El casal, del 1911, s'obrí al públic el 24 d'agost del 2009. | ULTIMA HORA

TW
0

El Museu de Can Prunera celebra avui el primer aniversari de trajectòria cultural. El 24 d'agost de 2009 més de mig miler de persones assistiren a la inauguració del restaurat centre modernista, convertit en referent arquitectònic i artístic. El casal que Joan Magraner féu alçar el 1911 al carrer de la Lluna esdevé avui punt de visita obligada no només de la Vall, sinó també de l'illa de Mallorca. Ho demostren els 35.000 ciutadans i turistes que durant aquest primer any d'activitat hi han anat. En aquest espai es poden veure tresors artístics de renom internacional signats per Kiefer, Giacometti, Toulouse Lautrec, Cezanne, Ibes Tanguy, Vaserely, Santiago Rusiñol, Joan Miró i Pablo Picasso, entre d'altres. A més, val a dir-ho, hi ha les estances modernistes que foren restaurades amb molta cura durant dos intensos anys.

És una iniciativa que engegà la fundació Tren de l'Art juntament amb el Ferrocarril de Sóller i que obrí les portes al públic durant les festes de Sant Bartomeu. Avui capvespre, també emmarcat dins aquesta celebració, el Tren de Sóller retrà un homenatge al president de la fundació, Pere A. Serra, impulsor del projecte del museu i qui ha cedit gran part del seu fons a la col·lecció permanent del centre modernista que dirigeix Rogelio Araújo.

L'activitat plàstica i cultural ha estat ben intensa en aquests dotze mesos. Per les dependències de l'edifici han passat personatges de renom social i cultural. Joan Carles de Borbó fou un dels primers que s'interessà pel centre. El seguiren l'exministre de Cultura Cesar Antonio Molina; l'actual ministra, Àngeles González-Sinde; el ministre de Bulgària, Vezdhi Rashidov; l'ambaixadora del Marroc, Assia Bensalah; l'ambaixador polonès, Ryszard Schneph; el president de Cantàbria, Miguel Àngel Revilla, i el premi Nobel Gao Xingjian, entre d'altres.
A més, en aquest temps Can Prunera ha rebut el reconeixement públic de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials del Consell, el d'ARCA i, el darrer, el de la fundació Amics del Patrimoni, que aquest mes d'agost li ha atorgat la Medalla d'Or de l'entitat.

Recorregut expositiu

L'activitat plàstica és la principal quimera del museu solleric. Unes 300 obres de 250 artistes configuren el gruix de l'exposició permanent, en què, com hem esmentat, figuren els mestres dels segles XIX i XX. A aquests s'ha d'afegir l'espai que el museu ha dedicat a Juli Ramis i les deu exposicions temporals que s'han endinsat en llenguatges plàstics bens diversos. Christian Karis, Eva Choung-Fux, Pau Lluís Fornes, el Viatge al paradís amb obra de 22 artistes illencs i He mirat aquesta terra, d'Andreu Maimó, han anat sargint l'activitat diària d'aquest centre, que també captiva per la restauració d'uns elements arquitectònics únics.

A tot això cal afegir les donacions, que en el transcurs d'aquest any han estat una constant en el museu. Són molts els artistes locals que han volgut aportar el seu gra d'arena al centre i ho han fet cedint-hi els seus treballs. Artistes ben coneguts, com Ñaco Fabré, Andreu Maimó, Francesca Martí, José Aranda, Christian Karis, Joan Cunill i Miquel Morell, entre molts altres, han volgut fer part d'aquest edifici solleric.

D'altra banda, l'activitat cultural s'ha arrodonit amb altres d'interès general. Per exemple s'hi ha inclòs la música, amb el concert de cambra aquest mateix estiu de membres de l'Orquestra Simfònica de Balears, i una subhasta benèfica, feta la setmana passada, de dotze gravats i litografies de Miró. El recorregut continua avui amb una nova jornada de portes obertes i amb la mirada fixa en nous projectes culturals.