Salvar una muntanya, una cala verge o protegir la flora i la fauna autòctones és molt important; ara em sembla que hi ha una plataforma que es diu Salvem Mallorca. Supòs que els capdavanters de dita plataforma deuen voler salvaguardar l'illa dels efectes devastadors d'un Govern encaparrotat a construir autopistes, camps de golf i macrourbanitzacions al més pur estil llevantí espanyol. Molt bé, però què tal si començam a salvar l'ànima d'aquesta roca? Potser si protegim Mallorca dels mateixos mallorquins no seran necessàries plataformes reivindicatives de cap tipus.
Un lloc, aquesta terra, on els ocupants naturals del poder són els cacics de dretes, de la dreta de sempre, avesada als domassos i a desfilar davall pal·li, ho fan des de fa segles, en saben prou d'acomodar la història a les seves conveniències. Un poble inculte pel que fa al coneixement de la seva pròpia història els perpetua al poder. Un lloc, aquesta terra, on el nacionalisme de la seva gent és el d'un poble assimilat.
Malament per als partits nacionalistes d'aquesta terra, i encara més per als independentistes, si hem d'anar explicant a la gent el perquè de tot plegat. Quina buidor interior la d'aquell que és sinó estranger dins la pròpia pàtria. Per voluntat pròpia, com la d'aquells espanyols afrancesats durant l'ocupació napoleònica, com la dels germanòfils i anglòfils a l'Europa del primer terç del segle XX, els mallorquins d'avui renunciam al dret més gran que gaudim com a poble: el dret a l'autodeterminació. Si més no, renunciam a conèixer la nostra pròpia història. Els mallorquins preferim esser «espanyòfils» (per això votam majoritàriament el PSOE i el PP quan arriben eleccions), oblidant la major riquesa identificativa del país: la llengua, el fenomen més rellevant a l'hora de parlar d'un tret cultural absolutament propi i intransferible: la cultura catalana. La mateixa que ambdós partits nacionalistes espanyols intenten destruir pels mitjans que sien: el PSOE ha aprovat que el valencià és una llengua diferent al català (divideix i venceràs).
Arran de què, doncs, aquest espanyofilisme més propi d'una antiga colònia americana? Aquest fenomen social i cultural, agreujat pel fet de ser assumit voluntàriament, no té comparació en tot Europa, on avui tots els pobles lluiten per la seva autodeterminació (Montenegro fa pocs dies ens ha refrescat la memòria al respecte). Un fenomen que no potencia, però sí tolera per una intel·lectualitat majoritàriament \132 immersa dins la seva pròpia autocomplaença i preocupada únicament i exclusivament del seu sustent per damunt de qualsevol reivindicació de la cultura indígena.
Un lloc, aquesta terra, on no significa res alliberar-nos del caciquisme de la dreta de sempre si és per caure a la gola del PSOE. Les seves sigles ho diuen tot: socialista i espanyol, i altre temps també obrer. De veritat queda algú que encara cregui que el vertader vot útil és aquell que es dóna a uns partits que tenen els caps i les seves seus a Madrid? Es deixen d'agreujar any rere any els problemes que patim a les illes en funció de qui governi a Madrid? Allò que el senyor Matas reclama al senyor Zapatero, ens ho va donar el senyor Aznar? Allò que el senyor Matas reclama ara a Madrid ho continuarà fent si conserva el seu càrrec, i per contra a Madrid hi ha un canvi de govern? No és hora idò de posar fil a l'agulla i desterrar tanta fal·làcia?
És ben hora de posar fil a l'agulla i demanar-nos quina és la nació dels mallorquins
Felip Lladó. (Rebuda per e-mail).
