La notícia de la mort del valencià Joaquín Maldonado, apareguda fa uns dies, m’ha refrescat ferides velles, carpetes incompletes i deures encara pendents del passat. En realitat el senyor Maldonado m’interessa només relativament, sobretot per anar trobant altres caps de fil que em permetin accedir a informacions i detalls sobre la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Maldonado va ser un referent de la Dreta Regional Valenciana, un col·laborador de Gil Robles a la Ceda i un franquista crític amb Falange i amb els procediments dictatorials del Movimiento Nacional. El seu trajecte personal i polític, com deia, m’interessa només tangencialment. Allò que en realitat sempre m’ha captivat profundament és la figura del seu líder Luis Lucia Lucia, la tragèdia del qual té un interès extraordinari com a pont entre dues visions i versions polítiques irreconciliables durant la Guerra Civil.
Paul Preston manifestà en el context de la presentació del llibre En el filo de la navaja (biografia política de Luis Lucia publicada recentment) que poques figures hi ha mereixedores com Lucia de ser incloses en la tercera Espanya que sofrí persecució a les dues parts en conflicte, que va ser odiat per ambdues i, encara podríem afegir, catòlic condemnat a mort pel franquisme perquè havia donat suport al règim constituït i s’havia manifestat defensor de la democràcia. La seva figura té aquest caire suggestiu des del punt de vista del debat general sobre la memòria històrica i no hi té gaire espai entre vencedors i vençuts, perquè ningú no el considera amb pes suficient per formar part de l’inventari de les seves icones. Hi ha, tanmateix, dues qüestions que tenen un interès de primer nivell: en primer lloc pensar sobre l’oportunitat de recuperar aquelles figures que durant la contemporaneïtat van ser confinades a Mallorca, moltes de les quals per defensar la llibertat.
Recordem que a Luis Lucia el franquisme li conmutà la pena de mort per la de cadena perpètua, el 1940. Com a conseqüència d’això va patir confinament a Mallorca, on residí durant tres anys. Tornà a València, greument malalt, i morí el 1943. Joaquin Ruiz Giménez, líder d’Esquerra Democràtica, considerà Lucia com a fundador de la Democràcia Cristiana a l’Estat espanyol i alimentà una idea viva i exemplar d’aquell ciutadà. Una idea que continua viva i que també té un interès especial des del punt de vista de la investigació. Ens referim, en segon lloc, al paper dels liberals conservadors, antifranquistes silenciosos o declarats, que des de l’interior del Règim mateix permeteren, toleraren i col·laboraren per crear alternatives democràtiques a un règim polític que consideraven políticament superficial, cívicament tou i moralment inacceptable. La seva història tampoc no els permeté excessives vel·leïtats, ni tingueren el coratge de fer passes en una altra direcció, però observaven amb simpatia els moviments que l’esquerra europea feia per recuperar la democràcia a l’Estat espanyol, i en alguns casos li donaren un suport incondicional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.