Històricament el poder ha tingut una habilitat especial per fer creure que els pobres són els causants de la pobresa. Dit amb altres paraules, els integrants de les classes privilegiades tenen una tendència natural a donar la culpa a les classes populars dels mals que afecten la societat.
Quan les coses vénen mal donades, quan la crisi ocupa l'univers de la quotidianitat, el poder cerca culpables i els troba ràpidament. Diuen, és l'herència rebuda. Tot allò que passa és una conseqüència de l'excés de confiança dels ciutadans que atorgaren el poder a una tropa que no tenia capacitat per governar. Seguint aquest fil els pusil·lànimes arriben a pensar que això de governar correspon exclusivament a la dreta, perquè les excepcions sempre són desastroses i acaben atorgant més poder als de sempre. La dreta sociològica maneja molt bé aquests dispositius tàctics i propagandístics i, naturalment, creu que funciona. Jo, que em perdoni l'amic conseller portaveu, no ho veig d'una forma tan simple ni superficial.
El dissabte és un dia que preferiria que no hi hagués diaris i no conèixer els continguts de les rodes de premsa del Consell de Govern. Em dol haver de constatar l'existència d'un clima de poca serietat i de manca de rigor del Govern, però sobretot experiment un dolor emocional en veure aquest model de poder en boca d'una persona que valor per moltes altres coses. En aquest sentit he de dir que discrep amb el conseller Bosch, precisament perquè és el portaveu del meu govern. Tampoc no pretenc donar-li consells perquè, n'estic convençut, té molta més experiència que servidor en els afers públics i porta molts anys, almenys des del 1996 de forma ininterrompuda, remant en aquest vaixell de l'administració pública.
Per tot això, estic convençut que té uns coneixements més precisos de la situació actual que aquella que manifesta en les compareixences de divendres a migdia. Servidor distingeix perfectament la dinàmica parlamentària de la dimensió d'un consell de govern. Puc entendre que en l'acalorament d'un debat es puguin dir coses i mantenir actituds que, a voltes, hom no acaba de controlar de forma senyorívola. Es tracta de plantar cara a una oposició que cerca la manera de cridar l'atenció de l'opinió pública i de rebel·lar la ciutadania contra allò que considera com a males pràctiques del partit que governa.
Allò que em costa més entendre són els judicis de valor previsibles del divendres, sobretot quan tenen un aire enrarit. Per què no deixau anar això de l'herència rebuda i us dedicau a construir un relat positiu sobre el futur d'aquest país? Si no podeu o no en sabeu per què com a mínim no ho intentau? A les Illes Balears portam trenta anys d'autonomia, vint-i-dos dels quals governats per la dreta o centre dreta. Efectivament com a mínim el 73,3% de l'herència rebuda la devem al partit que governa actualment. En termes empírics el setanta-tres per cent dels mals que tenim són errors de la família que està en el poder, a no ser que la història autonòmica que estudiam també sigui tendenciosa i estigui contaminada del sofre radical, independentista i antisistema.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.