Aquest dimarts passat va morir el militant independentista flamenc i exeurodiputat, Willy Kuijpers, a l'edat de 83 anys.

Kuijpers havia nascut a Lovaina l'1 de gener de 1937 i va ser un lluitador incansable en favor de la independència de Flandes i solidari amb les lluites d'emancipació nacional dels pobles d'Europa i del món.

Kuijpers era, lògicament, favorable a la independència dels Països Catalans i també d'Euskal Herria. L'Aberri Eguna de 1975, amb Franco encara viu, va exhibir, juntament amb Walter Luyten, una ikurriña, aleshores un símbol il·legal, davant l'Ajuntament de Gernika. Ambdós varen ser detinguts i maltractats per la Guàrdia Civil, cosa que provoca l'enèrgica protesta del Govern de Bèlgica.

Kuijpers era un dels més veterans defensors de les llengües minoritzades d'Europa i en la seva època d'eurodiputat (va ser membre del Parlament Europeu del 1984 al 1989) va ser l'autor d'un important informe que, al seu moment, significà un suport fonamental per a les llengües europees no oficials i per a les aspiracions del català d'esdevenir llengua oficial de la UE.

L'any 2000, quan Kuijpers era membre del Parlament flamenc, vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo i conversar amb ell. Durant la visita d'un centenar de membres de Joves de Mallorca per la Llengua a Brussel·les, el veterà polític ens va fer de guia en una visita al Parlament flamenc, situat en un edifici ple de simbolisme. Varem conversar amb en Willy Kuijpers durant més de tres hores, ens explicà els avenços que havia aconseguit la llengua flamenca a Bèlgica i es declarà favorable que totes les llengües europees gaudeixin del mateix status i afirmà que això no representaria cap problema tècnic... Vint anys més tard, la nostra llengua continua marginada de les institucions europees.

Willy Kuijpers era l'exemple de lluitador per la independència del seu país que és, al mateix temps, indestriablement, un internacionalista coherent i honest. Que en pau descansi. Moge hij in vrede rusten.