Cort ofereix un préstec sense interessos als treballadors públics de Ciutat
Cort donarà préstecs sense interessos a funcionaris i empleats públics «per a minimitzar l'impacte de les retallades», segons ha anunciat el portaveu de l'Ajuntament de Palma, Julio Martínez, una decisió que s'ha pres després dels diversos anuncis de vaga per part del col·lectiu de treballadors públics després que el Govern hagi suprimit la paga extra de Nadal.
Pastor retreu al Govern que mani des del “rancor”
El diputat Antoni Pastor, expulsat del grup parlamentari popular, va retreure ahir a l’Executiu que hagi governat “des del rancor” i “no ha servit absolutament de res”. En el primer ple en què va poder parlar des que l’expulsaren del grup del PP, Pastor va carregar contra el Govern per no donar la cara en la llei per garantir els complements salarials dels metges. "Hauria d'haver après una lliçó de com s'ha governat durant un temps des del rancor i que no ha servit absolutament per res", va dir Pastor a la portaveu del grup popular, Mabel Cabrer, i després va afegir que "no es pot governar des del rancor, s'ha de fer des de la humilitat". Pastor va fer aquestes crítiques en una rèplica del debat en què es va aprovar la llei que farà que els metges recuperin els complements salarials.
Turisme xifra en 20 milions les pèrdues si Emaya fa 13 dies de vaga
La ‘macrovaga’ d’Emaya, convocada per a 13 dies d’agost, ha dut molt de nervis a l’Ajuntament de Palma. Ahir, de fet, cinc regidors de Cort comparegueren públicament per demanar als sindicats la desconvocatòria i el retorn a la mesa de negociació. Volien transmetre així una imatge de gravetat i preocupació davant el que quasi titllen de “vaga salvatge”.
Teresa Palmer obre una ronda de contactes amb Bauzá per iniciar una 'coordinació lleial'
La nova delegada del Govern, Teresa Palmer, ha iniciat una ronda de contactes amb les principals institucions que ha començat amb una reunió amb el president del Govern, José Ramón Bauzá, després de la qual ha afirmat que "és imprescindible que hi hagi una coordinació absoluta".
El Consell de la Societat Civil vol fer una consulta popular sobre les tisorades
El Consell de la Societat Civil de Mallorca plantejà durant la cimera social d’ahir que, si el Govern no convoca un referèndum perquè els ciutadans opinin sobre les retallades, seran ells mateixos els que faran una consulta popular.Durant la trobada que dugueren a terme ahir horabaixa al centre Flassaders, la cinquantena d’entitats que formen el Consell posaren sobre la taula una declaració conjunta d’intencions i d’accions en la qual adverteixen que “actuarem en conseqüència segons el resultat de la consulta”. En aquest document els signants asseguren que "ja n'hi ha prou! i és el moment de sortir al carrer per defensar els nostres drets".
Sant Agustí de Felanitx, incidents i judici
Les multes pels incidents de Sant Agustí ja sumen 30.150 euros
Les multes pels incidents a les festes de Sant Agustí de Felanitx, dels quals ben aviat farà un any, continuen augmentant. Ahir, ja eren set les persones multades i la quantia total a pagar sumava 30.150 euros. Es tracta de sis multes de 5.000 euros i una –per a un menor– de 150 euros.En principi, el degoteig de sancions no s’ha acabat, ja que tant des de Felanitx en Moviment com des del Comitè en Defensa de les Festes Populars s’espera que tots els imputats en la causa penal oberta al jutjat de Manacor rebin la sanció; és a dir, que l’import total de les multes podria ascendir, si es confirmen les pitjors previsions, a 55.150 euros.
Les exigències de l’Estat faran que Balears torni a retallar
Els objectius de dèficit que es varen aprovar ahir en el Consell de Política Fiscal i Financera, amb el vot del Govern balear, faran que “molt possiblement s’hauran de fer ajustos addicionals”, va admetre ahir el director general de Pressuposts i Finançament, Antoni Costa. En concret, l’Executiu de José Ramón Bauzá l’any vinent s’haurà de cenyir a un dèficit del 0,7% del PIB, la meitat del màxim permès enguany, que és de l’1,5%. Costa reconeixia ahir que l'objectiu de reduir el dèficit de totes les comunitats al 0,7% l'any que ve i arribar a un superàvit del 0,2% del PIB el 2015 "és ambiciós", però creu que és factible.
Una jutgessa de Palma ordena la crida i cerca de Ruiz-Mateos
L'empresari ha deixat plantada la jutgessa en dues ocasions, al·legant problemes físics. Una jutgessa de Palma ha ordenat la crida i cerca de l'empresari andalús José María Ruiz-Mateos per no comparèixer divendres passat en el seu jutjat, al·legant una fractura a un dit del peu, per a declarar com imputat en una suposada estafa en la venda d'un hotel. Segons la interlocutòria apareguda avui, la jutgessa reclama a més la seva posada a disposició judicial el pròxim dia 23 d'agost a les 12 del matí. La jutgessa ha oficiat la cerca i detenció de Ruiz-Mateos a la Direcció general de la Seguretat de l'Estat, Guàrdia Civil i Policia Nacional. La magistrada ha demanat la detenció després que el forense hagi certificat que la «patologia soferta pel pacient és de caràcter lleu» i que «no existeix cap element des del punt de vista mèdic-legal que determini la impossibilitat de Ruiz-Mateos» de comparèixer davant la jutge.
El Parlament estalviarà 1,3 milions a l'any retallant càrrecs, pagues i assegurances
El president del Parlament, Pere Rotger, en una imatge d'arxiu. El president del Parlament, Pere Rotger, ha destacat que la Cambra balear s'estalviarà entre 1,2 i 1,3 milions d'euros a l'any amb les retallades de càrrecs eventuals dels grups, la supressió de la doble paga dels funcionaris i l'eliminació de la paga extra de Nadal i de l'assegurança de vida dels diputats. , així com avançà ahir aquest diari, després de l'acord assolit per la Mesa de la Cambra. Als passadissos del Parlament, Rotger ha subratllat que, en total, durant aquesta legislatura, l'estalvi del Parlament amb aquestes mesures de retall superarà els 5 milions d'euros. Els diputats balears es retallen la paga extra de Nadal i l'assegurança de vida
L’adéu de Joan Pons
Dilluns a la nit Joan Pons oferí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la seva darrera interpretació. El baríton menorquí deixa l’escena després de 42 temporades d’èxits continuats i ho fa al “meu teatre”, el Liceu, tal com apuntava abans de pujar a l’escenari per darrera vegada.Segurament, el baríton menorquí Joan Pons trià l’òpera Aïda de Verdi per acomiadar-se del públic perquè aquesta obra té un significat molt especial per a ell. Al cap i a la fi, és la peça musical amb la qual a les darreries dels 70 inicià la seva prolífica carrera al mateix Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Pinya,per què?
Conversant a una taverna, on el disbarat s’enginya, un deia que hem de fer pinya (supòs que és de qui ens governa) quan la situació s’emperna, com passa en aquests moments.
1525:Miquel de Gurrea
Miquel de Gurrea, virrei de Mallorca, estant a Eivissa, manava capturar un bergantí, que duia formatges. Acusà el patró i tripulants de ser persones “que estaven fora de l’obediència del rei” i per això no dubtà a confiscar tota la càrrega “per les necessitats” que la gent patia.
Rescatats i adoptats per Alemanya
Des de les Balears tenim oportunitat d’observar el pas de les aigües remogudes amb un airó més de pau i de perspectiva de futur. El Cercle d’Economia demana el rescat també per a la nostra comunitat i certament la situació deu ser molt més greu del que imaginam i molt més crua d’allò que encara es mercadeja a Madrid.
Molt més rics i molt més pobres
Des de finals del segle XIX fins a principis dels anys 70 les societats més avançades, i entre elles l’europea, tenien uns objectius socials clars que abanderaven els moviments més progressistes amb una certa connivència amb els grups conservadors: reduir les diferències entre rics i pobres, lluitar, en definitiva, contra les desigualtats socials. Havien entès la màxima d’Adam Smith quan deia: cap societat no pot prosperar i ser feliç quan la majoria dels seus membres són pobres i desgraciats. Uns per convicció i altres per una mena d’egoisme intel·ligent havien construït un determinat consens que els va permetre compartir l’objectiu social de transformar un món competitiu, classista i diferenciador en una societat amb vocació més igualitària.