TW
42

No està escrit el que hem hagut d'aguantar la gent que no som del PP en aquesta terra. Un metro que feia aigua pertot; unes autopistes faraòniques i caríssimes a Eivissa; un palau de congressos que ens ha hipotecat; un velòdrom que doblà el pressupost inicial i en el qual no es poden celebrar curses oficials; un desgavell d'enxufats que disparen la despesa pública; i, sobretot, un robatori de dimensions encara desconegudes. Ha retornat el PP i, amb aquests antecedents, hem d'aguantar que acusin l'oposició de malbaratament, de mala gestió, d'herència rebuda... Però un membre del Govern, Biel Company, ja ha passat el límit en tractar de pocavergonya Antoni Verger. Fins aquí hem arribat!

Perquè, qui és aquest individu que s'atreveix a qualificar de pocavergonya una persona honrada, tant professionalment com políticament? Doncs un agitador professional, que provocà aldarulls i tractorades il·legals contra el Govern que va dedicar més recursos de la història al sector agrari. És, ni més ni manco, el major caçador de subvencions de Mallorca, i va de liberal per la vida. És un valent que abusa dels més dèbils, però es caga davant el ministre a l'hora de reclamar allò que ens deuen. I, per si això no bastava, és membre d'un partit polític ple de lladres, alguns ja condemnats, d'altres imputats, que robaren i malbaraten recursos públics hipotecant-nos de per vida.

Hem suportat que ens acusin d'allò que ells són els culpables; hem patit la persecució que practiquen contra la nostra llengua i cultura; hem d'aguantar que insultin els aturats... Però jo no estic disposat a tolerar l'insult personal a la nostra gent, a la nostra millor gent. Des d'ara ja no els respecto, no s'ho mereixen. Que no m'allarguin la mà, perquè la meva resposta serà: tu ets el pocavergonya!