Aprofitant la celebració del Seminari Blanquerna, dBalears va parlar amb dos joves valencians sobre l’actualitat del País Valencià, malauradament marcada pels efectes de la DANA. També els hem plantejat algunes qüestions relacionades amb el compromís i la feina de la gent jove allà en el País Valencià. Hem parlat amb na Blanca García Oliver i en Borja Pujol. Tots dos són representants dels Joves d’Acció Cultural del País Valencià.

- En primer lloc, no podem parlar d’una altra cosa que no sigui la tragèdia que ha viscut el País Valencià aquestes darreres setmanes. Com ho heu viscut vosaltres i com pensau que ho ha viscut el conjunt de la societat valenciana.

- Borja Pujol: La DANA ha estat un esdeveniment històric i hi ha diferents vivències. La gent més afectada que ha perdut tant el que és material com familiars o amistats i la gent que, per sort, no hem tengut cap pèrdua, però que com s’ha vist a través de la premsa i internet, ens hem compromès amb el nostre poble, amb la solidaritat i no només per voler salvar el nostre poble sinó perquè clarament hi ha hagut una quantitat vergonyosa de morts que hagués pogut ser evitable amb l’aplicació correcta de protocols d’emergència amb els temps que pertoquen i que no s’ha fet per part de les administracions. Ens ha unit com a poble, però és una pena que hagi estat per aquestes circumstàncies tan tristes per a nosaltres.

- Precisament per aquesta importància històrica creus que tendran un impacte a curt termini?

- BP: Segur que sí. A curt termini ja veim les manifestacions per demanar explicacions i demanar la dimissió del president de la Generalitat, de Carlos Mazón i també que no es llevi el focus dels veritables responsables de la tragèdia. També està implicat el propi govern de l’Estat espanyol, però la tragèdia del 29 d’octubre, la responsabilitat màxima era del Govern de la Generalitat valenciana.

- Vos traslladam la solidaritat del poble mallorquí i dels pobles de les Illes Balears. Parlem de vosaltres, de la joventut valenciana i dels Joves d’Acció Cultural del País Valencià. Què sou? Què feis?

- Blanca Garcia Oliver: Joves d’Acció Cultural neix fa un parell d’anys encara que hi ha hagut diverses vegades l’intent de consolidar-se com a una secció, com una part, d’Acció Cultural del País Valencià, que és l’entitat més important en aquests moments que treballa per la llengua, la cultura i el país i l’associació de joves neix amb la voluntat de vertebrar o reorganitzar les inquietuds dels joves valencians que moltes vegades, tot i tenir les nostres vides quotidianes molt arrelades a la ciutat o al poble, Joves d'ACPV et planteja una alternativa en català, d’arrels, propera, de quilòmetre zero, amb una voluntat formativa i associativa. Teixim comunitat, però també teixim amistat i noves possibilitats de cara al futur.

- El jovent valencià és un jovent compromès, en general, o estam parlant de minories? Quins són els principals focus d'interès del jovent valencià?

- BP: Jo consider que hi ha de tot, com en tots els jovents de tots els països i de totes les nacions, però sí que consider que almenys el jovent podem dir que està compromès, però està bastant desorganitzat i, per tant, com ha dit Blanca, és una de les nostres funcions. Hem de ser el punt de referència per si alguna persona vol portar a terme i posar en pràctica el seu compromís en la seva cultura, el seu entorn, la seva llengua.

- Se’n podrien fer llibres... però vos atreviu a fer una radiografia de la salut de la llengua catalana en el País Valencià?

- BGO: Trob que la situació és similar a la resta dels Països Catalans. És una situació crítica i estam en estat d’alerta. Fa dos desembres es van publicar els resultats dels usos lingüístics en el País Valencià i els resultats són deplorables. Sobretot ha baixat l’ús social de la llengua, és a dir, els nostres joves sabem escriure i saben llegir, però no l’aprofiten com a llengua de sociabilitat. És a dir, els àmbits que hauria de ser ocupada en el sentit de vida universitària o vida associativa, moltes vegades, quan els joves es plantegen oportunitats de futur es consideren sobretot en castellà. Per exemple, quan els meus amics van a la universitat i la seva primera classe és en castellà, a partir d’aquest moment, tota la xarxa d’amistats comença a teixir-se en castellà perquè la llengua vehicular és el castellà. L’ús de la llengua està en estat crític, però crec i esper no equivocar-me que arran de tot el que ha passat amb la DANA, el poble valencià adquirirà un mínim de consciència en el sentit de veure que, al final, la llengua dels valencians és el valencià i no la llengua que parla Carlos Mazón, que ha estat el culpable únic i indiscutible de la tragèdia. Veurà que la llengua dels pares i la llengua de les mares ha servit també com una llengua de suport mutu perquè sentir que per primera vegada en dos anys, el president de la Generalitat Valenciana parla en valencià per dirigir-se a les víctimes també és molt significatiu i a poc a poc també iniciatives com la nostra ens estam començant a moure i esperem que això tengui un impacte positiu sobre la llengua.

- En canvi, el que és molt evident és el dinamisme de la cultura entre la gent jove. Fins i tot sou punters en música i altres ofertes culturals dirigides a la gent jove.

- BGO: Sí, totalment, tenim grups enormement famosos, ZOO, La gossa sorda, Obrint Pas... Tenim una cultura valenciana que es ven molt bé i tant al Principat com a les Illes Balears té un impacte molt positiu, però el jovent, moltes vegades cau en un marc estatal més castellà per les influències i educació que reben. És a dir, els inputs són al TikTok i Instagram i tots els influencers o creadors de continguts es vinculen al marc castellà i espanyol. Malgrat això, hi ha tota una part de cultura musical i literària que funciona molt bé.

- BP: El dinamisme cultural que existeix té molts 'peròs' i molts punts a tractar i millorar, però és perquè tornam al mateix que ens passa des de fa segles i segles. Aquest abandonament institucional. Ens sentim abandonats i amb el que tenim, amb el que som i amb el que sabem, feim el que volem i de la millor manera. Després hi ha èxits com els que hem comentat que esperem que continuïn així.

BGO: Hi ha èxits, però també hi ha moltes derrotes. És a dir, el que passa amb ZOO és un cas irrepetible i hi ha molts de grups que no poden quallar i són molts els projectes que es veuen frustrats per la manca de suport institucional.

- Per acabar, la connexió amb els joves de Mallorca i les Illes Balears i la resta dels Països Catalans, flueix, falta molta construcció nacional?

- BGO: Falta molt, però trob que estam en el moment indicat per teixir noves connexions. Iniciatives com el Blanquerna que dur joves d’arreu dels Països Catalans serveixen per seure a una taula i dir: tenim aquests problemes, anem a parlar-los, anem a solucionar-los i mirar de quina manera encaram el futur amb optimisme perquè sempre caiem en les mateixes penes i laments de sempre. Podem parlar de quina manera ens podem trobar els joves dels Països Catalans. Quines activitats podem fer junts, què fa falta per vertebrar-nos.

- BP: Crec que les joventuts són el principi o la continuïtat d’una activitat i una unió que s’ha de potenciar, mantenir i donar suport.