Na Fiona Campbelha arribat avui amb les dents esmolades i llargues. D'entrada em diu que ha reflexionat i que no li sembla un exemple de coratge el que jo he fet: abandonar tres dies la tertúlia i desaparèixer per camins misteriosos o desconeguts. Em sent obligat a donar una explicació i la pos en antecedents.
-Com fan cada any la gran majoria de residents de la plaça Major i rodalies, coincidint amb la moguda de Sant Sebastià he tocat pirandó per tal de dormir bé.
-I ho has aconseguit?
-Una monada. La cambra on m'ha instal·lat madame Dormand, té un finestral apaisat estiLe Corbusier que dóna al bosc de Bellver. Cada matí em despertava el cant dels ocells, un plaer només comparable al violoncel de Pau Casals, saludant l'arribada del nou dia.
-Ja ho entenc, ja. T'hauràs lliurat tres dies al teu plaer predilecte: la vagància.
-Només en part, estimada. He dormit com un rei, la qual cosa m'ha semblat un luxe de cinc estrelles en les circumstàncies actuals. Els dematins, protegit pel soleiet d'aquestes calmes de gener, m'ajeia damunt l'herba i la molsa pel pinar i em dedicava a la lectura mentre respirava un aire embaumat de mata i llentiscle.
-I què has llegit?
-Un best seller.

L'ABREUJAMENT D'UN HOME
-Un best seller tu? Hala, no em facis riure, no m'ho crec. Massa ho saps, que no estan fets per tu, els best sellers. O ja no te'n recordes, que ens vam conèixer damunt el pont de sa Riera parlant dels Quatre quartets de T. S. Eliot?
-Els temps canvien, nyoscla. Avui per avui Eliot ja no interessa a ningú. El que ara es porta és El hombre abreviado, d'Alonso Guerrero.
-O sigui que t'has dedicat a llegir el relat de l'ex d'aquella que...
-Això mateix, rogeta. He cedit a la temptació de conèixer un fragment del passat d'una senyora important, que si no hi ha res de nou encara ho serà més.
-I jo que em pensava que tu eres republicà.
-No dic que no. Però es veu que m'ha seduït ecolportage.
-Lamentable.
-No exagerem que no n'hi ha per tant, tia. Fet i fet, l'ambició...
-Bé que feia, pobrissona. Quan les senyores amb passat puguin esser tan incompetents com els senyors amb passat i aconseguir les mateixes...
-Ara no toca feminisme, pècora, que la cosa és més complexa.
-Com és ara?
-Un escriptor conta que darrere el divorci ha perdut la casa i els llibres, a més de la dona. És un personatge podrit de literatura que exerceix la seva venjança literària, l'única que hem convengut a considerar vàlida per als animals de ploma.
-Teràpia sentimental se'n diu d'aquest fenomen, prenda.
-Idò això. Aquell pobre home es plany d'algunes cosetes. Sobretot, i jo l'entenc, veu clar que haurà de passar, si et plau per força, del bourbon a l'anís del mono.
-Greu problema.
-És el seu. A la llarga, però, haurà trobat alguna compensació. Suara ningú no sabia que existís i ara finalment ha aconseguit tenir el seu públic.
-Normal, això va així. Si ella ha tret la grossa, trob ben humà que ell guanyi a la pedrea.