L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la investigació, a partir de la denúncia presentada per la Plataforma per la Llengua contra dos agents de la Guàrdia Civil per haver vexat el ciutadà flamenc Kris Charlier per haver parlat en català a l’aeroport del Prat de Llobregat.
La secció setena de l’Audiència considera que existeixen suficients indicis racionals de criminalitat com per a imputar als guàrdies civils la comissió d’un delicte contra la integritat moral així com un delicte de falsedat en document oficial en redactar dues denúncies falses. Des de l’Audiència de Barcelona remarquen que resulta «curiós que hi hagués a l’aeroport agents que parlen anglès o francès, llengües no oficials en el nostre país, i cap parlés amb el passatger en català».
A més, qualifiquen l’actuació dels agents de la Guàrdia Civil de «desproporcionada i humiliant». Per tant, el jutjat d’instrucció 3 de l’Hospitalet de Llobregat haurà de reobrir la causa i preparar un judici oral.
Vexat, discriminat i denunciat
Els fets varen succeir el dilluns 9 de desembre del 2019, quan l'afectat, ciutadà flamenc i resident a Catalunya, es disposava a creuar l'arc de seguretat a l'Aeroport del Prat. El guàrdia de seguretat va notar que Charlier portava alguna cosa sota la roba i li va demanar que li ho mostrés. L'afectat li va explicar, en català, que era una bossa d'estoma, col·locada arran d'una operació de còlon per motiu d'un càncer, i que no la mostrava ni als seus familiars perquè no era agradable de veure. El guàrdia va respondre fent befa de la seva bossa d'excrements: «estoma, estoma, qué es una estoma?». A més, el treballador li va exigir que li parlés en castellà. Charlier li va explicar que era nascut a Bèlgica, i que sabia parlar neerlandès, anglès, francès i alemany, a més del català, però que no sabia parlar el castellà i que l'entenia amb certa dificultat.
En aquell moment, el guàrdia de seguretat va cridar dos agents de la Guàrdia Civil que eren prop del control. Els guàrdies varen dir al viatger de manera poc amable que tampoc no entenien el català i li varen exigir que canviés d'idioma. Ell va explicar que vivia a Bigues i Riells i que no dominava el castellà perquè la gent del poble es relaciona en català. Pensant que es referia a un poble de l'estranger, els funcionaris li varen demanar on era. Quan varen saber que era un municipi de Catalunya es varen indignar i li varen etzibar que «esto es España y aquí hablamos español». En cap cas els agents li varen oferir la possibilitat de ser atès en català o per algú que l'entengués bé, en clar incompliment de la llei. Cal recordar que la Llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic obliga els funcionaris a garantir «l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial al territori».
Tot i que l'afectat va repetir als agents que preferia no ensenyar en públic l'estoma perquè es tractava de quelcom íntim i desagradable, tenint en compte la insistència dels agents i l'angoixa que li ocasionava la situació, sempre dificultada per la seva capacitat limitada d'entendre el castellà, el ciutadà va acabar cedint. Així, Charlier es va veure obligat a abaixar-se els pantalons, l'única manera de mostrar la bossa de l'estoma. En aquest moment, malgrat que l'afectat s'havia limitat a complir les ordres rebudes, els dos agents s'hi varen abraonar i se'l varen emportar a una sala petita. Allà, en presència de quatre agents més, varen redactar una primera denúncia contra ell per pertorbació de l'ordre públic.
Addicionalment, els agents varen ordenar a l'afectat que es despullés per a mostrar la bossa d'excrements, però alhora li varen ordenar que no s'abaixés els pantalons, malgrat que aquesta era l'única manera de poder inspeccionar la bossa i que aquest era el motiu pel qual teòricament se l'havia portat allà. Al final, el ciutadà va acabar per treure's la samarreta, en una situació absurda.
Fet això, els agents varen començar a registrar-li l'equipatge i li varen tornar a demanar per la seva localitat de residència. Ell els va respondre que vivia a Bigues i Riells i, en veure que havien escrit «Riels del Fai», un poble que es troba dins del terme municipal de Bigues i Riells, els va advertir de l'error. Aquesta precisió, però, no va agradar als agents, que li varen posar una segona denúncia, en aquest cas per negar-se a cooperar amb la policia. Durant l'estona en què va ser present en aquella sala, els agents de la Guàrdia Civil en cap cas varen informar Charlier dels seus drets bàsics ni de la possibilitat de comptar amb un advocat, ni tampoc no varen portar cap agent que es pogués comunicar amb ell en una de les cinc llengües que coneix bé.
Més tard, quan l'afectat ja era assegut a l'avió, un agent de seguretat va entrar a l'aeronau, li va comunicar que la policia li havia prohibit volar i el va fer sortir immediatament de l'avió. A més, no va poder aconseguir un altre bitllet perquè la companyia Ryanair li va dir que els següents vols anaven plens. Charlier va poder comprovar per Internet que allò era fals. Finalment, l'afectat no va poder volar i va tornar a la seva localitat de residència amb dues denúncies.
