Santa Margalida aprofita la Beata per reivindicar la llengua
Fou una de les processons més reivindicatives que es recorden. Els vilers aprofitaren la presència de José Ramón Bauzá a Santa Margalida, a la processó de la Beata, per fer-li saber, molts d’ells, que estimen la llengua pròpia i que desaproven els atacs del seu Executiu al català. Li ho traslladaren sense desvirtuar la festa, que transcorregué amb prou tranquil·litat, girant-li l’esquena o exhibint llaços quadribarrats. Dels margalidans i altra gent de fora poble que desfilà a la processó, cal destacar que molts d'ells portaven el llacet quadribarrat a la solapa, o com a braçalet, o fins i tot com a banda del vestit. Fins i tot el portava alguna banda de música, com la de Montuïri, en què Bauzá tocà algun cop.
Contra tots els desastres, la vila hi posa fe
Quan falten pocs dies per començar la Setmana Santa, Santa Margalida va acollir ahir a la nit una atípica i reivindicativa processó per dir prou a la crisi, al terrorisme i a les catàstrofes naturals, com els terratrèmols d'Haití, Xile i Turquia. Més de 300 persones varen participar en aquesta mobilització, organitzada pel rector de Santa Margalida, Guillem Feliu, "per tal de reflexionar sobre les tres creus que la societat suporta".
Roba un camió ple de les cadires de la processó
Ja no respecten res: ni les cadires de la processó. Un delinqüent robà la matinada de dijous a divendres un camió que recollia les cadires plegables a la Misericòrdia i es va escapar a tota velocitat. La fugida durà poc i en el túnel d'Antoni Marquès li va caure part de la càrrega. La penitència no li arribà amb la detenció, ja que el lladre aconseguí escapar-se. A les dues de la matinada, un grup d'operaris començava a retirar del centre de Palma les cadires desplegades per veure les processons de Setmana Santa. En un dels camions, n'havien carregades prop de 300 i un desconegut que passava per la Rambla es fixà que les claus eren en el contacte. Sense pensar-s'ho dues vegades, pujà a la cabina de l'automòbil, el posà en marxa i partí cap a les Avingudes. Amb tanta pressa, obvià el més important: que la càrrega de cadires no estava fermada. Entrà en el túnel d'Antoni Marquès i agafà cap al carrer Blanquerna.
Visc i processó
En Tomeu -un portolà que viu al marge del món i transita pels marges cercant cargols quan plou, espàrrecs per primavera, i esclatasangs a les garrigues tardorals- diu que la crisi és com el visc per agafar passarells. Tan eviscats estam que es deixen perdre en solades les ametlles i les garroves.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc