L’arquitectura mallorquina es planta a Venècia

El projecte inclou les 45 propostes "més apropiades per representar la peculiaritat de l'arquitectura catalana i balear", segons l'equip rector.

Tendència cultural

L'equip de comissariat, integrat pels arquitectes i editors Fèlix Arranz i Jordi Badia, s'inspira en la mar Mediterrània que uneix i separa a la vegada els dos territoris de parla catalana. L'objectiu de Vogadors és mostrar que el tipus d'arquitectura que s'hi presenta és resposta a la situació de crisi actual, a més de tractar una tendència cultural i estètica que entronca amb tota una tradició intel·lectual, tècnica i social. Els comissaris volen integrar Catalunya i les Illes Balears com un dels centres de producció cultural i intel·lectual d'una arquitectura plenament contemporània.

El projecte demostra, doncs, que en ambdós territoris ha sorgit una nova generació de professionals "que tracten de navegar en les aigües turbulentes del present per trobar el seu camí, en direcció cap al futur però alhora amb una mirada còmplice envers el passat", segons l'Institut.

La majoria de propostes són del Principat, però tres són creació de mallorquins, de caire molt diferent. Es tracta de l'ampliació d'un institut, de la rehabilitació d'una antiga fàbrica de mantes de llana i d'una casa particular.

L'institut

Una de les apostes de l'IRL és per a l'obra de la ciutadana Aina Salvà, que amb l'arquitecte Alberto Sánchez (Pontevedra) assistirà a la Biennal per mostrar l'ampliació de l'institut Josep Sureda i Blanes, situat al barri de Son Gotleu de Palma. "El més important del projecte és la façana, que hem construït amb el màxim de materials locals per evitar la importació, com el formigó porrerenc", explicà Sánchez.

L'obra es troba en una barriada que va néixer en plena època franquista, al voltant dels anys 60 i 70. Les escoles d'aquest període funcionaven amb un projecte únic per a tot l'Estat. Els edificis eren mediocres, lletjos i construïts amb materials de mala qualitat, com els maons. Precisament, el que volgueren els arquitectes fou adaptar l'obra a l'entorn, com també valorar, rehabilitar i dignificar l'institut. L'ús de l'interior està fet pensant que s'hi portaran a terme diferents cursos escolars, i per això "hem construït diverses aules polivalents i magatzems", va afegir l'arquitecte.

Per la mallorquina, poder participar en el certamen venecià "és molt bona notícia, perquè el sector de l'arquitectura es troba en molt mal moment". "Es tracta d'un reconeixement i una oportunitat per projectar-nos cap a l'exterior", descrigué Salvà. L'arquitecta ha treballat en altres iniciatives, com l'ampliació del CEIP Na Caragol d'Artà i la Unitat Bàsica de Salut de Badia, entre d'altres obres de caire privat.

El recinte industrial

L'arquitecte palmesà Jaime J. Ferrer presentarà a la Biennal una proposta del tot diferent, marcada per l'urbanisme. El treball va iniciar-se l'any 2005, quan l'Ajuntament de Palma decidí fer un nou carrer que obrís el barri de la Soledat, atès que estava dividit per les naus industrials de Can Ribas. Així mateix, la iniciativa recollia la rehabilitació d'aquests edificis industrials de l'any 1851 i la construcció de 170 habitatges.

A dia d'avui, s'ha obert el carrer Brotad i, d'aquesta manera, l'espai industrial que antigament estava tancat ara presenta un "aspecte lliure, d'obertura als ciutadans". Ferrer ha portat a terme una tasca de transformació de la nau principal de la fàbrica de mantes de llana Can Ribas, situada a la barriada perifèrica de Ciutat, on encara ara es conserva la fesomia de cases de l'antiga classe treballadora.

"L'obra que presentaré a la Biennal és la internvenció sobre la nau amb la conservació d'elements patrimonials com un porxo, un mur i el pavelló de vapor", explicà l'arquitecte.

L'objectiu final és que l'espai rehabilitat sigui un centre cívic de Palma i que s'hi duguin a terme activitats de visita on estaven col·locades les màquines de treball. "Can Ribas és una construcció silenciona i humil que s'adapta a l'entorn", destacà l'autor. L'arquitecte detallà en les seves memòries d'obra que "el projecte, en primera fase, dóna resposta a totes les necessitats funcionals requerides com a espais públics, patrimoni, accessibilitat, col·lectors d'aigues pluvials, il·luminació i la integració del mobiliari urbà, entre d'altres. En una segona fase, encara falta que s'exacutin els blocs de pisos".

Els 170 habitatges encara no s'han construït. Ferrer només s'encarregarà d'una part d'ells juntament amb altres professionals del camp de l'arquitectura.

La casa de Bunyola

Per visitar el tercer i darrer projecte pel qual l'IRL ha apostat per mostrar a la Biennal hem d'anar fins al poble tramuntanenc de Bunyola. Es tracta de l'obra del palmesà Francisco Cifuentes. A diferència dels altres projectes, aquest és una casa particular que se situa després de pujar 72 esglaons que surten del carrer d'Orient.

"La difícil accessibilitat al solar va determinar, en certa manera, la meva manera de treballar", explicà Cifuentes. "Una carrereta mecànica amb un sol home va pujar els blocs de termoargila i un helicòpter va portar el formigó", detallà l'arquitecte. Els materials que Cifuentes va utilitzar foren molt simples, com els esmentats i la ceràmica, la fusta i el maó, entre d'altres.

"El primer que vaig fer en veure el terreny fou determinar quins elements havien de persistir en el conjunt de l'obra arquitectònica", indicà l'autor. Precisament, la casa està ubicada en una muntanya entre marjades i devora d'un aljub.

Cifuentes també va tenir en compte els passos dels pagesos entre els desnivells i, després de fer-ne l'anàlisi, "vaig decidir separar la casa en dos blocs". "El primer està format per la sala d'estar, la cuina i el menjador, mentre que el segon inclou les habitacions i el bany", precisà l'arquitecte. Entremig hi figura una terrassa amb porxo.

D'aquesta manera, l'autor va detallar que "la manera d'enfocar el projecte ha estat condicionada pels elements de muntanya del solar". La casa fou edificada entre l'any 2003 i el 2007, "però ha continuat canviant perquè, una vegada que els usuaris varen ocupar-la, foren ells els encarregats d'acabar-ne els exteriors", assenyalà Cifuentes. "Per exemple, els amfitrions varen arreglar algunes marjades que envoltaven l'habitatge", afegí.