«Que bé trobar-se entre tan grans mostatxos». Eren poc més de les onze del dematí a la «base Espanya» de Diwaniya i el president del Govern espanyol, José María Aznar, s'havia reunit al quarter general de la Brigada Plus Ultra amb el governador de la província, Hasem al Shalan, i una dotzena de càrrecs de l'administració iraquiana i caps de tribu, la major part de les quals lluïen el bigot habitual de l'Iraq i altres països de la regió, similar a l'utilitzat per Saddam.

Tots es trobaven drets, Aznar flanquejat per dos traductors d'àrab del contingent espanyol que permetien la seva comunicació directa amb els iraquians. Després del comentari sobre els bigots, el president oferí cafè als seus interlocutors, ell mateix els serví les primeres tasses i d'aquesta manera començà a trencar-se no el gel, pero sí el desconeixement mutu que hi havia en aquesta primera reunió entre el cap del Govern espanyol i les autoritats locals de la ciutat on hi ha desplegats la major part dels membres de la Brigada.

Havien passat més de nou hores des de l'inici del viatge sorpresa, a la base aèria de Torrejón (Madrid). José María Aznar tenia decidida la visita des de feia mesos, però desitjava evitar l'anunci previ, sobretot per raons de seguretat, igual com feren el primer ministre britànic, Tony Blair, i el president dels EUA, George Bush. Divendres dematí havia parlat per videoconferència amb els comandaments dels més de tres mil soldats espanyols desplegats a nombroses parts del món, des de la Antàrtida fins a Kabul, des de Bòsnia a l'Oceà Índic. No els havia anunciat res.

Federico Trillo, ministre de Defensa, i Eduardo Zaplana, ministre de Treball i portaveu del Govern, tenien informació prèvia de les intencions del president, però només després del Consell de Ministres saberen que la sortida s'efectuaria aquella mateixa nit. Ambdós reberen instruccions precises de mantenir la confidencialitat, igual que el secretari d'Estat de Comunicació, Alfredo Timmermans, i els membres del gabinet del President que es desplaçarien a l'Iraq. El mateix requisit fou sol·licitat als dos mitjans de comunicació públics que acompanyarien el seguici: l'Agència EFE i Televisió Espanyola. La resta dels mitjà presents a l'Iraq serien conduïts a Diwaniya sense explicar-los per complet el programa de la visita.

Tots els membres del grup, inclòs el president, hagueren de posar-se una armilla antibales i un casc de kevlar, ambdós mimetitzats, abans de pujar als helicòpters. A José María Aznar l'ajudà el propi general Fulgencio Coll Bucher, ja que aquest demostrà algunes dificultats a l'hora de posar-se'l.

A l'una del migdia arribà l'hora de dinar. Aznar havia duit cava català, vi de Rioja, torrons alacantins i cuixot d'origen no especificat. El menú consistí en llenties estofades, aletes de pollastre, pastís i cafè.