Avui, 8 de març, és la Diada internacional de la Dona. De la revolució industrial ençà, hi ha hagudes moltes de dones que se són posades a fer feina fora de ca seva. Això és estada una eina de dos talls: per una banda, les ha alliberades de la dependència econòmica de l'home; però, d'una altra banda, no sempre les dones se són alliberades de la càrrega de dur, elles totes soles, la càrrega de les tasques de la llar.

Per mor d'això, a mitjan segle XIX, sorgiren arreu del món industrialitzat moviments femenins que reivindicaven la reducció de la jornada laboral, i aturar l'explotació infantil a les fàbriques i els horaris nocturns, entre altres millores. No cal dir que, d'aquesta lluita de les dones, també se'n són beneficiats els homes.

En tenim un exemple ben a prop, d'aquesta lluita: l'any 1881, 3.500 teixidores d'Igualada, anaren a la vaga per exigir la reducció de la jornada laboral de 13 hores que feien i per demanar millores de les condicions amb què havien de fer feina. Bona part d'aquestes reivindicacions de les teixidores d'Igualada, liderades per la capdavantera Josefina Aguilera, les varen aconseguir després de 19 setmanes de vaga. Aquest èxit va costar la detenció de setze obreres acusades de “violencia, desorden público i desobediencia a la autoridad” i una de les capdavanteres més destacades, Na Caterina Vicenta Casanova, la feriren de mort.

Aquests fets històrics demostren que, si no fos per la desobediència pacífica i activa de les lleis injustes, avui encara hi hauria l'esclavitud, encara hi hauria, l'Appartheid a Sudàfrica, encara avui les dones no podrien votar, encara faríem jornades laborals de 13 hores i hi hauria infants de 8 anys a les fàbriques. La lluita d'aquelles valentes dones, criminalitzades per haver desafiada la llei, tan legal com injusta, ens és una lliçó avui per a tothom, dones i homes, dia en què el parlament dels mercaders del Mercat Comú, si no hi ha res de nou, cedirà a les pressions de la diplomàcia espanyola i aixecarà la immunitat perlamentària al President Carles Puigdemont, a l'eurodiputat Toni Comín i a l'eurodiputada Clara Ponsatí, criminalitzats a tots els mitjans espanyols d'adoctrinament de masses, per haver organitzat un referèndum democràtic que espanya se va negar a acordar, després d'haver-ho intentat debades 18 vegades el moviment independentista. Tant l'autodeterminació com la dignitat femenina, són causes justes que ho paga defensar pacíficament i activa, per molt que xoquin amb lleis injustes.

Sense perdre de vista el fil de la causa per la igualtat de la dona, com a indigenista mallorquí, vull treure pit del lloc digne en què la societat mallorquina tradicional va tenir la dona. Qualsevol que llegesqui les Rondalles Mallorquines, podrà alenar i assaborir l'ambient dels nostres avantpassats, en el qual la figura de la madona era la paret mestra de la família, de la llar, la figura entorn de la qual girava la vida familiar. M'enorgullesc fora mida de poder afirmar que l'home tradicional mallorquí, quan no s'avenia amb sa dona i veia impossible la convivència, se suïcidava, com els samurais japonesos deshonrats, abans de fer-li mal. Estic tot gojós i content de la gran tradició matriarcal mallorquina (i catalana del Principat i valenciana) que representaven i representen la segona festa de Nadal i la segona de Pasqua. A Castella només anaven a dinar el dia de Pasqua i el dia de Nadal a ca la família paterna. A les nostres terres, en canvi, se feien i se fan totes dues festes perquè així, un dia era per a anar a dinar a ca la família paterna i l'altre a ca la família materna. A les nostres terres, també, hi ha la separació de béns entre l'home i la dona, de manera que els patrimonis romanen separats per molt casats que estiguin un home i una dona.

Per totes aquestes raons, vull proclamar i proclam que Mallorca, amb els nostres dos territoris germans del Continent, érem una civilització de les més avançades d'Europa en qüestió de reconeixement i de respecte als drets de la dona i a la seva dignitat. Evidentment, no podem abaixar la guàrdia. No hi ha cap dret humà que, una vegada aconseguit, estigui garantit per sempre si badam. Però avui, Diada Internacional de la Dona, Mallorca no s'hi pot afegir per mimetisme ni estatal ni internacional, sinó com a part d'una Civilització, estesa de Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, que, tot i les mancances que presentava i encara presenta, anava avançada temps enrere i hi va encara avui, en comparança amb molts de països del nostre entorn.

Bona Diada de la Dona, mallorquines i mallorquins!