Plataforma per la Llengua és, des d'aquest dissabte, membre ordinari de la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN), la categoria més alta de totes. El 68è Congrés de l'organització, que s'ha dut a terme entre dijous i dissabte a Husum-Hüsem, a l'estat alemany d'Schleswig-Holstein, també ha servit per aprovar dues resolucions de l'entitat: l'una, per reclamar als estats que aprovin l'oficialitat del català a la Unió Europea, i l'altra, per apel·lar les institucions espanyoles i europees a defensar la immersió lingüística i revisar la sentència del 25% de castellà a les aules. FUEN és un dels actors principals en la defensa de les minories nacionals i lingüístiques, i el Congrés ha comptat amb uns 200 participants. Per part de l'ONG del català, hi ha assistit la responsable de l'àrea d'Internacional, Maria de Lluc Muñoz.

La primera resolució aprovada a instàncies de Plataforma per la Llengua denuncia que la manca d'oficialitat del català a la Unió Europea «és inusual», tenint en compte la importància de la llengua en termes de nombre de parlants, impacte econòmic i importància cultural. El text defensa que l'oficialitat «seria un instrument jurídic i polític crucial per salvaguardar la llengua», i reclama als estats membres que es comprometin «a votar a favor de l'oficialitat del català per reconèixer la diversitat lingüística del continent i millorar els drets dels ciutadans».

Pel que fa a la segona resolució, el text denuncia que la immersió lingüística ha patit «diversos contratemps judicials en els últims anys» i que això és «motiu de preocupació», perquè sense la immersió «molts infants d'entorns castellanoparlants no aprendrien correctament el català». La resolució recorda que el relator especial de l'ONU per a les minories ja va expressar preocupació per les sentències que imposen un mínim del 25% de castellà a les aules, i també denuncia que el TSJC va negar la participació de les entitats en defensa del català en el procés judicial, mentre va permetre que en formés part una entitat en defensa del castellà. Finalment, el text també denuncia que la Comissió de Peticions del Parlament Europeu promou amb fons públics «les tesis dels nacionalistes espanyols» i reclama a l'organisme presidit per Roberta Metsola que treballi per garantir el seu compromís «de salvaguardar els drets lingüístics de les minories d'acord amb els tractats europeus». La resolució també fa una crida a l'Estat espanyol perquè tingui en compte que reduir l'ús del català a l'escola faria que els alumnes d'origen castellanoparlant no aprenguessin bé el català, i demana a la justícia espanyola que reconsideri la sentència del 25% de castellà a l'escola.

Membre de ple dret de FUEN

El 68è Congrés de FUEN també ha servit per aprovar que Plataforma per la Llengua passi a ser membre ordinari d'aquesta xarxa. Si des del 2018 l'entitat en formava part en qualitat de membre de suport i va passar a ser-ne membre associat el 2022, ara ja n'és membre de ple dret. Si fins ara tenia dret a un vot, ara podrà tenir fins a sis vots a l'assemblea anual de delegats. «Fem un pas endavant en la internacionalització de l'entitat, i a partir d'ara la defensa del català podrà ser més escoltada a Europa», ha valorat Marga Payola, coordinadora d'Internacional de Plataforma per la Llengua.

La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) és el principal defensor de les minories nacionals i els grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de cent organitzacions de trenta-sis estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles per donar un paper digne a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial, i darrerament ha coordinat iniciatives com el Minority Safepack, una iniciativa legislativa a escala europea per millorar la protecció de les minories. Actualment, FUEN és la veu de les minories nacionals, ètniques, lingüístiques i religioses en organitzacions internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització de les Nacions Unides, en la qual té un estatus consultiu. A més, l'entitat té un estatus participatiu a la Unió Europea i al Consell d'Europa.

La minoria frisona d'Alemanya

Han estat uns 200 els representants de minories nacionals i lingüístiques europees que han assistit al 68è Congrés de FUEN. Hi han pogut conèixer de primera mà la realitat de la minoria frisona de Frísia del Nord i celebrar els 75 anys de FUEN. Entre les personalitats que hi han intervingut, hi ha la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; l'antic relator de l'ONU per a les minories, Fernand de Varennes; l'eurodiputat Loránt Vincze, president de FUEN, i Bahne Bahnsen, vicepresident de FUEN i antic líder de la Friisk Foriining, l'entitat en defensa de la cultura frisona que enguany fa d'amfitriona.

Aquesta entitat s'ha encarregat de fer conèixer la realitat frisona als assistents, que també han gaudit de les intervencions de representants de l'Institut Nordfrisó, associat a la Universitat de Flensburg; el Consell Frisó, una organització paraigua per a totes les institucions del nord de Frísia i Helgoland que treballen per la llengua frisona; la fundació Ried fan de Fryske Beweging – Consell del Moviment Frisó, o la Ferring Foundation, dedicada a la identitat frisona i a la diversitat cultural.

A més de la minoria frisona d'Alemanya, el Congrés també ha comptat amb representants d'altres minories, com els bretons de França, els turcs meskhetians, els danesos d'Alemanya, els sòrabs de Lusàcia (també a Alemanya), els hongaresos de Romania o els alemanys d'Hongria.