A Mallorca hi ha una frase feta que diu, segons els redols, “totes mos ponen” o bé “totes els ponen”.  Es veu que la paraula és com la justícia: interpretable. En el primer cas, es diu en un to de queixa, derrotista, semblant a tot ens va malament; en canvi, quan el mateix sintagma es refereix a altri no proper sol tenir un sentit invers: tenen molt i, a més a més, tot els surt bé. Aproximadament.

Això és el que va passar, més o menys, a uns senadors del PP que, un cop aprovat el 155 varen comprar un cupó dels cecs que acabava amb aquesta xifra i, mira per on, els varen tocar un bon grapat d'eurets. Supòs que animats per aquesta dinàmica, i també per l'eufòria judicial que reprodueix en llenguatge d'homes de mà peluda allò que la gent més vulgar cridava “ a por ellos”. (No només reprodueix sinó que, ai las!, ho executa sense miraments, en contra no només de l'opinió dels llecs sinó tenint la resposta de més d'un centenar de professors de Dret penal de gairebé la totalitats de les universitats de l'Estat, de posicions ideològiques i d'adscripcions nacionals diverses, com bé apunta Antoni Llabrés, mallorquí, professor de la Universitat de València i signant d'aquest escrit). Bé, empesos per aquesta eufòria, supòs que han estat molts els arrimadistes i albiolers que han temptat la sort de la grossa amb números que tenien alguna relació cabalística amb el 155. Ja ho saben, han fet els ous a terra. No només ha estat així sinó que la numerologia els ha jugat una mala passada. La grossa ha acabat en vuit, que són els escons que ha perdut el PP. O tres han estat els escons obtinguts com els gols que ha encaixat el Madrid contra el Barça dins el Bernabeu. Tal vegada, en la lògica rajoniana, siguin suficients, els escons juntament amb els de n'Arrimadas per conformar una majoria absoluta, avesats com estan a riure's del sentit comú i del parer dels experts. És veu que les matemàtiques són més inflexibles que la justícia i no els serà fàcil doblegar aquest criteri científic que diu que 40 és inferior a 70, encara que facin ballar n'Iceta dins el call de la mà, com si fos una tètrica atracció de fira.

De totes maneres, les desgràcies no venen mai soles, diuen els de l'altiplà. I la derrota electoral ha anat acompanyada, qui ho diria!, també d'una derrota judicial. El Tribunal Constitucional, aquest que té adoracions messiàniques, ha declarat nuls uns articles del decret que varen possibilitar que l'empresa que duia a terme les prospeccions gasistes davant les costes d'Alcanar i Vinaròs, rebessin una compensació urgent de més de 1300 milions d'€. Com ja saben, qui té una presència pecuniària important en aquest negoci és Florentino Pérez per obra i gràcia de la constructora ACS. De totes maneres, en Montoro lluny de fer mamballetes, i d'exhibir aquella rialla de hiena, per veure que recuperaria aquesta quantitat ha vist com el Govern, que tant es posa aquest tribunal a la boca per segons quines raons, ha declarat que farà els pertinents sargits legals perquè aquests doblerets tornin a les mans de don Florentino, si és que n'arriben a sortir mai.

També qui va una mica malsofrida és la premsa de Madrid. Havien posat tots els ous dins el paner dels unionistes i han fet la truita abans d'hora. De totes maneres, com passa amb la poesia mística, basta canviar dues o tres paraules per convertir-la en poesia eròtica; cosa semblant m'ha passat amb un editorial de “El Mundo”: “Desmoralitza la constatació que la corrupció ha aconseguit fanatitzar una porció tan considerable de la societat espanyola, els granítics electors han renunciat a examinar la gestió dels seus líders a la llum de la raó crítica. Resulta extraordinàriament preocupant que l’engany, la traïció i el fracàs de la corrupció no hagi estat castigat a les urnes”. Només hi he canviat tres paraules, una de les quals està repetida, per estar-hi completament d'acord. Ja ho he dit, com la poesia mística. Això, bones festes i que no totes els ponguin...