El grup parlamentari popular ha defensat la utilització als informatius d'IB3 de l'article salat en comptes del literari, perquè aquesta és una «decisió» presa per l'ens audiovisual públic sobre la base de «criteris tècnics» de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB).
La portaveu del PP a l'hemicicle, Mabel Cabrer, s'ha felicitat així mateix en roda de premsa perquè "les nostres modalitats" puguin plasmar-se en l'espai informatiu.
«Creiem que és una defensa de les nostres modalitats pròpies, de les Illes Balears», ha precisat Cabrer, que ha remarcat que el canvi lingüístic es deu a «criteris tècnics que s'han elaborat des del Govern» i no «polítics».
Per a Cabrer, el canvi és una cosa «normal i natural» en el marc de la utilització de les modalitats insulars i ha expressat el seu respecte a les manifestacions en contra.
'Una provocació'
Una d'aquestes posicions contràries és l'expressada pel diputat de MÉS, Miquel Àngel Mas, qui creu que el canvi d'article no és tan rellevant perquè es tracta d'un assumpte de «registres»; no obstant això, considera que és una provocació.
«La llengua té diversos registres, consideram més apropiat el literari però no és fonamental», ha apuntat Mas, que creu que el debat s'hauria de traslladar al fet que «des de fa tres anys a IB3 no es pot veure cap pel·lícula ni en mallorquí ni en català».
Passes per l'educació
La portaveu popular també ha fet referència a la Marxa per l'educació que va tenir lloc el dissabte entre Inca i Palma per a defensar l'ensenyament en català. En aquest context, Cabrer ha tornat a insistir que «el PP, en el seu programa electoral, aposta per una educació pública de qualitat, en llibertat i trilingüe».
Segons ha dit, el seu partit vetlla per «una educació en llibertat» en les «dues llengües oficials i en una tercera».
Des de temps ben antics els qui ens comanden ho tenen ben clar: "mentres hi hagi ases, noltros colcarem". Per tant, fan tot el possible per a mantenir el poble en la ignorància de la seva història i de la seva identitat, i també fan tot quant poden per a fer-li perdre la llengua, trossejant-la i denigrant-la seguit seguit. I alguns mallorquins, per quedar bé a davant Madrid, traeixen el seu poble i canvien voluntàriament la seva llengua per la forastera, sense adonar-se que mai no passaran d' espanyolets de segona o de tercera, mai igualables als naturals de la meseta castellana. Us agrada aquest panorama?