Les Illes Balears no són, ni prop fer-hi, l'únic indret de l'Estat espanyol on la qüestió lingüística protagonitza controvèrsies.

Justament aquests dies hem vist com al País Valencià la responsable educativa de la Generalitat, María José Catalá, aixecava polsaguera proposant una consulta als pares sobre l'elecció de llengua que volen per als seus fills a l'escola.

L'argument de la llibertat, també emprat a les nostres contrades pels mandataris populars, era respost per l'esquerra, que veu en el moviment “l’enèsim intent de la conselleria de carregar-se la llengua pròpia en les aules”.

“Aquest pretès referèndum sols busca introduir en els centres educatius l’enfrontament entorn de l’ensenyament en valencià”, destaca la diputada d'Esquerra Unida, Marga Sanz, apuntant que la Generalitat ja té un mecanisme per saber quina llengua vehicular volen els pares per als infants, amb el plec de matriculació, on trien explícitament l'idioma.

Drets lingüístics
Precisament, la Conselleria d'Educació valenciana ha estat assenyalada com la institució del País Valencià que lidera la vulneració pel que fa a drets lingüístics. Ho indica un informe elaborat sobre vulneracions tant en l'àmbit individual com col·lectiu, presentat fa pocs dies.

Els autors són entitats del món cívic i cultural –Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ACV Tirant, Acicom, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet-, sindicats –Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV- i partits polítics –PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN-, i volen evidenciar la situació que propicien, segons la seva visió, els actuals governants.

Per mirar de canviar-la es proposen dur les seves conclusions a les Corts Valencianes, al Síndic de Greuges, al Consell Valencià de Cultura, a les tres Diputacions valencianes, a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i a l'Institut d'Estudis Catalans, i fins i tot arribar fins al Congrés i el Parlament Europeu.

Alguna cosa canvia
Quelcom està canviant al nostre ponent. Fites com la 'Primavera valenciana' de 2012, el tancament de la radiotelevisió valenciana (RTVV), o la diversa i variada corrupció que últimament ha sortit a la llum fan pensar que la correlació de forces pot mutar a aquest territori, gairebé vint anys després.

La llengua pròpia importa prou en aquest canvi, i es multipliquen les veus que reclamen viure en valencià, 82 anys després de l'aprovació de les Normes de Castelló. Aquest document arreplegava “la força de les comarques i ciutats del País on el valencià era al carrer”, reconeixent la normalitat i la unitat de la llengua valenciana, que és també la de la llengua catalana, segons explica la Plataforma pel Dret a Decidir a València, que ara n'impulsa la memòria.

El compromís de Castelló s'esqueixà amb la guerra i el franquisme, que eliminà qualsevol possibilitat de vertebració, mentre es produïa el genocidi cultural i lingüístic que prolongava el bèl·lic allà on les armes no fereixen.

I molts anys després d'allò, hi ha qui pensa que les coses no han canviat tant, quan es maltracten i marginen les manifestacions culturals en llengua pròpia, o se les sotmet a una tributació abusiva. O quan es prohibeixen les ràdios i els canals televisius catalans a una part de la zona catalanoparlant.

Tot això posa el fonament de la celebració de l'aniversari d'aquestes Normes, per les quals molta gent i diversa sortirà avui dissabte, 13 de desembre, als carrers de Castelló, per clamar fort i clar que 'Volem viure en valencià'.