Fugaçment he escoltat, en un butlletí informatiu de la ràdio, que les famílies de vint alumnes d'una escola d'un poble de Catalunya han decidit no enviar els seus fills a l'escola fins que no siguin desviades les línies d'alta tensió que passen just devora el centre escolar. Sembla que la decisió de les famílies està avalada per un informe realitzat per membres d'un departament de la Universitat Politècnica de Catalunya segons el qual, la dosi de radiació dels camps electromagnètics generats per mor d'aquestes línies, no és perillosa per als nens si l'exposició no s'allarga més enllà de finals del present any. Tanmateix, la situació ha esclatat quan l'ajuntament, a causa de l'oposició de diversos propietaris afectats, no ha pogut executar l'acord al qual havia arribat amb les famílies per fer desviar les esmentades línies d'alta tensió. Quan he arribat a ca meva, he anat ràpidament a cercar un llibre titulat Phantom Risk i que tracta, essencialment, de la sempre difícil relació entre l'evidència científica i la llei, en relació a plets que involucren perills per a la salut i determinades tecnologies o hàbits de consum. Entre aquests riscos fantasmagòrics, que donen títol al llibre, ocupa un lloc estel·lar la relació entre el grau d'exposició als camps electromagnètics i segons quins tipus de càncer. Tal vegada el més modern d'aquests riscos per comprovar sigui la relació entre l'ús de telèfons mòbils i l'aparició de tumors cerebrals, això sense oblidar modes que van i vénen "com la coa de l'ase" i que parlen del perill associat a la proximitat continuada de pantalles d'ordinador o, per canviar de tema, dels perills per a la salut associats a la presència de determinats productes químics en els materials de construcció. Tot això quan encara són ben calents els primers fruits d'una llarga lluita contra les empreses tabacaleres que no estaven gens ni mica disposades a admetre que els seus productes, a més de fer mal, creaven addicció. Ja fa molta d'estona que ningú no considera fantasmagòrics els riscos associats al tabac, atès que està més que provada la relació causa-efecte que hi ha entre el consum del tabac i l'aparició de determinades formes de càncer. Els perills associats als camps electromagnètics o a les microones dels telèfons mòbils encara gaudeixen, des del punt de vista estrictament científic, del dubte que suposa la qualificació com a fantasmagòric ja que, de moment, és pràcticament impossible, amb les tècniques actuals, determinar de forma conclusiva que existeix aquesta relació entre causa i efecte, és a dir entre l'exposició a les ones i l'aparició del càncer. De tota manera, cal observar que està més que comprovat que les ones electromagnètiques o les microones propicien l'aparició de càncers, però no hi ha manera de determinar quines dosis de radiació són, sense cap casta de dubtes, letals. Fet i fet, és ben conegut des de l'antigor que justament el verí està en la dosi i no en la substància en ella mateixa.

Vol dir tot això que la reacció d'aquestes famílies és desmesurada? Ni prop fer-hi. Per més fantasmagòric que pugui ser qualificat el risc, des del punt de vista científic o legal, està clar que mentre no hi hagi evidència suficient que negui categòricament qualsevol casta de relació entre l'aparició de càncers i l'exposició a camps electromagnètics, han de protegir, per damunt de qualsevol altra consideració, la salut i benestar dels seus fills. Ensems, la resta de ciutadans per comptes de mirar amb indiferència el problema que tenen plantejat aquestes famílies, no seria gens sobrer que començàssim a demanar, aquí i allà, explicacions detallades sobre el que se sap i no se sap sobre aquestes relacions i evitar, en la mesura del possible el risc. Tot això sense perdre de vista que moltes decisions que servirien per disminuir aquests perills "com soterrar les línies d'alta tensió" estan sempre condicionades per interessos econòmics als quals s'han de supeditar, moltes vegades, la salut i benestar individuals i col·lectius. Així que ja ho saben, evitin les línies d'alta tensió que no estiguin soterrades i facin servir poc els seus mòbils o si han de xerrar gaire emprin un auricular d'aquests que permet mantenir el telèfon enfora de la cara. La veritat és que fa molts d'anys que no puc evitar un calfred cada vegada que veig una línia d'alta tensió prop d'una escola, cosa que passa massa sovint. Tant si el perill és real com si no, jo tampoc no voldria que el meu fill hi anàs a una d'aquestes escoles.