No hi ha dubte que Francesc Cambó és un dels grans estadistes de la primera meitat del segle XX. La seva importància ha estat recentment revisada a El món de Cambó. Permanència i canvi en el seu 125è aniversari. A la introducció, el catedràtic Jordi Casassas destaca la complexitat d'una personatge que fou víctima d'un període històric extraordinàriament violent. La seva influència sobre Mallorca ja havia estat posada en relleu en diversos estudis d'Isabel Peñarrubia, Josep Massot i Bartomeu Carrió, així com en els treballs centrats en la figura del mallorquí Joan Estelrich, que esdevengué el seu secretari i home de confiança.
Així, és un fet ben conegut que tant la Lliga Regionalista del 1917-19, com el Centre Autonomista i el Partit Regionalista creats el 1930, se situaven clarament dins la seva òrbita. Recentment, el llibre de l'historiador català Arnau González i Vilalta, La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931-1939), ha aportat noves i interessants dades. Poc després de la creació, el gener del 1931, d'un comitè mixt entre el Centre Autonomista i el Partit Regionalista, Francesc Cambó envià al dirigent regionalista Bartomeu Fons i Jofre de Villegas una carta en què el líder de la Lliga Regionalista de Catalunya felicitava el polític mallorquí pel fet d'haver fomentat la unió dels dos grups regionalistes. Segons Cambó, Mallorca era un país bàsicament conservador i era necessari avançar cap a un regionalisme modernitzador i anticaciquil. Aquell mateix febrer del 1931, Cambó va visitar Mallorca i Eivissa sense realitzar actes públics. S'ha de recordar, a més, que en aquella època el líder catalanista impulsava el Centre Constitucional, que pretenia aglutinar els partits regionalistes conservadors de tot l'Estat.
Segons les molt completes dades aportades per Arnau Company a l'Atlas històric de Mallorca, saben que els regionalistes assoliren en els comicis municipals d'abril del 1931 cinc regidors a Palma així com representació a Alaró (6 regidors), Alcúdia (1), Algaida (3), Binissalem (4), Bunyola (4), Calvià (2), Capdepera (2), Consell (3), Esporles (3), Maria de la Salut (6), Marratxí (1), Muro (5), Petra (2), Pollença (4), Porreres (9), ses Salines (5), Santa Eugènia (2), Santa Maria (4), Sant Llorenç (1) i Valldemossa (3).
A més, a Felanitx, Llucmajor i Campanet, hi va haver coalicions de conservadors i regionalistes que obtengueren resultats més que acceptables. Objectivament, es tractava d'un èxit, que situava el regionalisme conservador com una força política a tenir en compte. Tanmateix, aquest creixement fou completament eclipsat per la proclamació de la Segona República. Els republicans i socialistes impugnaren les eleccions en alguns municipis i els comicis es repetiren el 31 de maig d'aquell mateix 1931.
Aquests comicis provocaren una fortíssima davallada dels regionalistes, que desaparegueren a Alaró, Alcúdia, Binissalem, Bunyola, Consell, Esporles, Felanitx, Marratxí, Muro, Petra i Sant Llorenç. Amb tot, aconseguiren ratificar la presència que tenien a Palma i candidatures republicanoregionalistes assoliren representació a Sencelles i Sineu.
De totes maneres, no es comprèn com Estelrich pogués escriure a Cambó que «mantenim les posicions del 12 d'abril amb tendència a créixer». Tanmateix, és molt més interessant la carta de Cambó a Estelrich del 12 de juny del 1931: «Veig que a les Balears parlen també d'Estatut (...) Jo no puc amagar-li que això m'inquieta una mica, en primer lloc perquè l'abundància d'estatuts dificultarà l'aprovació del de Catalunya i, després, perquè un Estatut Balear consagra llur separació de Catalunya».
