Axel Ball, un ciutadà alemany que fa 35 anys que viu a Mallorca, és un dels quatre afectats per la sentència que aquest desembre acabarà amb dues de les quatre cases de Llucalcari, construïdes a final dels anys 80 i que en el seu moment foren denunciades pel GOB.

Per primera vegada en el temps que ha durat aquest llarg procés ha volgut explicar la seva versió. Abans que res assegura que "el cas crearà un precedent molt greu, perquè només a la serra de Tramuntana hi ha més de 700 cases en la mateixa situació que les nostres. Els seus propietaris no podran estar tranquils, perquè davant d'una denúncia podrien veure's embolicats en un procés similar".

Recorda que el 1987 "els quatre propietaris de Can Simó, l'escriptor Fernando Schwartz, jo mateix i dos ciutadans alemanys més, demanàrem llicència per construir les respectives cases i vàrem obtenir tots els permisos de l'Ajuntament, del Consell i del Govern". Tot i així, "per una denúncia d'una veïna, el GOB va trobar un forat legal: faltava un permís estatal, un requisit que ignorava el Consistori i tots els de la Serra, que continuaren donant llicències sense aquest tràmit".

Visiblement afectat, Ball mostra la seva casa, alhora que assenyala que "en som el menys afectat, però una altra de les cases és d'una parella ja gran, també alemanya, que no tenen on anar a viure".

Mala imatge

Ball afirma que "les cases han estat titllades sistemàticament d'il·legals, tot i que en realitat no ho són i bona prova d'això és que l'Adminitració n'assumeix íntegrament el cost de l'enderrocament". Aquest fet, afegeix, "ha danyat la nostra imatge i, fins i tot, Fernando Schwartz, que va construir el més gran dels quatre xalets, va ser expulsat de l'Associació de Veïns de Llucalcari per la suposada il·legalitat".

Quan la lluita es dóna per perduda, recorda que "en aquests 22 anys he gastat més en advocats que el que em va costar fer la casa", un habitatge que llogava i on també passaven temporades llargues els seus pares.

De moment, només un dels afectats (la parella gran) ha presentat demanda d'indemnització. Els altres esperen a tenir l'ordre de demolició, que ja saben que probablement "arribarà aquesta setmana".

Se sent agraït amb l'Ajuntament de Deià "pel suport que sempre ens han donat" i assenyala que "els doblers públics destinats a aquestes demolicions no bastaran per deixar-ho tot en el seu estat original i, a més, ningú no dóna suport a una actuació com aquesta en temps de crisi, ja que no beneficia absolutament ningú".