Amnistia Internacional confirma dos casos d'immigrants irregulars que no poden pagar el seu tractament

Amnistia Internacional confirma l'existència a Balears de dos casos d'immigrants irregulars malalts que no poden pagar els seus tractaments, els afectats es diuen Silvia Graciela Velázquez, de l'Uruguai, i Luis Andrés Ulloa, de Xile.

Aquests dos casos, són només exemples de molts d'altres que se succeeixen a les Illes, segons informà ahir en una roda de premsa a Palma el director d'Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, i l'autor de l'informe 'El laberint de la sanitat', que analitza i denuncia la situació sanitària dels immigrants il·legals a Balears, Ignacio Jovtis.

Concretament, Silvia Graciela Velázquez, que porta a Espanya deu anys, ha explicat que pateix EPOC greu, una malaltia pulmonar que disminueix la seva capacitat respiratòria i que es caracteritza per ser progressiva i, en general, no reversible. Silvia declara que abans de l'entrada en vigor del Reial decret llei, es feia "controls cada dos, tres o sis mesos", mentre que ara cap no s'en fa cap.

Així, ha lamentat que "els tractaments són molt cars i sense la targeta sanitària no puc fer-me'ls", i alhora ha revelat que, a causa de la seva malaltia, només pot dormir unes dues hores seguides, atès que té problemes per respirar i, per tant , pateix símptomes d'ofegament.

El que Silvia demana és que se li "retorni" el dret que abans tenia, ja que des de l'entrada en vigor de la llei no pot pagar el seu tractament. No obstant, ha aclarit que ella no vol sanitat gratis, sinó una ajuda.

De fet, ha revelat que ella sempre ha pagat part de les seves medicines (abans pagava el 40%), mentre que l'última vegada que va acudir a la farmàcia va gastar 227 euros, pel que va haver de recórrer a l'ajuda econòmica del seu fill.

Luis Andrés Ulloa, per la seva banda, és xilè i porta a Espanya sis anys. Va arribar a Espanya amb epilèpsia i quan ja vivia aquí, li van detectar càncer de bufeta. Explica que quan li van descobrir, el van operar sense cobrar i que "tot va ser perfecte".

Es feia revisions cada quatre o sis mesos fins que un dia va anar a demanar cita i li van dir que no estava a la base de dades. Segons ha explicat, abans ja li havien advertit que arribaria un dia en què no li atendrien si no pagava. Des de llavors, ha deixat les revisions de banda perquè no pot pagar-le, tenint en compte que el preu de les analítiques oscil·len "entre 80 i 200 euros".

Així, ha revelat que l'última analítica li tocava el passat mes de maig, si bé va decidir no acudir, perquè ja havia de pagar 75 euros de medicaments, pel que no tenia doblers per abonar el cost de la prova.

D'altra banda, Luis critica la falta d'informació a la ciutadania immigrant que fa a aquest assumpte, ja que Espanya i Xile han signat un conveni bilateral de seguretat social pel qual els costos de l'atenció mèdica als xilens els cobreix el seu país. No obstant això, Luis va saber buscar "per internet".

Luis opina que el Govern "enrareix" la situació i fa veure que els immigrants s'aprofiten de la sanitat pública, mentre que Sivia afirma que el "turisme sanitari" és una altra de les estratègies per defensar la reforma sanitària aprovada per l'executiu central.
En qualsevol cas, tant Sílvia com Luis, reiteren que ells no van triar emmalaltir i demanen que se'ls retorni una cosa que ja tenien abans.