«No fer oficial el català és una forma de discriminació». Així ho ha afirmat Fernand de Varennes, relator de l'ONU referent en drets humans i democràcia, a l'acte que la Plataforma per la Llengua ha organitzat al Parlament Europeu arran del Dia Europeu de les Llengües.

De Varennes, professor de Dret que ha impartit classes en universitats d'arreu del món i exassessor de la UE i l'OSCE, també ha afirmat que les pors sobre el fet que després del català vengui una allau de llengües que també demanin ser oficials són «infundades perquè moltes d'aquestes llengües no tenen aquest estatus previ d'oficialitat als seus països».

L'acte, anomenat Catalan, the 25th official language of the European Union, s'ha dut a terme just una setmana després que el Consell de la UE decidís ajornar la decisió sobre l'oficialitat del català, i s'emmarca en la campanya #SayYes de la Plataforma per la Llengua per a pressionar els estats membres perquè acceptin l'oficialitat.

La moderació de l'acte ha anat a càrrec de la sociolingüista i professora de la Universitat d'Amsterdam Eva J. Daussà, i també hi ha intervengut el doctor en Ciències Polítiques per la UPF i Càtedra UNESCO en Polítiques Lingüístiques Vicent Climent-Ferrando, que, després d'explicar algunes de les conseqüències pràctiques de la no-oficialitat, ha afirmat que el missatge que llança la UE amb les llengües no oficials és que no cal aprendre-les.

L'esdeveniment ha estat coorganitzat conjuntament entre Plataforma per la Llengua i l'oficina de l'eurodiputat irlandès Chris MacManus, que ha donat ple suport a l'oficialitat en una intervenció en línia.

El president de l'entitat, Òscar Escuder, ha clausurat l'acte amb un discurs en què ha explicat que la legislació actualment en vigor a Catalunya obliga el govern de l'Estat a fer tots els passos necessaris perquè el català sigui una llengua oficial a les institucions europees. El president de la Plataforma per la Llengua, a més de sintetitzar els principals arguments de la campanya, ha defensat que no hi ha cap justificació objectiva que els estats membres puguin oferir per negar al català aquesta condició.

L'acte forma part de la campanya de Plataforma per la Llengua #SayYes per a aconseguir que el català esdevengui la 25a llengua oficial de la Unió Europea. Els participants han ofert arguments de caràcter polític, legal i econòmic per tal de convèncer els estats perquè a la pròxima reunió del Consell de la Unió Europea del dia 24 d'octubre votin a favor de l'oficialitat.

No hi ha un 'reconeixement intermedi'

Demanat per les recents declaracions del ministre finlandès d'Afers Exteriors referents al fet que, al català, com a altres llengües regionals, no li correspondria la plena oficialitat, sinó «un reconeixement intermedi», Fernand de Varennes ha defensat que no existeix tal reconeixement, i ha posat d'exemple el cas de l'irlandès, que no va tenir un reconeixement intermedi, sinó una aplicació progressiva. Alhora, ha afirmat que l'oficialitat no és només un reconeixement simbòlic, sinó que corregeix una situació de discriminació existent. En resposta als detractors de l'oficialitat a causa del seu cost, el jurista les defineix les crítiques com a exagerades i sense fonament.