Hooligans subvencionats
En el darrer atac de pànic dels nostres polítics, segurament per la pallissa que havien rebut al Pacte de Progrés I, varen decidir acabar de fer la farina blana als hotelers, amb facilitats per desesponjar i, si cal, regular obres il·legals amb el decret Nadal, baldament siguin hotels tan horribles com el de Son Moll, prop de cala Agulla, on el problema és l'arena, diuen. Amb tantes facilitats, els hotelers poden davallar preus fins a l'infinit per acabar d'omplir l'hotel amb hooligans, per exemple. En principi, la idea sembla bona: per tenir l'hotel mig, val més tenir-lo ple, cosa que, evidentment, dóna més llocs de feina, però passa d'hora d'aclarir si aquest turisme paga el que ens costa, que és un càlcul molt més complex que la factura del touroperator. El problema és que, si tot està saturat, s'ha d'ampliar, encara més, l'aeroport, el crematori de Son Reus, depuradores, dessaladores, cal destruir més paisatge... i molts d'altres efectes col·laterals: els mateixos turistes saturen els seus espais i s'agobien de topar-se entre ells.
Per si teníem dubtes, el noticiari turístic és espantós. Una de les excepcions positives fou precisament una notícia de dBalears (no trob el dia) a les antípodes del nostre turisme, tot fent referència al festival de teatre d'Edimburg, ara ja un esdeveniment cultural mundial, en una ciutat que, en principi, ningú no relacionaria amb el turisme. Doncs faltava afegir que una nit en un hotel mediocre d'Edimburg són 150 lliures (tenc la factura), però atenció: els caps de setmana coincidents amb el festival aquest preu es duplica (no tenc la factura perquè vaig anar a dormir a Glasgow). Sí que tenc, però, cartells que he trobat per fora: pels preus esmentats, mutatis mutandi, els de fora vénen aquí una setmana. Quedi clar que tothom té dret a venir tan barat com pugui, mentre pagui el que consumeix, però subvencionar hooligans ja és un excés inassumible i inadmissible.
I és que ja no podem dissimular pus: els discursos de bona voluntat ja són com per a extraterrestres, no toquen la realitat quotidiana ni de casualitat. Precisament Glasgow, fa 30 anys, era una ciutat coneguda pels hooligans, mentre que ara és una ciutat que fa mirera, encara que plogui, amb un turisme creixent. Nosaltres, que fa 30 anys ja érem de tornada d'esser "Perla del Mediterráneo" i ja parlàvem de desestacionalitzar, turisme cultural i d'altres perendengues, i què hem fet? doncs, entre d'altres coses..., tancar camins públics i associar excursionistes (turisme alternatiu) amb bandejats; dels monuments de pedra ho deixam caure tot: torres de defensa quasi sense excepció, castells, talaiots, possessions i, si fa falta, l'església parroquial; com a jardins hem fet el parc de les Estacions i el de la Riera; Formentor reserva de tir... i els organismes esotèrics que havien de promocionar el turisme ha resultat que estaven programats per, sempre presumptament, robar.
Però tornant al noticiari d'aquest més d'agost, acabam de reconfirmar (dBalears de dia 16) que la jovenalla britànica ve a les Illes per engatar-se, drogar-se i, si s'escau, tirar-se pel balcó. No ens faltava res pus: un suïcidi turístic endèmic. A partir d'aquí, ja no calen més discursos ni dilapidar més doblers amb la promoció turística, amb aquest panorama tenim la portada dels telenotícies assegurada.
PERE LLOFRIU. Palma.
La Platja de Palma
No és la primera vegada que les institucions desenvolupen una gran reforma a la Platja de Palma. Record els anys vuitanta, quan s'eliminà el trànsit de la primera línia, es posà en marxa l'autopista, es va fer el gran passeig que tenim avui dia i es regenerà la platja. Varen ser grans objectius per a aquella època. Es podrà discutir si s'hagués pogut fer millor o pitjor, però es feren. Cap veí no es va queixar, no es tocaren les propietats particulars i tothom veia que les reformes eren per al bé de la zona. Ara passa tot el contrari: planificcions i planificacions, i encara que no s'hagin posat a tocar res, ja anuncien que tomaran 300 habitatges. Ja són ganes d'embullar la troca. Un objectiu tan important com la reconversió de la zona neix tocat, perquè el primer que fan és dir que sobren 300 famílies. No comprenc per què fan les coses cercant sempre el caire més impopular, el que molesta la gent i la posa en guàrdia. Per què no han de ser més positius? Per què sempre han de dur la preocupació com a bandera?
MIQUELA ADROVER. Palma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
T'entenc Guillem Mir, però les nostres institucions són franquistes encara, perquè no es va trencar el fil conductor del franquisme i tot segueix com era en temps de la dictadura.