El president del Govern, Francesc Antich, està decidit a incrementar imposts propis o cedits en les rendes més altes per contribuir a reduir el dèficit públic, en línia amb el que demana la Unió Europea. Un dels tributs que es poden augmentar és l'Impost sobre la Renda (IRPF) en el tram autonòmic. Per fer-ho, l'Executiu necessitaria el suport de l'oposició. Ahir, Antich anuncià al Parlament que la setmana que ve oferirà al PP consensuar un pla d'estalvi per retallar despesa i, segons deixà entreveure, millorar ingressos.
Quan Antich es reuneixi amb el PP, ja es coneixerà el detall de les mesures que aplicarà el Govern central. I és que el president vol esperar que això passi per saber com afectaran les Balears i per conèixer quins imposts incrementa Madrid, si ho fa. Només després concretarà actuacions pròpies. De moment, però, el Govern balear ja ha començat a analitzar com retallar despesa, però també com millorar ingressos. I dels imposts que pot modificar, el que en presenta més opcions és l'IRPF en el tram autonòmic. Tret de l'IVA, és el que suposa més ingressos -més de 500 milions d'euros-, hi ha recorregut per augmentar-lo i es pot fer de manera progressiva, perquè afecti més els qui més tenen. Amb tot, el president d'UM, Pep Melià, s'atreví a dir que una pujada en el tram autonòmic d'aquesta taxa "seria insignificant".
L'IVA i els imposts especials no es podrien tocar. Dels tributs propis, el de transmissions patrimonials, que és el que proporciona una recaptació més elevada, és de tipus únic i, per tant, un increment no permetria discriminar entre rendes altes i baixes. Precisament això descarta també que s'apliqui el cèntim sanitari, que afectaria tothom que compràs carburant. El mateix passaria amb l'impost d'actes jurídics documentats, que s'aplica en la constitució d'hipoteques. L'altre impost propi, el de successions i donacions, es retallà l'any 2007. Ahir, al Parlament, el president anuncià que convocarà el PP la setmana vinent "per estudiar mesures d'estalvi i perquè es faci un esforç col·lectiu". Avisà els populars que tindran "mesures damunt la taula" no per confrontar-les, "sinó per consensuar-les".
Considerà "molt forta" la retallada del dèficit que reclama la UE i advertí que les mesures anunciades per l'Executiu espanyol afectaran "col·lectius que no s'ho mereixen", però són "necessàries", tot i que "no són suficients" i calen una reforma laboral i un increment de la pressió fiscal sobre les rendes altes. En aquest sentit, defensà que "l'esforç ha de ser col·lectiu" i deixà entreveure que a les Illes també s'haurien d'incrementar els imposts als qui cobren més. Però ni el president Antich ni després el conseller d'Hisenda, Carles Manera, no concretaren el pla de contenció que presentaran i recalcaren que Madrid encara no els ha dit quina és la retallada que haurà de patir el pressupost autonòmic actual. Amb tot, s'ha apuntat que seria superior als 170 milions d'euros que plantejà el Ministeri fa uns mesos, perquè s'hi hauria de sumar ara una disminució addicional en proporció als 1.200 milions exigits a totes les comunitats i ajuntaments.
En qualsevol cas, l'increment d'imposts a les rendes altes serviria per acompanyar la minva de la despesa pública. Aquesta reducció implicaria, com ja s'ha anunciat, reduir despesa corrent i de personal, aprofitant la fusió d'empreses públiques i no cobrint places de funcionari dotades i no ocupades, a més d'aturar i prioritzar inversions no adjudicades. A hores d'ara, el Consolat executa inversions per 500 milions i, per tant, hi ha marge de maniobra, perquè es preveien invertir enguany a Balears 1.061 milions entre inversió pròpia del Govern, fons europeus i inversions estatutàries de l'Estat, que en principi no es retallarien.
Fiol vol un pla d'estalvi "seriós", amb menys empreses, càrrecs i conselleries
El portaveu del PP al Parlament, Francesc Fiol, demanà ahir al president Antich un pla d'estalvi "seriós" i que suposi la reducció de conselleries, d'empreses públiques, d'alts càrrecs i de sous. El popular va retreure a l'Executiu que faci tres anys que parla de fusionar companyies públiques i encara no ho hagi fet i advertí que el pla d'estalvi és "urgent, necessari i no pot esperar". En el torn de control del Govern, Fiol s'oferí a dialogar-hi per "posar ordre definitivament i decidir quines són les qüestions que s'han de limitar en la despesa corrent". Fou en la resposta parlamentària que Antich agafà el guant del PP i el convidà a reunir-se amb ell la setmana que ve per consensuar el pla d'ajust que s'aplicaria a les Balears. El popular havia demanat al president que concretàs com afectarien a les Illes les mesures antidèficit anunciades pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, però Antich li respongué que no es poden concretar fins que no siguin aprovades per Madrid.
Els diputats, disposats a davallar-se el sou si cal
Els portaveus parlamentaris del PP, el PSOE, el Bloc i UM es mostraren disposats ahir a abaixar el sou dels diputats al Parlament, en línia amb la retallada anunciada pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per als funcionaris i els seus alts càrrecs. Amb tot, ningú no ho ha plantejat oficialment encara ni s'ha pres cap decisió. "No resoldrem cap gran problema, però serà un fet exemplar", afirmà el portaveu del PP, Francesc Fiol, que es mostrà d'acord a acatar la retallada que acordi la Mesa del Parlament, on són representats tots els grups.
El socialista Antoni Diéguez donà per feta la retallada i el portaveu del Bloc, Biel Barceló, afirmà que la mateixa rebaixa que afecti els funcionaris "s'haurà d'aplicar als polítics". Finalment, el líder d'UM, Pep Melià, també garantí suport a la proposta de reducció de sous de diputats que es presenti a la Mesa.
Des de fa dos anys, els salaris dels polítics estan congelats -igual que passa al Govern. La presidenta cobra 87.729 euros bruts a l'any, un dels sous públics més alts de les Balears, per sobre del del president del Govern. Els vicepresidents, secretaris de Mesa i portaveus de grup perceben 76.627 euros anuals. Els portaveus adjunts cobren 68.441 euros i els diputats rasos, 40.250. Els que tenen feina cobren dietes globalitzades per 23.484 euros any.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El que han de fer es treure tots els enxufats i carrecs dobles i que es posin a treballar, cosa dubtosa donada l'ìneptitut demostrada. I amb això si que es necessari posar d'acord les dues mafies llegals, els dos partits majoritaris.