Responsabilitats penals
De fet, la providència encara va una passa més enllà i reclama que es lliurin amb urgència al Jutjat d'Instrucció els testimonis particulars per "exigir les responsabilitats penals que poguessin correspondre" al batle de Deià. Segons l'article 410 del Codi Penal, Crespí s'enfronta a una pena multa de tres a dotze mesos i a una condemna d'entre sis mesos i dos anys d'inhabilitació per tota feina o càrrec públic per haver-se negat a complir resolucions judicials.
El juny passat, el Consistori de Deià avisà que no podia posar una data d'inici de les demolicions, va fer arribar els projectes d'esbucament al Tribunal i el mateix batle els comunicà que no podia concretar cap data, perquè havia signat un conveni amb el Govern i el Consell i depenia d'aquestes dues administracions pel termini i pels doblers. Amb tot, el juliol el TSJIB respongué que aquestes excuses no servien i que l'Administració que dóna les llicències urbanístiques ha de ser responsable de reparar les que no s'haurien d'haver donat.
El batle de Llucalcari ha tingut molt de temps per actuar, més de vint anys. D'ençà que el Consistori donà els permisos per construir quatre xalets en una zona declarada Bé d'Interès Cultural, entre el 1986 i el 1987, el GOB començà una batalla legal que encara s'arrossega. El 1992 el TSJIB emeté la primera sentència i declarà la nul·litat de les llicències, i el 1999 el Tribunal Suprem ho confirmà, però els edificis continuen dempeus. Els propietaris i l'Ajuntament presentaren tots els recursos possibles, però, quan s'acabà la via judicial, tot continuà igual. El batle, Jaume Crespí, optà per no fer cas de les resolucions dels tribunals.
Ara, s'espera que dos dels quatre xalets siguin tomats abans de final d'any. Fer-ho costarà 437.099,87 euros i per als altres dos encara no es té cap data. Amb tot, no serà ni tan sols la Sala de Deià qui gestionarà la demolició, sinó que ho farà l'Agència de protecció de la legalitat urbanística del Consell de Mallorca. El Consell de Mallorca i el Govern acceptaren fer-se càrrec de part del cost de la demolició dels xalets, que correspon a l'Ajuntament, a causa de l'interès paisatgístic de Llucalcari. És més, no es tracta tan sols de tomar-los, sinó també de restituir el paisatge i deixar-lo com si no hi haguessin estat mai. Això serà especialment difícil, perquè són en una zona de difícil accés per a les les màquines d'obra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ara és dificil arribar-hi per l'orografía del lloc? I quan es varen fer, era tot planer i per això hi pogueren passar les màquines ? En bon mallorquí en deim "excuses de mal pagador".
Si no paga que faci companya a Massot, Vicens i a Rodrigo do Santos, perquè a la presó necessiten gent que pugui contribuir al redreçament social dels penats que no són tan xorissos com els polítics.
El preu de 437.099'87 euros per la demolició ès exagerat. Els funcionaris corresponents del Consell de Mallorca han de publicar les condicions de les demolicions per un import inicial de 6000 euros. Cas que no se presenti cap sol·licitant se puja a 9000, 12.000, 15.000 i 18000 euros. Basta un equip de un mestre de obres i cinc manobres per realitzar la demolició que a més poden recuperar material com teules, ratjoles, cobre, fusta, etc. Les eines són simples, i el transport basta amb un camió de 5 tones.
Aquest tema no és de dreta o esquerra, sinó que és dels ajuntaments... i les seves competències. Si no fos així no hi hauria desastres urbanístics pertot arreu, amb ajuntaments de tots els colors... Si no haguessin pogut donar segons quines autoritzacions, no s'haurien produït segons quins desastres...
si un batle de dretes otorga la llicéncia aquest que també es de dretes no ha volgut tomar res mai, l´hi manca coratge per dir-ho , torna vermell de cara
Sabeu si els hi tocassin el carpó a aquests batles-sàtrapes!
Mirau, sabeu sa quantitat inmensa de llicències d´obra que han anat donant es muncipis en contra del diu es pla territorial en urbanitzacions que no disposen de clavegueram? Clar, es batles manen i ets enginyers i arquitectes municipals atorguen..., i després, evidentment, es propietaris d´aquests habitatges no poden obtenir es final d´obra ni cèdul·la d´habitabilitat,..., i plas, ja tenim un problema polític,..., i què fan es polítics? Idò es posen d´acord per fer un decret llei que permet seguir donant llicències d´obra independentment de que no hi hagi clavegueram...I jo em deman, si entre s´aprovació des pla territorial i s´aprovació des decret llei han passat 6 anys,...., no s´haurien de demanar responsabilitats a tots es batles i enginyers/arquitectes municipals que varen signar llicències d´obra il·legals durant aquest periode? Tot queda en un no res?
I sa cas d'es germa de es Delegado del Gobierno t'he cera del Corpus?
Ja era hora que fessin un poc de por als batles. Ara fa falta que qualque Secretari d'Ajuntament i també qualque arquitecte municipal responbli personalment de les malifetes que han fet durant tota la vida. Hi ha més pobles que tenen ordres de demolició del segle passat i que els batles tampoc han fet res. Convendria que els Jutges fessin un repàs, a veure si d'una vegada fan el que toca i als pobles deixen de fer parts i quarts.
Ja valdria més que se llevassin les competències en urbanisme als ajuntaments i així per ventura no hi hauria escenes com aquesta i d'altres que hem viscut els darrers anys al nostre petit pais, les Illes Balears.