La UIB assegura en l'escrit que, "com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, manifesta la seva preocupació i la seva disconformitat arran de les darreres actuacions del Govern de les Illes Balears en matèria lingüística i, de manera especial, amb l'aprovació del projecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública".
En aquest sentit, la institució recorda que, "d'acord amb l'Estatut d'Autonomia esmentat i la Llei de normalització lingüística, els poders públics han d'adoptar les mesures necessàries per fer efectius la promoció, el coneixement i l'ús normal de la llengua catalana". El rectorat reitera, finalment, "el seu compromís amb la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i el seu suport a les campanyes ciutadanes que, des del respecte, promoguin la defensa de la nostra llengua". Així, la institució expressa respecte per les iniciatives duites a terme en defensa del català a tots els pobles de l'Illa.
Compromís amb la llengua
No és la primera vegada que la UIB està disconforme amb la gestió en política lingüística duita a terme per l'Executiu. De fet, en les al·legacions presentades el mes de gener passat, reclamà "la retirada immediata" de l'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública. Segons les al·legacions, que el català passi de ser un requisit a ser un mèrit per accedir a l'Administració pot comportar "el retorn a èpoques passades" caracteritzades pel "buit jurídic i "la manca de protecció" de la llengua pròpia.
La institució ja valorà llavors que allò que el Govern volia presentar com una "simple reforma" per accedir a la funció pública "representa un canvi radical que incideix en la normalització lingüística". "L'avantprojecte representa el retorn a una situació d'indefensió de la llengua catalana, que es convertiria en un idioma declarat oficial però en la pràctica mancat de tots els mecanismes legals i sociològics que garanteixen la normalitat de les llengües oficials". En aquest sentit, ja considerà que "suprimir els mecanismes legals de protecció del català en les condicions actuals significa condemnar-lo a l'estatus d'idioma prescindible per a qualsevol administració, i això obre les portes a la seva definitiva residualització o, fins i tot, a la seva progressiva eradicació de la societat de les Illes Balears".
A més, les al·legacions feren referència als canvis en la toponímia. La UIB considerà que permetre la retolació oficial tant en castellà com en català està "fora de tot sentit i és propi de visions completament superades"
Suport a Bonet
Per altra banda, el departament de Filologia Catalana de la UIB féu costat la setmana passada a Jaume Bonet, en vaga de fam per la llengua des de l'1 de març. El departament de català considerà, en un comunicat , que totes les modificacions que es volen fer a la legislació lingüística "són passes enrere que fan que el català quedi relegat a àmbits cada vegada més reduïts".
Els alumnes, així mateix, mostraren el seu suport a Bonet. Els estudiants de Filologia Catalana visitaren el jubilat i van voler solidaritzar-s'hi en la defensa de la llengua pròpia.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qualsevol govern amb sentit del ridícul i lliure de megalomania, reconeix i respecta el criteri científic de les universitats.
VOLS CAFE IDÒ DUES TASSES ..33ª EDICIÓ Quan no hi ha arguments no hi ha respostes sense manipular .. A ses illes.. a Mallorca molts professors a ses escoles, un sindicat molt conegut s'encarreguen d'inculcar als seus alumnes l'ideari catalanista ben igual que succeïa fa 60 anys, sa única diferència es que abans era es castellà que s'inculcava i ara és es català, es el mateix feixisme, aquest és el problema d'avui en dia, que a ses escoles només t'ensenyen aquestes ximpleries..s'encarreguen d'inculcar que si es països catalans.. (són un invent des pancatalanisme) que si Mallorca està dins sa gran nació catalana etc se educació a ses illes viu polititzada i tots sabem per qui, puc dir que infinitat de joves m'han dit molt sobre es tema .. han arribant fins i tot makiavelicament dins de ses aules ha induir i manipular tendències cap a un polític o un altre .. això és sa vostra democràcia..(no és un sol alumne sinó moltíssims que m'ho han comentat) em recorden a ses doctrines de sa segona guerra mundial, no respecten sa llibertat idividual de cada persona, sa gent no vos creu no vol saber de vosaltres per es vostre radicalisme.., però no importa ja ..vos coneixem.. es qui es un gonella, ho es per convicció no per interesos, com ho son es catanistes de la OCB catalana de Mallorca que si no fos fer ses subvebcions es moririan de fam, l'OCB, ( OCC ) de lo primer que es preocupa és des seu sou, i després de apanyar amb l'STEI a qui triar per a ses traduccions de ses sentències que es fan en es jutjats, des castellà al català, que tenen estipulada una tarifa mitjana d'uns cinquanta euros per foli, és a dir, una sentència de deu folis cinc-cents euros, aquests són alguns dels negocis d'aquestes dues entitats. Com va dir el rei en Jaume, vargonya cavallers, vargonya. enveja des Valencians amb un parell de collons no tens més que veure sa seva televisió Atonomica C9 . Aquests mallorquins tan catalanistes no mes responen lo que els interessa .. fugen de ses veritats quan aquestes els descobreixen se seva manipulació.. que fan de tot i tots els que no pensen com ells, són patètics .. bé diria jo que d'anàlisi .. i en perill d'extinció ..ja ja no els queda res de patir Ses últimes eleccions ho han dit ben clar .. i si no barco. Ja n'hi ha prou!! de fonamentalisme radical catalanista .. que no mos sentim cartalanes i no volem pertànyer a aquests inventats i interessats Països catalans .. una merdaaaaa som una gran majoria i si no accepteu ses regles democràtiques vos espera passar-ho molt malament..amb lo fàcil que és ser demòcrata i acceptar sa gran majoria .. idò res a seguir patint, més val ser un gonella honrat, que un catalanista mallorquí renegat i venut al catalanisme, Som i serem Mallorquins, Som i serem Mallorquins Balears i Espanyols sempre¡¡
Pel rector (suposo que d´una parròquia fictícia), només són normals els que no han anat a la Universitat i per tant la ignoren.
srs. de dBalears, no tenen resposta al comentari preguntant el perquè de ( menosmas)? si us plu contestin.Gràcies.
Alguien sabe como funciona el departamento de la llengua de la uib? Quien lo compone? Que competencias tiene? Etc
@ rector: a la gent normal? o a la gent inculta e ignorant?
Sempre son els mateixos. Fan molt de renou, pero apenes representen el 4% o el 5% de la poblacio illenca. A la gent normal i corrent els importa un pebrot els manifests de la UIB. Mes valdria que treballassin per fer una universistat prestigiosa i moderna.
Foraviler: s'ase va dir a n'es porc "orellut". Que jo sàpiga la tercera persona del ver "ser" va accetuada. A mi també em sembla molt bé que la Universitat faci la seva feina, el problema és que quan parlam de la qüestió del català, EN FA MOLT POCA i TARD, vatuadell! Aquest manifest és molt magre i arriba a misses dites.
"D'una vaga de la fam" JOAN-LLUÍS LLUÍS Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però quan algú, amb el ple domini del seny, arrisca la seva vida per intentar salvar la seva llengua, vol dir que la societat fa tard. Què faran, els responsables polítics de les Illes, si Jaume Bonet mor? Alçaran les espatlles i diran: "Era un eixelebrat, i res no és culpa nostra"? I què farem, nosaltres? D'en Jaume Bonet, ho ignoro tot, excepte el seu coratge tranquil. I amb això n'hi hauria d'haver prou per fer-li costat. El 1963, el general De Gaulle va cedir davant d'un home sol que també arriscava la seva vida. L'home sol es deia Louis Lecoin i, a 74 anys, havia començat una vaga de la fam per tal que l'objecció de consciència fos legalitzada a França. El general, que tenia una idea bastant autoritària del que havia de ser el servei militar, es va declarar vençut perquè sabia que una democràcia ha de portar en si mateixa els mecanismes que evitin que algú mori per les seves idees. Cedint, De Gaulle va guanyar en dignitat allò que havia perdut en combat ideològic. Podria ser que, mig segle més tard, una altra democràcia deixés morir de fam un professor jubilat? Ningú, mai, no hauria de morir per una llengua, però ningú, mai, no hauria de veure com mor la seva llengua. O com la trepitgen, la insulten i la menyspreen. Quan una persona com en Jaume Bonet decideix que ha d'arriscar la seva vida per una causa, i que en parla amb serena convicció, el deure mecànic dels responsables polítics hauria de ser d'iniciar negociacions immediates per intentar trobar un punt d'equilibri entre les opcions en presència. És, com a mínim, un deure humà. Aleshores, quan en lloc d'això, es veu indiferència i befa, significa que el nivell moral d'aquests responsables polítics és baixíssim, i que són indignes de liderar un projecte plenament col·lectiu. Espanya vol matar la llengua catalana, perquè és l'única manera que té de posar fi a allò que solen anomenar "el problema català". Els ideòlegs d'aquesta estratègia deuen ser prou autosatisfets per pensar que un mallorquí vaguista de la fam no podrà res contra un tal macroprojecte. Podria ser que tinguessin raó, o potser no, però tots tenim una part de responsabilitat sobre el resultat final. Espanya ha declarat una guerra freda contra la llengua catalana, contra tots els territoris de llengua catalana sota la seva jurisdicció. Les guerres fredes, en principi, no fan morts, o pocs, i cal que en Jaume Bonet no sigui el primer. El seu combat és el nostre combat, o no? El Punt Avui. Edició Nacional 23-03-2012 Pàgina 24
Es problema es que en "bosque" i en bauzá se passen pes coi....lo que digui sa UIB, sa seva universitat de prestigi es universitad sirculo balear, d'ampli reconeixement internacional.