TW
0

Els grups polítics de les Illes Balears cobren gairebé dos milions d'euros anuals de les institucions principals: el Parlament, el Consell i l'Ajuntament de Palma. La institució que assigna una quantia més elevada a les diverses formacions és el Parlament balear, que els atorga un milió i mig d'euros a l'any, i la que menys és Cort, amb 79.500 euros. El grup que més ingressa per aquest concepte és el Popular, amb 746.475 euros anuals de les tres institucions i el que menys, UM: 159.215. Les assignacions als grups són, teòricament, per pagar la despesa ordinària de suport a la tasca que porten a terme. El sou dels electes i del personal que designen hi va a part.
El Parlament concedeix cada any 1.589.118 euros als grups, repartits en proporció al seu pes a la Cambra.

Assigna una aportació fixa mensual per grup de 7.517 euros i una de variable mensual de 1.734,89 euros per cada diputat -això no n'és el sou. Com que el Grup Popular és el que disposa de més diputats -n'ha tenguts 28 fins que Josep Juan Cardona ha passat al Mixt-, és el que més cobra: 673.127 euros. El que menys rep és el Bloc, tot i que al Grup Mixt hi conviuen tres formacions -UM, Eivissa pel Canvi (ExC) i Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF)-, que s'han de repartir l'assignació.

Si bé el Parlament té aquestes assignacions congelades des del principi de la legislatura, el Consell les rebaixà fa poc un 15%. La institució insular paga des d'enguany als grups 245.358 € anuals. Els populars són també els que més ingressen, 93.348 euros, perquè són els qui tenen més consellers insulars. El Bloc i UM, les formacions minoritàries, són els que menys cobren: 39.657 € cada un. Finalment, a Cort les assignacions són molt més modestes. En total, es paga als grups 79.500 euros a l'any en dues tandes. També aquí el PPés qui més té, amb 30.000 euros, i el Bloc i UM els que menys: 12.000 euros.

També paguen el sou de 67 ajudants seus

El Parlament, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma no paguen només les assignacions als diferents grups polítics, sinó el sou de les persones que els mateixos grups designen com a col·laboradors seus. Les institucions els permeten una sèrie de sous en proporció al pes que té cada grup i, com abans, el Parlament és qui més personal paga, 30 persones, i el Grup Popular és qui més gent col·locada té, amb 24 persones.
El Consell paga 21 col·laboradors dels grups i l'Ajuntament de Palma en paga 16, tot i que n'hi ha quatre són funcionaris de la casa.

Per grups, si el PP té 30 persones -12 al Parlament, 6 al Consell i 6 a l'Ajuntament-, el PSOE en té 19; el Bloc en té 12 i UM en té 11. Tots els grups aprofiten per situar en aquests càrrecs persones que, en realitat, treballen per als partits. Així, per exemple, hi ha la circumstància que tots els caps de premsa de les formacions amb representació parlamentària cobren del Parlament. Tant la qüestió del personal dels grups com les assignacions econòmiques que aquests reben solen ser aprovades a principi del mandat pels òrgans competents i sol ser de les poques qüestions que surten per unanimitat.