L'exdirigent d'ETA José Javier Arizcuren Ruiz, «Kantauri», es troba ja a l'Estat espanyol després de ser lliurat ahir de forma temporal per l'Estat francès per ser jutjat, entre altres causes, per l'intent d'atemptat contra el rei a Mallorca l'agost de 1995. Kantauri va arribar a les 13.35 hores d'ahir a l'aeroport madrileny de Barajas en el vol d'Iberia 3441 procedent de París acompanyat de policies espanyols de l'Interpol, i va ser rebut per una comissió judicial del Jutjat Central número 4 per lliurar-li els actes en els quals està processat.
L'exdirigent d'ETA serà el primer acusat de delictes terroristes a qui se li aplica la fórmula jurídica del lliurament temporal, després d'un acord entre els Governs francès i espanyol concretat el passat 11 d'octubre per ampliar la cooperació judicial en la lluita contra el terrorisme. Considerat com cap dels comandos il·legals d'ETA entre els anys 1994 i 1999, Kantauri romandrà quatre mesos a Madrid i serà tornat posteriorment a les autoritats penitenciàries gal·les perquè acabi de complir la seva condemna a França. Avui mateix declararà a l'Audiència Nacional.
Els lliuraments temporals es varen pactar a la passada cimera hispanofrancesa de Perpinyà i com a condicions per fer-se efectius es va acordar tenir condemnes fermes, demandes d'extradició aprovades i penes elevades, requisits que reuneix Kantauri, segons informà el Ministeri de l'Interior. L'excap d'ETA va ser jutjat en rebel·lia a França el 1997 i condemnat a deu anys de presó, els tribunals gals han concedit la seva extradició en diverses ocasions i els sumaris als quals s'enfronta l'acusen de nombrosos delictes d'assassinat.
A més d'haver organitzat l'intent d'atemptat contra el rei a Mallorca, a Kantauri també se l'imputa haver ordenat més d'una desena d'assassinats, entre ells el del tinent de batle del PP a Donosti Gregorio Ordóñez i el del policia municipal Alfonso Morcillo. Les autoritats espanyoles preveuen també prendre-li declaració per diversos atemptats comesos durant els anys 80 quan Kantauri formava part del «comando Araba» d'ETA, a fi de poder evitar que prescriguin diverses causes obertes contra ell.
