El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, assegurà ahir que el president del Govern, José María Aznar, és el responsable directe «del que està succeint i del que podria passar en el futur». Amb aquesta contundència, Otegi evità valorar l'atemptat d'ETA de diumenge. Davant de la possibilitat que, pel fet de no condemnar el darrer atemptat d'ETA, es pugui posar en marxa la Llei de partits, la formació abertzale decidí no acudir als plens de les institucions basques o no donar suport als textos de condemna que s'aprovaren. El PP ja ha anunciat que presentarà mocions de condemna als ajuntaments per fer que Batasuna es pronunciï i, en el cas que no condemni, promoure'n la il·legalització.

Otegi aclarí, primer, que la seva compareixença en roda de premsa no era ni per justificar ni per emparar l'atemptat d'ETA a Santa Pola, «sinó per analitzar per què hi ha circumstàncies que fan crispar més la vida social, política i cultural no tan sols d'Euskal Herria, sinó del conjunt de l'Estat espanyol». Segons el seu parer, després de l'atemptat d'ETA i de conèixer les declaracions d'Aznar, a qui féu «responsable en primera persona del que està succeint en aquests moments i del que pot passar en el futur», s'estan accelerant els procediments per il·legalitzar la formació. Segons va dir, aquesta és l'estratègia d'Aznar, i no la d'evitar els atemptats d'ETA. «Curiosa política d'Estat», ironitzà.

L'eloqüència d'Otegi es transformà en silenci a les institucions basques. A Vitòria, tots els grups llevat de Batasuna aprovaren una declaració de condemna davant de l'atemptat de Santa Pola. El batle, Alfonso Alonso, assegurà que el portaveu de la formació abertzale, Enrique Bert, amb qui ha tingut diversos enfrontaments dialèctics, ha mantingut una actitud menyspreable i s'ha negat a condemnar l'assassinat. A Donostia es reproduí la mateixa situació. El batle, Odón Elorza, lamentà que Batasuna «hagi guardat silenci», negant-se a subscriure el text de condemna aprovat per la Junta de Portaveus de l'Ajuntament donostiarra. A Bilbao, el PP sol·licità una reunió de la Junta de Portaveus, per donar a Batasuna «una oportunitat d'or per desvincular-se completament del terrorisme», en paraules de la seva regidora Juana Iturmendi.

A les capitals, Batasuna no s'afegí a les condemnes, però en altres institucions s'estimà més absentar-se per no haver de votar els manifests. Així ho va fer a les localitats guipuscoanes d'Irún i d'Errenteria. El batle socialista d'aquesta darrera, Miguel Buen, assegurà que va ser impossible localitzar els regidors abertzales, o al municipi de Portugalete. Des del PSOE, les mirades se centraren tant en Batasuna com en el PNB. A la formació abertzale li recordaren que la Llei de partits preveu la no-condemna d'atemptats com un motiu d'il·legalització, però al partit que presideix Xabier Arzalluz li llançaren dos missatges: que exigeixi a Batasuna aquesta condemna i que lluiti per aïllar els violents. El secretari general, José Luis Rodríguez Zapatero, demanà als nacionalistes que demostrin així que són «demòcrates de bona fe».

Rodríguez Zapatero, que participà en la concentració de repulsa que va tenir lloc a Santiago de Compostel·la, recordà al PNB que «quan un és demòcrata de bona fe», l'objectiu ha de ser posar fi «als els violents», cosa que inclou els qui «d'una manera o de l'altra col·laboren amb la violència». El missatge a Ibarretxe és clar: «Tots els demòcrates han de prendre nota de les actituds en relació amb la condemna d'aquest i de tots els atemptats», va dir.

Informes jurídics
El vicepresident primer del Govern, Mariano Rajoy, indicà ahir que el Govern està demanant els «informes jurídics pertinents» per a una possible il·legalització de Batasuna, que no ha condemnat l'atemptat de Santa Pola. El ministre va dir que ens trobam davant d'una situació «molt clara» i «prevista» en la Llei de partits. «Que Batasuna sigui incapaç fins i tot de manifestar la condolença als familiars, als amics i no se solidaritzi amb les persones afectades ni condemni demostra que és el mateix que ETA».