El passat dissabte, 20 d'abril, es varen produir una fets greus al departament d'Urgències de Son Espases. Una dona va ser insultada i agredida físicament per haver volgut exercir el seu dret a relacionar-se amb l'Administració pública en la llengua pròpia de Mallorca.

Aquest passat dijous, Tomeu Martí, director de dBalears i Ona Mediterrània, va entrevistar la persona agredida, na Catalina.

Reproduïm a continuació la conversa que també serà emesa per Ona Mediterrània aquest dimarts a les 10.00 hores.

- En primer lloc, com estau?

- Un poc més tranquil·la, però encara tenc ansietat.

- Dissabte 20 d'abril vareu haver d'anar a Urgències a l'Hospital de Son Espases i vareu voler presentar una queixa...

- Vaig arribar sobre les deu. Després d'esperar tres hores me varen atendre, me varen posar unes gotes als ulls. Quan ja feia més d'una hora que me les havien posat, vaig pensar que les gotes ja no farien efecte i vaig pensar de posar una queixa.

Hi ha tres finestretes atenció usuari vaig demanar un full per posar una queixa a una de les finestres, la dona me'l va donar de seguida, quan vaig veure que no era en català, el vaig demanar en català i me va respondre «no tenemos». Ella insistia en donar-me el full i jo no l'agafava i vaig demanar que vengués un responsable que me vulgui donar el full en català. També li vaig demanar que s'identificàs. No me va voler donar el nom i va tancar la paradeta i se'n va anar.

En aquells moments me varen cridar de l'oculista i hi vaig anar, en tornar a la finestra, encara estava tancada vaig anar a una altra perquè me donassin cita com m'havia dit el metge i vaig aprofitar per demanar un full per posar una queixa i el nom de la persona i no me'l va donar. Els vaig dir que no me mouria d'allà fins que no me'l donassin.

Els sentia parlar entre ells: «si aquesta dona no se'n va, jo me'n vaig, que s'ha pensat!» i també: «cridau a seguretat, cridau a seguretat». I varen cridar els guàrdies privats que hi havia fora.

Varen venir dos homes i una dona. La dona es va dirigir a mi. Me va dir «de mujer a mujer, yo te puedo ayudar». Jo li vaig respondre que segurament no me podia ajudar perquè no fa feina directament per l'hospital i «jo he demanat un full de reclamacions....» Ella me va interrompre cridant: «en español, que no te entiendo!» I jo li vaig dir: «ho veus com no me pots ajudar». Ella va insistir que li parlàs en castellà i jo me vaig girar i vaig dir que no me movia d'allà fins que no me donassin el que havia demanat perquè és el meu dret.

- I aleshores...

- Els guàrdies me varen enrevoltar i me varen intimidar, perquè clar, jo era totasola i ells eren tres. Va sortir una dona, es va presentar com la coordinadora d'Urgències i me va demanar «podem xerrar?» jo li vaig dir que sí, però aquí, perquè no me vull moure fins que no s'atengui el meu dret a posar una queixa en català.

Se'n va anar i al cap d'una estona va tornar amb un full de reclamacions en català i me va dir: «jas!, ompli'l!».

També me va dir que «ho haguessis pogut fer per internet» i jo li vaig dir que només faig servir internet a la feina i allà no he de fer aquestes coses... ella me va retreure que «ens has fet obrir un despatx i ara no el vols omplir...»

En aquell moment, s'acosta la vigilant, agafa embranzida i m'empeny. Jo vaig dir «m'està pegant i voltros ho consentiu» i la coordinadora, així mateix, els va dir als vigilants «no, no no lo hagais así!» I la vigilant me torna a pegar un cop, i ve un dels vigilants home i m'agafa pel braç i m'intenta arrossegar.... Els vaig dir que cridaria la policia. Vaig telefonar i me varen dir que anàs a posar la denuncia a la comissaria i la vigilant se'n reia de mi i me deia «sí, llamalos a ver si a ellos les hablas en catalán». Mentre, m'empenyia me deia «no me has dicho que te ayudara a salir?»

- Una vegada que t'han agredit, què fas?

- Vaig anar a la Policia i allà me varen enviar a fer anar primer a un centre de salut perquè me fessin una revisió...

- Es nota que encara te poses nerviosa quan recordes els fets...

- Sí, és així. No me'n puc avenir. Perquè és una feta, que és una humiliació, perquè a part del mal físic que me puguin haver fet, el meu cap hi fa moltes voltes i me produeix molta ansietat, tot i que estic més tranquil·la perquè al principi no podia ni xerrar.

- Explicaves que a la Comissaria de la Policia te recomanen que vagis a un centre de salut...

- Sí, a la Policia me varen dir que havia d'anar primer al centre de salut i vaig anar al de més a prop, allà me varen demanar què havia passat, jo no podia xerrar molt, però els ho vaig explicar i me varen medicar perquè tenia la tensió molt alta (a 16 passades i a 12 la mínima). Me varen donar un Valium i una pastilla per a la tensió de les que es posen davall la llengua. Me varen fer descansar i me varen fer l'informe amb el que tenia. Els blaus encara no m'havien sortit.

- Amb l'informe vares fer la denúncia.

- Sí, i després la vaig ampliar amb un altre informe mèdic.

- L'agressió física d'una vigilant que te pega cops i un home que t'arrossega, fa mal, però de vegades fa més mal la part psíquica i moral que la física...

- Sí, això és el que et deia, a part del mal físic que m'han fet i que ja no el tenc, el pensar amb la humiliació que me varen fer passar quan me deien «llama a la policia y hablales en catalán» o «no querias que te ayudara a salir?», m'ha produït molta ansietat i no puc dormir així com toca, ni amb la medicació, ni amb el Valium no vaig poder dormir.

- La Policia ha demanat el vídeo dels fets, hi confies gaire?

La veritat és que no hi confiï, però esper que els ho passin sencer. També m'han telefonat des del servei corporatiu d'atenció al pacient. M'han dit que han llegit la queixa i jo li he dit que encara no l'he presentat. També els he dit que abans de fer comunicats dient coses que no són, «primer haguéssiu pogut parlar amb mi que era el normal».

- Crida l'atenció que surti l'IBSalut negant es fets i després reconeixen que encara no els han investigat...

- A mi me varen dir que havien llegit la meva queixa, però jo encara no l'he enviada. Només han contat mentides.

- En canvi. També és cert que has rebut el suport de molta gent.

- Me sent molt acompanyada. Si no tengués aquest acompanyament no podria fer res, perquè ells que són totpoderosos contra jo, que no som ningú i no ens escolten. I els d'aquí no som ciutadans ni de primera, ni de tercera, som de setena o vuitena fila. No ens tenen en compte per a res.

- Ara que has fet denúncia pública, convé recordar que hi ha més casos dels que s'acaben denunciant...

- Jo arribaré fins on hagi d'arribar. Jo seré la més interessada en què se sàpiga tot i arribaré fins on faci falta. La gent, cadascú farà el que voldrà, però jo trob que han de denunciar i han de fer públics fets com aquests, i tots hem de saber què passa, perquè vivim una humiliació darrere una altra. No ens podem deixar trepitjar. Amb la por no anam enlloc.

- Idò Catalina, moltes gràcies pel teu exemple...

- Me sent molt acompanyada i això me dona coratge per anar fins al final.

Podeu escoltar l'àudio de l'entrevista tot seguit.