TW
0

l medaller olímpic és clar: Balears, dues medalles d’or –Rafel Nadal i Joan Llaneras–; Espanya, un or. Sembla, idò, que no som tan poqueta cosa, no? Ja hem dit altres vegades que l’esport a Balears viu un excel·lent moment. Els nostres esportistes destaquen en diferents disciplines, triomfen i són ben valorats.

Ara bé, la polèmica s’enceta quan ens posam a analitzar si els nostres esportistes exerceixen de mallorquins o no. I tanta és la discussió que alguns rebutgen figures com Nadal per aquesta manca d’exercici de la seva mallorquinitat.

Segurament, dins el món nacionalista fem els roïssos massa grossos, però això és el que hi ha. La dreta i, fins i tot, les Noves Generacions del Partit Popular han aconseguit fer-se seu Rafel Nadal, no sense una aparent certa predisposició del número 1 del món. Nadal va ser utilitzat com a possible signant del "Manifiesto a favor del castellano", i no protestà públicament per aquesta utilització.

Nadal és conegut com Rafa, i no ha tengut ni voluntat, ni necessitat de reivindicar el Rafel mallorquí que tots coneixem. Nadal ha estat utilitzat a Manacor per crear una polèmica política entre Govern i Ajuntament.

Tot plegat ha fet que alguns mallorquins, que s’haurien de sentir orgullosos per tenir el més gran esportista que ha donat la nostra terra, no sentin gaire orgull per Nadal.

Tot plegat és trist, perquè no seria tan difícil que Rafel Nadal combinàs els seus èxits i alguns exercicis de mallorquinitat parlant en mallorquí quan li demanen en mallorquí, mostrant la nostra bandera quan aconsegueix una victòria, etc. Vaja, que molts es conformarien si fes el mateix nombre de mostres de mallorquinitat que d’espanyolitat.

Com a fet curiós val la pena fer notar que, en guanyar, Joan Llaneras va agafar ràpidament la bandera de Mallorca, mentre que Nadal s’envoltava de l’espanyola.

Finalment, no és el millor camí, per explicar a Nadal la necessitat que té Mallorca que figures com ell exerceixin la seva mallorquinitat arreu del món, rebutjar-lo com alguna gent ho fa, però tothom té dret a pensar el que vulgui, no?

I d’un jove com Nadal a uns altres no tan joves que sembla que s’han omplert bé les butxaques. El cas de Turisme Jove, sumat al d’Antònia Ordinas, al Rodrigo de Santos, al Bitel, al Palma Arena, al cintes, al cavallistes, al Rabasco, etc., ens han fet tan famosos com Lorenzo, Nadal i Llaneras junts. Robar està malament, però el més greu és l’actitud dels suposats lladres que es riuen del sant, de la festa i de tots nosaltres. Un que argumenta que no sap dir que no, l’altre que explica que sempre ha de dir que sí, l’altre que per anar a la Xina i fer coses han de pagar amb doblers negres... Quin món i quina vergonya!!!

Bona papereta té Rosa Estaràs per aclarir tot això! Mentrestant, continua la recollida de signatures perquè torni Jaume Matas per donar explicacions. Sembla, a més, que són majoritàriament els "seus" que volen que torni... Curiositats...

Sobre el que passarà, encara no sabem quina serà la corrupció que es destaparà aquesta setmana però, si seguim l’estadística, hem d’estar tranquils que alguna n’hi haurà. Amb una oposició com aquesta el Govern pot estar ben tranquil i els ciutadans ben intranquils.

Esperem que tot torni a la calma perquè aquesta situació no és convenient per a ningú... L’oposició és tan necessària com el Govern, i sense oposició ningú no fa la feina de fiscalització i control de l’aparell de govern, i per això se’ls paga, no?