Quim Torres
Els 'privilegis' als hotelers són per evitar més apartaments
La portaveu del Govern i consellera de Turisme, Joana Barceló, comparegué després del Consell de Govern. Foto: P.Bota. Els 'privilegis' que el Parlament concedirà als hotelers perquè puguin fer reformes fins ara il·legals als seus establiments servirà per frenar "el canvi d'usos" dels edificis -de turístics a residencials- i per aturar la "deserció en la inversió" turística. D'aquesta manera justificà ahir la portaveu del Govern i consellera de Turisme, Joana Barceló, els canvis consensuats per totes les forces polítiques en el decret Nadal. Uns canvis que permetran als hotelers fer ampliacions d'un 10% de la superfície construïda -independentment de si havien fet obres il·legals abans-, esbucar per complet o només una part l'edifici sense perdre les altures que tenia, al marge de si el planejament municipal en fixa moltes menys.
Els hotels 'irregulars' es podran ampliar o refer mantenint l'altura
Els hotels que hagin fet ampliacions irregulars en el passat podran ampliar la superfície i podran fer reformes estructurals (amb demolició total si cal) sense perdre el volum que tenien.
Antich sondeja PP i UM per tancar la retallada
El president del Govern, Francesc Antich, començà ahir a sondejar les forces de l'oposició per intentar-hi consensuar el paquet de mesures de reducció del dèficit que s'han d'aplicar a les Balears. El mandatari autonòmic es reuní en un conegut bar del centre de Palma amb el president d'UM, Pep Melià, i després féu el mateix amb el portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, a les dependències de la Cambra autonòmica. Amb tot, els encontres oficials tant amb el líder d'UM com amb el líder del PP, José Ramón Bauzá, no seran fins dilluns dematí al Consolat.
La inversió de l'Estat en tren, tramvia i la Platja de Palma no es retalla
Els 200 milions d'inversions estatutàries, que l'Estat ha de destinar enguany a les Illes, estan garantits. Així ho comunicà ahir el president Francesc Antich, qui comparegué per anunciar que Madrid li havia donat paraula que les inversions compromeses en tren, tramvia, torrents i reconversió de la Platja de Palma, entre d'altres, es mantenen. Els convenis de carreteres amb els consells tampoc no es veurien afectats per la retallada. En total, segons recordà, s'executaran enguany a les Illes 900 milions d'inversió pública (500 de la Comunitat, 200 d'inversions estatutàries de l'any passat i 200 més d'enguany) i just seria susceptible de patir rebaixes la part dels 344 milions d'inversió directa dels ministeris (la majoria a costes, ports i aeroports) que encara no s'hagi executat.
Rodríguez amenaça Manera amb els tribunals
El diputat del PP, José María Rodríguez, i el conseller d'Economia, Carles Manera (PSOE), protagonitzaren ahir el debat més tens del Parlament. El popular acusà el responsable autonòmic de "malversar doblers públics", de "perjudicar la Comunitat" i d'actuar "de manera irresponsable" en l'operació de lloguer amb opció de compra d'un edifici del polígon de Son Russinyol per ubicar-hi la seu de la Conselleria de Medi Ambient i l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAPSA). El popular anuncià que demanarà que s'obri una comissió d'investigació al Parlament i que els síndics de comptes fiscalitzin aquest expedient. A més, advertí Manera que si hi vota en contra denunciarà el cas als tribunals. El conseller defensà la legalitat del procés.
Francesc Antich valora gravar més les herències superiors al mig milió
L'increment de l'impost de successions i donacions que té sobre la taula el Govern suposaria, si s'aplicàs, gravar més aquelles herències de pares a fills o entre cònjuges que siguin superiors al mig milió d'euros. Actualment, totes aquestes tenen un gravamen de l'1%, però si s'aprovàs la proposta que ara s'estudia s'incrementaria gradualment la pressió fiscal. Així, per exemple, les herències que suposin entre mig milió i un milió es gravarien amb un 4%, però les superiors als tres milions d'euros haurien de pagar un 20%. Aquesta mesura permetria ingressar 12,6 milions a l'any, però, com totes les altres de tipus fiscal que maneja l'Executiu per fer front a la reducció de dèficit, només es pot aprovar per llei. Per tant, el Pacte ha de tenir el suport del PP o d'UM, que ja hi han mostrat recels.
El Govern retirarà el projecte de Llei del Sòl per consensuar un nou text
El Govern balear retirarà el seu projecte de llei del sòl, que entrà al Parlament dos dies després que UM hi registràs una proposta sobre la mateixa temàtica. L'objectiu és que se'n creï una ponència parlamentària amb representació de tots els grups i que aquesta sigui qui acabi elaborant un nou text normatiu a partir dels dos documents que fins ara s'havien presentat. Perquè això passi, UM també hauria de retirar la seva proposta i això és el que ara li demanarà l'Executiu. Amb tot, UM manté el text propi i no el retirarà fins que no tingui garanties que la llei s'aprovarà aquesta legislatura, és a dir, abans de les eleccions de l'any 2011. El titular de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens, responsable polític del redactat, es va reunir ahir durant 40 minuts a la seu de la Conselleria amb el president del PP balear, José Ramon Bauzá, i amb el portaveu parlamentari popular, Francesc Fiol. Els dos responsables de la formació conservadora demanaren al conseller que retiràs el text per afavorir el consens. Vicens, acompanyat pel director general Bernat Aguiló, confirmà que plantejarà al Govern la retirada del redactat i que tindrà un encontre amb el president d'Unió Mallorquina, Pep Melià, per demanar-li que també renunciï a la seva proposició de llei. Tot i això, ja ha transcendit que UM mantindrà inicialment el seu text.
L'increment de l'IRPF pot afectar els qui guanyen més de 53.400 € anuals
L'increment de l'Impost sobre la Renda (IRPF), que estudia aplicar el Govern, afectaria les rendes superiors a 53.400 euros anuals. Sobre aquest col·lectiu s'apujaria un punt la pressió fiscal (del 43% actual al 44%) en el tram autonòmic de l'IRPF i això suposaria un augment de la recaptació de 2,4 milions d'euros en un any (1,2 milions si es pogués aplicar en el mig any que queda). El conjunt de mesures impositives que valora l'Executiu suposarien 26 milions d'euros d'ingressos addicionals per a enguany si s'aplicassin ara. Per poder aplicar noves mesures impositives, que el Govern té sobre la taula per contribuir a la retallada d'uns 200 milions d'euros exigida per Madrid, l'Executiu necessitaria el suport del PP o d'UM perquè s'han d'aprovar al Parlament i no té prou majoria.
Les institucions paguen cada any 2 milions als grups polítics balears
Els grups polítics de les Illes Balears cobren gairebé dos milions d'euros anuals de les institucions principals: el Parlament, el Consell i l'Ajuntament de Palma. La institució que assigna una quantia més elevada a les diverses formacions és el Parlament balear, que els atorga un milió i mig d'euros a l'any, i la que menys és Cort, amb 79.500 euros. El grup que més ingressa per aquest concepte és el Popular, amb 746.475 euros anuals de les tres institucions i el que menys, UM: 159.215.
Al Govern balear no li surten els comptes
Joana Barceló ha explicat l'aplicació a les Balears de les mesures adoptades per l'Executiu de Madrid. Foto: R. L. Al Govern no li quadren els comptes. L'Executiu, segons reconegué ahir oficialment, treballa per estalviar 200 milions d'euros públics, però ja admet que difícilment podrà assolir un ajust tan fort a aquestes altures de l'any. Amb la rebaixa de sous estalviarà 30 milions i amb les mesures de contenció en la dispensió de medicaments, vuit més. Tanmateix, ara per ara, només disposa d'una partida de 30 milions d'inversions no executades on retallar i sap que els increments d'imposts plantejats no bastaran perquè, com a molt, suposarien uns 40 milions. En total, té quantificats uns cent milions, la meitat del previst. Per tant, el gruix del pla d'ajust haurà de sortir d'una forta retallada de la despesa corrent i de la reducció de sector públic i, així i tot, difícilment se'n sortirà. Retallada de sous entre un 0,56 i un 7%
“No m'amoïna tant si tripartit o CiU, sinó què farem com a país”
El president del Parlament català i dirigent d'Esquerra, Ernest Benach (Reus, 1959), ha presentat a Palma el seu llibre #Política 2.0, en què defensa l'ús de les noves tecnologies en la política.
El Consell permetrà 27 xalets al Guix si UM no ho impedeix
La zona del Guix no està salvada del tot de l'urbanisme. El Consell permetrà fer 27 xalets al Guix (Escorca), en plena serra de Tramuntana,si UMno ho impedeix en el ple del proper tres de maig. PSOE i Bloc, que no tenen majoria, votaran a favor de la protecció definitiva de la zona i el PP, en contra. Si UM se n'absté o vota amb el PP, s'aixecarà la protecció i quedarà en vigor el projecte d'urbanització anterior, que té llicència de l'Ajuntament d'Escorca (PP) i que permet construir plurifamiliars (pisos i adossats) a 5,5 hectàrees i aixecar la població d'aquest punt fins als 540 habitants (ara són 54).
Els tributs d'Antich són poca cosa per retallar 180 milions
Els increments d'imposts a les rendes més altes, que està estudiant aplicar el Govern de Francesc Antich, suposarien un percentatge molt limitat d'ingressos en proporció a la retallada que, ara per ara, preveu l'Executiu autonòmic i que s'aproparia als 180 milions d'euros per enguany. L'augment del tram autonòmic de l'Impost sobre la Renda (IRPF), de l'impost de Successions i donacions i de l'Impost Transmissions Patrimonials no servirien ni per compensar el 10% de la contenció que hauria de portar a terme el Govern. A l'espera de xifres oficials, l'Executiu treballa amb una retallada de 180 milions (els 170 plantejats en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i uns 30 milions més addicionals a repartir entre el Govern, els consells i els ajuntaments).
Tots menys UM pacten eliminar 483 hectàrees de nou creixement
Totes les forces amb representació al Consell, excepte UM, escenificaren ahir un "acord històric" per modificar el Pla Territorial. S'eliminen les polèmiques Àrees de Reconversió (ART), operacions urbanístiques aprovades per PP i UM el 2004 i que ara investiga la Justícia. Aquestes operacions traslladaven drets urbanístics d'un punt a un altre i algunes suposaven creixements. Ara s'eliminaran 19 ART, totes les que duien creixement, i s'impedirà la urbanització de 483 hectàrees i la construcció de 24.000 places turístiques i residencials a Mallorca.
Antich cerca el PP per apujar tributs a rendes altes
El president del Govern, Francesc Antich, està decidit a incrementar imposts propis o cedits en les rendes més altes per contribuir a reduir el dèficit públic, en línia amb el que demana la Unió Europea. Un dels tributs que es poden augmentar és l'Impost sobre la Renda (IRPF) en el tram autonòmic. Per fer-ho, l'Executiu necessitaria el suport de l'oposició. Ahir, Antich anuncià al Parlament que la setmana que ve oferirà al PP consensuar un pla d'estalvi per retallar despesa i, segons deixà entreveure, millorar ingressos. Quan Antich es reuneixi amb el PP, ja es coneixerà el detall de les mesures que aplicarà el Govern central. I és que el president vol esperar que això passi per saber com afectaran les Balears i per conèixer quins imposts incrementa Madrid, si ho fa.
UM pretén deixar fer ampliacions a hotels on s'han fet obres il·legals
Unió Mallorquina ha presentat una bateria d'esmenes al decret del clavegueram, tramitat com a llei, que suposen la modificació de tres lleis i la derogació d'una altra per qüestions urbanístiques. Les esmenes retoquen el decret Nadal, que havia de permetre ampliacions i millores als hotels, per 'salvar' els problemes que fins ara n'han dificultat l'aplicació. Entre d'altres, permetrien ampliacions a hotels que havien fet obres il·legals. Per fer-ho, es modifica la Llei d'habitatges fora d'ordenació i, després, es deroga. També canvia la Llei de patrimoni històric per permetre que els edificis protegits en rústic puguin oferir activitats culturals, mediambientals o educatives. Finalment, es regula per primer pic en una llei l'ús dels espais públics per part de les empreses de lloguer de cotxes. Si s'aprovàs, els rent a cars que aparquin cotxes al carrer serien sancionats amb multes de fins a 30.000 euros. Les esmenes d'UM no s'han negociat amb cap altre grup i, per tant, necessiten el suport del Pacte o del PP per ser aprovades. S'han fet al decret llei de mesures urgents, que permet fer habitatges en urbanitzacions sense clavegueram, cosa que fins ara estava prohibit. Ara UM el vol ampliar.
El nacionalisme progressista veu la unitat com a única via
La unitat del nacionalisme progressista com a única via per sobreviure. Aquest és el missatge que es repetí, amb més o menys força, en les intervencions dels activistes que participaren ahir en la presentació del llibre El nacionalisme progressista a les Illes Balears, signat per una trentena d'autors i editat per la Fundació Emili Darder, vinculada al PSM i presidida per l'historiador Antoni Marimon.
UM garanteix la llei del sector públic
La llei del sector públic, que incrementa els controls sobre les empreses dependents de l'Administració per evitar que s'hi repeteixin suposats casos de corrupció com els que hi ha hagut, ja té majoria perquè es pugui aprovar al Parlament. El president del Govern, Francesc Antich, va arribar ahir a un acord amb el líder d'UM, Pep Melià, que es comprometé a votar-hi a favor.
El Pacte féu subvencions sense justificar i fraccionà contractes per donar-los a dit
El Govern del Pacte fraccionà contractes per evitar-hi concursos i poder-los donar a dit i atorgà subvencions sense prou justificació en el seu primer exercici complet, el de l'any 2008. Així ho posa de manifest l'informe de la Sindicatura de Comptes, que els síndics entregaren ahir a la presidenta del Parlament, Aina Rado.
PP i UM insisteixen que Antich retiri la llei del sòl
La primera reunió entre els grups parlamentaris per negociar la futura llei del sòl acabà sense que ningú no modificàs les posicions de partida i amb el compromís de dur a terme un nou encontre la setmana que ve. PP i UM continuen exigint al Govern que retiri la seva llei del sòl, si no vol patir una derrota al Parlament, perquè estan disposats a aprovar -tenen majoria- esmenes a la totalitat i a la devolució. Mantenen que volen negociar, però no a partir del text de l'Executiu, sinó del que presentà UM, el primer que entrà a la Cambra. El PSIB proposà, sense èxit, que es creï una ponència parlamentària i que aquesta redacti la llei a partir dels dos texts presentats. I el Bloc continua defensant que el projecte de la Conselleria de Mobilitat, gestionada per ells, està molt més consensuat i treballat i, per tant, hauria de servir de punt de partida. El conseller de Mobilitat, Biel Vicens, defensà que el seu projecte és fruit de dos anys de negociacions amb consells, ajuntaments i entitats, i advertí PP i UM que rebutjar-la és "una falta de respecte" a aquests.
- dBalears posa en marxa la quarta edició de #CorrellibresDB
- Escàndol a Palma: El català no és necessari i, a més, suma menys punts que l'anglès per a fer feina a l'EMT
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- TVE promociona la 'Quema de Judas' amb un ninot de Puigdemont: «L'objectiu és acabar amb el traïdor»