Aquest diumenge s'han conegut públicament dues polèmiques sentències del Tribunal Suprem espanyol. La de la Sala Contenciosa-Administrativa Secció Quarta, número 704/2020 que anul·la l'ús preferent del valencià en diversos àmbits administratius del País Valencià i la número 634/2020 que determina que les comunitats que comparteixen llengua catalana, s'han de comunicar forçosament en castellà.
En aquesta segona, el Tribunal Suprem espanyol considera que «el reconeixement que la competència per a la regulació de la cooficialitat de la llengua pròpia correspon a la Comunitat Autònoma no suposa, de cap manera, una atribució de competències específiques que autoritzi a alterar el marc que deriva de la Constitució i dels Estatuts d’Autonomia».
Així, estableix que la regulació de l’ús de la llengua en el procediment administratiu comú i en documents elaborats en una llengua cooficial en l’àmbit d’una comunitat que han de fer efecte fora d’aquest àmbit territorial «és atribuïda de manera exclusiva a l’Estat, segons la distribució de competències que estableix l’art. 149.1.18 de la CE».
Quan es tracta dels efectes fora del seu territori dels documents elaborats per una comunitat en la seua llengua cooficial, «la competència de la mateixa no pot extralimitar-se del seu territori i haurà d’atenir-se al que es preveu en l’art. 15.3 de la LPAC, que proporciona la regla única i suficient per a solucionar totes les situacions, en disposar que no serà necessària la seva traducció al castellà en el cas que la llengua cooficial en què estiguin elaborats els documents sigui també la llengua cooficial en la Comunitat Autònoma en què hagin de fer efecte», assenyala la resolució del Tribunal Suprem.
El Suprem considera que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat i les Illes és competència de l’estat espanyol i argumenta que la Generalitat pot regular la cooficialitat de la llengua pròpia, però això no l’autoritza a «alterar el marc que deriva de la constitució» i considera que cada llengua és oficial només dins del territori de la comunitat. Per tant, estableix que la regulació de l’ús de la llengua en què una comunitat s’adreça a una altra «és atribuïda exclusivament a l'Estat».
El Tribunal Suprem espanyol sentencia que les Balears, Catalunya i el País Valencià s'han de comunicar en c... by Redacció Ona on Scribd
«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699