TW
0

Els 'privilegis' que el Parlament concedirà als hotelers perquè puguin fer reformes fins ara il·legals als seus establiments servirà per frenar "el canvi d'usos" dels edificis -de turístics a residencials- i per aturar la "deserció en la inversió" turística. D'aquesta manera justificà ahir la portaveu del Govern i consellera de Turisme, Joana Barceló, els canvis consensuats per totes les forces polítiques en el decret Nadal. Uns canvis que permetran als hotelers fer ampliacions d'un 10% de la superfície construïda -independentment de si havien fet obres il·legals abans-, esbucar per complet o només una part l'edifici sense perdre les altures que tenia, al marge de si el planejament municipal en fixa moltes menys.

"Davant el canvi d'usos i les solucions fàcils, ens interessa molt la inversió en activitat productiva sense nous consums de territori", defensà la responsable del ram, qui advertí que la renovació d'aquesta planta hotelera no suposarà un increment de la superfície construïda i incentivarà l'ús turístic respecte del residencial, que es considera molt menys productiu i "consumeix més territori". La 'moratòria' perquè els hotelers puguin fer aquestes obres durarà quatre anys i el Govern espera que serveixi per generar una forta inversió i tingui efectes estructurals sobre l'oferta.

La portaveu negà que el decret Nadal, que ara es convertirà en llei, suposi una contradicció amb el procés d'esponjament o reordenació de zones turístiques madures, com és el cas de la Platja de Palma, i ha confiat que els restauradors faran reformes per cercar un producte de major qualitat.

Barceló també defensà l'obertura d'un nou termini de dos anys per regularitzar les places hoteleres il·legals, a les quals es podran acollir fins i tot les que tinguin una infracció urbanística greu. Fins ara s'han ingressat per aquest concepte 8 milions d'euros i no se n'esperen molts més.

Bauzá: "És moment d'acords, i no de tensions entre partits"

El president del Partit Popular de Balears, José Ramón Bauzá, manifestà ahir a Menorca que "és el moment d'assolir acords, en lloc de tirar-se els trastos pel cap i mantenir tensions entre partits". Bauzá qualificà de "molt positius per a Balears", i digué que "evidencien el sentit d'estat del PP, com també la seva actitud proactiva", els pactes assolits en matèria urbanística amb el Pla Territorial de Mallorca; i en matèria turística, amb l'acord presentat sobre el decret Nadal.

Segons Bauzá, en aquest darrer pacte "ha estat decisiva la intervenció del PP", com també que el president del Govern hagi tingut en compte les aportacions del partit de l'oposició "per unificar criteris, la qual cosa garanteix la seguretat jurídica".

També es referí al pacte "per a la retirada de la llei del sòl, gràcies a l'entesa amb el Govern balear, que també ha tingut en compte que l'any 2006, quan el PP tenia majoria suficient al Parlament balear per aprovar una llei semblant, no ho va fer, perquè pensava i continua defensant que en qüestions d'aquesta importància ha de prevaler el consens".

"Són necessaris pactes d'Estat en què han d'intervenir els dos partits majoritaris de Balears per garantir l'aplicació d'aquestes lleis, amb independència dels canvis polítics i de qui realitzi les tasques de govern", indicà.

Bauzá afirmà que "la retallada per al Consell de Menorca proposada pel president Marc Pons queda curta", després d'assenyalar que el secretari general del PSOE menorquí i president del Consell de Menorca planteja un estalvi de 2,8 milions d'euros, "quan el PP havia proposat un decàleg que suposava estalviar quatre milions d'euros i sense tocar el sou als funcionaris".

Bauzá recordà que fa dos anys presentà un paquet de mesures d'austeritat però que fou rebutjat pel president del Govern, Francesc Antich. "El president actua de manera improvisada, com Zapatero", assegurà.

El president del PP digué que "mentre que amb José María Aznar el dèficit públic va arribar a l'1,5%, amb Zapatero s'ha disparat a l'11,5%" i considerà "injust" el decret de Zapatero que impedirà als ajuntaments contreure préstecs l'any 2011 perquè, segons ell, "pagaran justs per pecadors" i molts consistoris hauran de deixar de prestar serveis.