El mes de març no en pot fugir, d'aquesta jaia. Un any més, els Darrers Dies ens faran passar del Carnaval al dimecres de Cendra. Som a les jornades prèvies a la Quaresma. Segons la tradició, ara es pot menjar carn i fer disbauxa abans d'entrar dins les set setmanes de penitència. Recorda la cançó que "ara vénen set setmanes / totes de menjar llegum / i llavors ve el costum / que el qui té xot fa panades". També és tradicional menjar bullit d'ossos amb patates i col borratxona, fava pelada o carassa i morro de porc; i de postres, coca o ensaïmada amb tallades o de raïssons. El desflessar-se hi resulta imprescindible. Antigament, s'anava de rua per les cases on hi havia colles de sonadors d'instruments musicals o tocadors de ximbomba.
TOT L'ANY ÉS CARNESTOLTES I EN AQUESTS TEMPS, MOLT MÉS. Durant el franquisme es va prohibir anar als balls dels Darrers Dies amb disfresses que anassin amb la cara tapada. Però, a poc a poc, les autoritats hi començaren a fer els ulls grossos. Primer permeteren als menuts anar desflessats pels carrers i després, a l'altra gent. La prohibició va caure abans que el dictador. Avui, el que hi ha desaparegut és el carnaval antic. Ja no es fan ortigades. Consistien en això: els al·lots, amb ortigues en la mà, encalçaven les al·lotes i els pegaven per les cames fins que fugien. No podia venir de nou la coïssor produïda per les ortigues. Encara record, precisament, les llanderades que ens pegava un guirrio l'any passat a un poblet del País Lleonès durant l'emmascarada, que allà anomenen antruejo.
TEMPS DE MASCARADES. Davant tenc el cartell de l'antruejo de Velilla d'enguany, on es veu un guirrio del poble amb una acolorida màscara de cartró molt semblant a la careta dels dimonis d'Algaida i de Montuïri. Antigament, aquestes màscares eren de fusta. Els personatges que hi surten són ben curiosos: cachiporras, madamitos, bous i esquelles amb l'acompanyament dels dolçainers. Abans, tal dia com avui, a Mallorca, els al·lots agafaven una olla de test que estigués ben mascarada i se n'emmascaraven les mans. Llavors, en un moment de descuit, les fregaven per la cara dels altres, sobretot de les al·lotes, i això provocava rialles i corregudes.
DIMECRES, FAVES SEQUES. "Dimecres, el cul me llepes", assenyala el refrany. Dimecres dia 9 és el de Cendra, el primer dia de la Quaresma, en què es fa la cerimònia de posar cendra damunt el cap dels qui aquest dia van a missa per recordar-los que són pols i pols han de tornar. El capellà els diu: "Pulvis est et em pulveris reverteris". La cendra solia procedir de la crema que es feia dels rams d'olivera que sobraren el diumenge de Rams de l'any anterior. Per Carnestoltes hi ha sempre lluna nova. La d'aquests dies és la més adequada per fer la matança d'un porc vell o una truja perquè la carn es sali millor i no es floreixi.
