Dijous, 6." Avui només faig de missatger, complint un encàrrec que m'ha fet en Llorenç Massutí, amic i lector d'aquest quadern. Es tracta d'un avanç esquemàtic de la seva teoria sobre els vertaders artífexs que el món progressi: els malfeiners, que en castellà tenen una denominació més imprecisa i despectiva, vagos, i en català una que mai no s'usa, però ben escaient: els putifeines. Segons ell, i ara pos de manifest la meva sintonia amb el seu pensament, els homes feiners mai no es plantegen la manera d'alleugerir o escurçar la tasca. Són sacrificats, tenaços, disciplinats, fins i tot necessaris, però del tot inútils a l'hora d'idear enginys que supleixin la seva dedicació. En canvi, els malfeiners, aquells que constantment cavil·len la manera d'economitzar esforços físics i escapçar la durada de la jornada laboral, són d'una inventiva àgil per tal d'enganyar el treball. Tots els invents que han servit per estalviar suor i fatiga són obra dels ganduls, conseqüència lògica d'una intel·ligència pràctica aplicada a una única intenció: fer el mínim de feina possible i obtenir el màxim temps d'esbarjo. De les seves habilitats se n'aprofiten, després, tots aquells que els critiquen, els fa l'obra més lleugera i el càstig més suportable, tot i que els feiners troben la feina un do de déu. Quedi, doncs, satisfet el desig d'en Llorenç, malgrat que jo li hagi fet la feina de manobre.

Divendres, 7." Hi ha notícies d'una gran transcendència que sovint passen desapercebudes, sota la falsa aparença d'anècdotes, en les pàgines d'informació local, informacions que ultrapassen la seva aparent banalitat per esdevenir la base d'una reflexió d'abast metafísic. Així, la premsa ens assabentà que, durant les festes patronals, en el poble de Sant Joan, es produí una brega entre un dimoni i un guàrdia civil i que el combat es decantà per l'agent de les forces de l'estat, la qual cosa palesa la mollor dels cucarells en un temps de descreences i la fortitud dels cossos de seguretat. No és un tema fútil la lluita entre les forces del bé i del mal, antagòniques i, alhora, complementàries, necessàries ambdues sempre que una no desequilibri l'altra, perquè aquest conflicte d'interessos es produeix en plànols coexistents d'una doble realitat: la interior, la que afecta els nostres pensaments i, en conseqüència, és responsable de les nostres accions i que divideix la nostra voluntat entre la seducció i el seny, i l'exterior, que s'origina quan les dues forces en permanent conflicte estableixen combat i guanya el mal sobre el bé o, més rarament, el bé sobre el mal. Una dificultat afegida és identificar la vertadera naturalesa de cada una d'elles, perquè l'amaguen sota disfresses de confusió. Que no ens enganyi l'ardit: el bé és el bé, i el mal és el mal, amb independència de com vagin vestits.

Dilluns, 10." Quelle délicatesse la vostra, mestre Guillem Frontera, fent-nos avinents les delícies de la figa de la senyora. La vostra mà de jardiner guareix les nostres ignoràncies envers fruita tan carnosa que guarda, sota la pell i el clivell, una molla rosada, subtil a la boca, plaent als sentits. Només la perfecta conjunció entre la saviesa del pagès i el refinament del gourmet fa possible alliçonar el lector sobre els secrets que guarda la figuera i la manera adient de fer-la cedir en la seva avarícia. M'he de retre al vostre mestratge, i no només literari. Els vostres coneixements abasten la part més delicada del procés, aquella per a la qual es necessita la tendresa del pomòleg i l'habilitat del camper. Seguint els vostres consells aconseguim un doble delit: assaborir les llàgrimes de mel que vessen d'una figa exquisida, la de la senyora, i vèncer una naturalesa esquerpa que s'escatima als maldestres. Sovint el conreu dels fruiters es basa en la paciència, una amorosida cura, una cognició empírica i, aleshores, la branca ens ofereix la seva generosa oferta, l'apreciat esplet. Quin gaudi embocar una figa sencera sense pelar! De la vostra expertesa en seré sempre deutor. En l'art d'obtenir plaer, cal escoltar la veu de l'experiència.