haurien tret les eines de dins els estoigs i, ni que fossin carnissers desnossadors, ja se sentiria...
Aprimar, aprimar-se
Al meu institut hi ha una colla de dames entranyables que em sedueixen i molt sovint, tot fent l'abella, solc prendre envits en les seves converses multidisciplinàries. He de confessar que solc esquivar-los les xerrameques ontològiques, amb tot el respecte cap a elles i cap a l'ontologia, i que, en canvi, m'atreuen...
Amb el cobrombo a la mà
Un diputat espanyol al Parlament Europeu, per a més senyes d'UPyD, el partit de Rosa Díez, ha fet una intervenció tot enarborant un cogombre en la mà. L'agafava de fil, amb la mà gairebé empunyant la part que hi ha més a prop del capoll, tot confegint una estampa si més no curiosa -o grotesca, segons...
Quins cobrombos!
No us penseu que ja m'he posat al servici del nou president nostrat i hagi posat el títol de l'article en modalitat. Entre d'altres coses perquè crec que ell, tan modalitari com és, deu desconèixer aquesta paraula. Una paraula que ve consignada al diccionari Alcover-Moll, per si algú en vol conèixer més detalls, i que...
Sísifs de la modernitat
Ja saben més o menys com se les va campar el pobre Sísif, condemnat tota l'eternitat a fer rodolar la pedra grossota muntanya amunt fins a aconseguir el cim. I llavors la pedra rodolava pendís avall i tornem a començar. I així infinitament, com qui es troba junyit sense repòs a una sínia amb els cadufos foradats...
Indignau-vos dignament
Ja ho crec, que hi ha raons fermes per estar-hi, indignat. I força. I no es tracta de mirar cada dia l'ampolla i fer-nos creure que està mig plena, que no està mig buida, que avui duim un dia down i que tal vegada som nosaltres que no ho veim bé, que som nosaltres els eterns errats de comptes; que...
“Oh desmai en les tiges onejants”
Va ser el company Guillem Frontera qui, en un emotiu article titulat El cor de la tardor i també fent al·lusió a un trosset d'un vers de Bartomeu Rossselló-Pòrcel, va dir, més o menys, que Mallorca ens regalava dues primaveres excelses, la de l'estiu i la de l'hivern. Com poden suposar pel títol, ell va fer una referència...
Emprenyar el bou de Son Munar
Els fets d'aquestes setmanes m'ho han posat com anell al dit. Ja saben que en el rerefons del títol d'aquest article hi ha una frase feta que és "emprenyar el bou des betlem" -tot i que, com passa molt sovint en els elements de la cultura popular, els refranys, frases fetes, gloses... sempre solen oferir...
De la Moreneta a santa Rita
Pens que vivim en un món de percepcions, que per la nostra humanal naturalesa sempre solen ser parcials i migrades, o viceversa. I aquestes percepcions són les que d'alguna manera conformen la nostra visió del món. I alguns tenim la sort, o el privilegi, des de la modèstia, en el meu cas, d'altres amb...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés
- Rebutgen indemnitzar amb 300.000 euros una dona que va patir seqüeles després de ser operada a l'Hospital de Manacor