Cort suprimeix el pregó de Sant Joan
L'Ajuntament de Palma ha suprimit el pregó de la nit de Sant Joan a Ciutat. Feia 18 anys que l'actor Miquel Àngel Llonovoy pronunciava aquest discurs, que enguany es transformarà en una salutació i convidada a la festa per part de Jesús González, president de la Federació de les associacions de veïns de Palma. "Ens han dit que no hi ha cabuda per al pregó per un tema de protocol", assenyala el mateix González. L'eliminació del discurs es va comunicar "fa uns vint dies", en una reunió en què els representants de l'Ajuntament assenyalaren que "l'element còmic no estava lligat a les festes de Sant Joan". Un 45% menys de pressupost i reggae a la platja per la Nit de Sant Joan
Els metges ja estan en vaga de zel
Urgències de Son Espases, en una imatge d’arxiu. Foto: Arxiu. Els metges ja han començat la vaga de zel que la setmana passada s'estava gestant arran de la indignació dels facultatius per la retirada dels complements salarials ja aquest mes i la possibilitat que hagin de retornar els doblers cobrats des del 2008. La vaga de zel, que implica complir de manera estricta els horaris laborals i la normativa establerta, ja es nota a l'hospital de Son Espases des de diumenge horabaixa. Segons fonts d'Urgències, consultades per aquest diari, "tot i que la pressió assistencial de diumenge i de dilluns ha estat l'habitual, unes 360 persones ateses, molt pocs pacients han pogut pujar a planta".
“Es pot ser de la ideologia que es vulgui, però no anar en contra de la llengua”
Antoni Pastor agraí la mostra de suport. Va fer un cant a la llengua pròpia i a tot el que significa. Foto: A.Pol. Prop de 300 persones, quasi tots manacorins, es concentraren ahir al migdia a la plaça de la Bassa per fer públic el seu suport al batle, Antoni Pastor, i per agrair-li que hagi plantat cara als atacs de l'Executiu de Bauzá per la llengua pròpia de les Illes Balears. D'alguna manera, l'acte d'ahir va posar el contrapunt emotiu a una de les setmanes políticament més dures que ha viscut el batle de Manacor. No estava previst que hi assistís, però quan la concentració ja era a punt de dissoldre's, Pastor hi comparegué. Agraí als assistents que li fessin costat i els explicà per què s'havia desmarcat de la política lingüística del PP. "Una persona de Manacor, o de les Illes Balears, no pot anar contra la seva llengua".
Nit a l’institut de Campos
Alumnes i docents de l’IES participaren en l’acció reivindicativa. Foto: IES Damià Huguet. Les mobilitzacions ciutadanes contra les retallades del Govern no cessen. La nit de dijous a divendres, una trentena de professors i una cinquantena d'alumnes de l'IES Damià Huguet quedaren a romandre al centre educatiu per protestar contra les retallades que el Govern autonòmic té previst aplicar el proper curs. Encara que no gaire, alumnes i docents dormiren al passadís de la planta baixa. Varen estendre en terra els matalassos que habitualment utilitzen per fer gimnàstica, es ficaren dins els sacs i tractaren de descansar. Una vuitantena de persones fent la nit al passadís d'un centre educatiu públic: fins ara, una imatge més pròpia de les universitats que d'un institut. Els actes de protesta contra les retallades començaren el capvespre.
Esbroncada i pedres a Bauza a Manacor
El Consell rebutja la violència contra el PP sense l’esquerra
El debat sobre la condemna als actes violents que patiren membres del PP fa unes setmanes es traslladà ahir al Consell. Si al Parlament no hi hagué acord per redactar una declaració institucional unànime, a la institució insular els populars tiraren pel dret i presentaren una moció pròpia que no agradà gens a l'esquerra. El PSM abandonà la sala de plens després de demanar que es retiràs la proposta i se cercàs el consens i després d'acusar els conservadors de voler treure profit polític dels fets.
Els metges exigeixen la dimissió de la consellera Castro
Des de l’esquerra, Chema Bravo, Isidro Torres i Miguel Lázaro, durant la roda de premsa oferida ahir a la seu de Simebal, a Palma. El Sindicat Mèdic de les Illes (Simebal) exigí ahir el cap de la consellera de Salut, Família i Benestar Social, Carmen Castro, que també és la presidenta de l'IB-Salut. Concretament, el sindicat reclamà la dimissió "dels directius de l'IB-Salut" perquè tenen un paper menor i qui "realment mana en sanitat és un economista". El president de Simebal, Isidro Torres, assegurà que "no podem parlar de quan començarà la vaga perquè serà tot l'estiu", i afegí que "esperam que abans ens cridin per negociar". Durant la roda de premsa oferida ahir per valorar la suspensió de l'acord que Govern i Simebal havien signat el 2008 sobre els complements salarials, Torres també demanà que el portaveu de l'Executiu, Rafel Bosch, es retracti de les declaracions fetes divendres passat durant la conferència de premsa posterior al Consell de Goverm.
Els directors avisen que comencen a detectar conflictes lingüístics als centres
Imatge d'una de les nombroses proteste celebrada aquests darrer mes contra les retallades. Foto: Arxiu. Els equips directius alerten que "comencen" a sorgir "conflictes" lingüístics als centres d'Educació Infantil i Primària derivats de la política lingüística del Govern Bauzá. Es queixen que els directors d'alguns centres s'han vist obligats a afrontar aquestes darreres setmanes "situacions molt difícils", i ho han hagut de fer sense disposar d'"instruccions clares" i sense "cap mena de suport" des d'Educació. L'Associació de Directors d'Educació Infantil i Primària de Mallorca (ADIPMA) donà a conèixer aquesta problemàtica ahir a través d'un document en el qual no amaguen la "indignació" davant les darreres actuacions duites a terme per la Conselleria que dirigeix Rafel Bosch.
El Govern es gastà 10.279 € en el viatge a Suïssa
Bosch i Bauzá durant el viatge a Suïssa. hi visitaren diferents escoles i centres de formació. Foto: Arxiu. El viatge a Suïssa, que realitzaren a final d'abril el president, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Rafel Bosch, amb set membres més del gabinet de Presidència, costà 10.279,62 euros a l'erari públic de la Comunitat. Un mes i mig després, el Govern ha informat del cost d'aquell viatge de tres dies que feren els responsables polítics per conèixer el model educatiu d'aquell país i, concretament, l'ensenyament plurilingüe i el sistema de Formació Professional dual, que combina la formació als centres i a empreses. Segons es desprèn de les factures entregades ara a petició dels socialistes, el trasllat d'alts càrrecs i acompanyants costà 6.461,43 euros. Això inclou els bitllets d'avió de Palma a Zuric (anada i tornada), que costaren 2.747 euros; els trasllats entre l'aeroport i l'hotel i els desplaçaments pel país, que suposaren 3.128 euros més; i un rebut de 420 euros de taxis.
El PSIB denunciarà el Govern si toca un cèntim als metges
El diputat socialista Antoni Diéguez adverí ahir que el PSIB presentaria una querella criminal per prevaricació contra el Govern "si descompta un sol cèntim de les nòmines dels metges" el mes de juny, tal com havia avisat despús-ahir. Segons Diéguez, l'Executiu "no té justificació legal" per fer-ho a partir de la sentència que declara nul l'acord del 2008 entre l'IB-Salut i el sindicat Cemsatse. "Si el PP vol que en parlem als tribunals, en parlarem", afegí en una roda de premsa. Les declaracions eren una resposta a l'anunci del Govern del dia abans de fer marxa enrere i dur a Anticorrupció la pujada de complements salarials del 2008. Segons l'Executiu, l'increment pot haver implicat els delictes de malversació i prevaricació per part del llavors conseller de Salut, Vicenç Thomàs, perquè s'hauria aplicat a partir d'un acord anul·lat per una sentència judicial.
Bauzá duu Bravo als jutjats pels seus insults i li reclama 6.000 euros
El president, José Ramón Bauzá, ha demandat per la via civil el secretari general de la UGT, Lorenzo Bravo, i el seu sindicat per "intromissió il·legítima" al seu dret a l'honor. Li reclama 6.000 euros per una sèrie d'improperis públics que Bravo ha dedicat al president des del mes de setembre. La demanda, duta per la cap de l'Advocacia del Govern, Antònia Perelló, considera especialment greu que Bravo digués "feixista" a Bauzá el 16 de febrer i el 23 de març. Amb tot, sorprèn la benevolència de l'Executiu a l'hora de definir el feixisme. Es queixa que titllant Bauzá de feixista se l'assimila "a un dels corrents polítics més excloents que han existit en la història recent, caracteritzat per la falta de llibertats i de pluralisme".
“Ens preocupa que assistir a una manifestació es pugui multar”
Agents de la Guàrdia Civil intervenint en els altercats de Pollença. Foto: Arxiu. Tots els partits polítics de Pollença llevat del PP miren amb recel les sancions que la Delegació del Govern espanyol ha començat a enviar a alguns assistents a la concentració contra el president del Govern, el 22 de maig, en la qual algú va tirar -però sense arribar a ferir-lo- objectes contundents a José Ramón Bauzá. "Ens preocupa que el fet d'assistir a una manifestació es pugui multar", resumeix Miquel Àngel Sureda, portaveu d'Esquerra. Sureda i els líders de les altres formacions amb representació a Pollença emmarquen les sancions a pollencins dins el conjunt d'actuacions policials -detencions a Bunyola, pels incidents de Manacor, per l'ocupació de la seu de la Conselleria d'Educació, etc.- que els cossos de seguretat han dut a terme aquestes darreres setmanes. "Rebutjam la campanya repressiva que s'ha desencadenat fa dies amb els moviments socials", manifesta Pepe García, portaveu de la formació progressista Alternativa per Pollença.
L’inici del curs escolar perilla per les mobilitzacions dels docents
L'inici amb normalitat del curs 2012-13 perilla per les mobilitzacions que preparen els mestres i professors. Aquesta va ser una de les conclusions de l'assemblea de docents que organitzà ahir horabaixa la Junta de Personal Docent no universitari (STEI-i, UGT, CCOO i ANPE) i que aplegà més de 300 persones a l'IES Marratxí. Segons el portaveu de CCOO, Toni Baos, "una vaga o fins i tot una vaga indefinida són algunes de les propostes que s'han sentit durant tota l'assemblea com a possibles accions". Professors, directors o professionals a l'atur exposaren ahir preocupació pel conjunt de mesures que posen en perill la qualitat del sistema educatiu. Segons Baos, "està clar que el curs que ve tothom coincideix que no començarà en normalitat.
El Govern envia als serveis jurídics els seus criteris de publicitat
El Govern posarà a mans dels seus serveis jurídics l'aplicació que fa ara de la Llei de publicitat institucional. Així ho va confirmar ahir la secretària de Comunicació de l'Executiu, Helena Rubí, després que aquest diari explicàs diumenge que actualment s'està incomplint. Rubí, que es posà en contacte ahir amb aquest diari, defensa que han intentat aplicar la llei de la manera "més purista possible" i que el Govern actua de manera legal; amb tot, ho comprovarà amb els seus missers. dBalears ja revelà diumenge que actualment es vulnera l'article que diu que les campanyes no podran excloure cap mitjà de la mateixa mena.
El Govern vulnera la Llei de publicitat institucional
Pàgines del mes passat dels altres tres diaris de les Illes Balears, El Mundo, Diario de Mallorca i Ultima Hora, amb anuncis del Govern. El Govern de les Illes Balears vulnera la Llei de publicitat institucional, que té poc més d'un any i mig. D'una banda, incompleix l'article que diu que les campanyes no podran excloure cap mitjà de la mateixa mena. De l'altra, no ha elaborat el reglament de la Comissió de Publicitat Institucional ni l'ha arribada a convocar mai. Segons l'article 6.2 de la llei, en vigor des del 17 de desembre de 2010, quan el Govern faci una campanya de publicitat no podrà "excloure'n cap dels suports o mitjans de la mateixa tipologia d'entre els que estiguin inclosos en la campanya publicitària". O sigui: que si l'Executiu publica un anunci en un diari de l'Arxipèlag, ho ha de fer en tots, llevat que expliqui les excepcions "de manera expressament motivada". En aquests moments i anteriors, l'Executiu està programant campanyes de publicitat per a publicacions diàries de les quals s'exclou dBalears.
Protestes i claxonades a les portes del congrés
Prop d'un centenar de persones protestaren a les portes del col·legi La Salle, on el PPclausurava ahir el seu congrés. Envoltades per un important cordó policial que no els deixà acostar-s'hi, els convocats mostraren pancartes de rebuig al tancament d'hospitals i, en general, a les retallades que porta a terme el Govern de José Ramón Bauzá. També demanaven als vehicles que hi passaven que tocassin el clàxon amb cartells que deien: "Toca el clàxon si et roben" o "Toca el clàxon contra la retallada". Bona part dels vehicles que passaven per la carretera de Son Rapinya secundaven la protesta convocada per diverses entitats.
La jutgessa demana als guàrdies civils que s’expliquin per Bunyola
Una de les quatre polèmiques detencions de Bunyola. Foto: T. Ayuga. La jutgessa que duu el cas dels detinguts de Bunyola per la protesta anti Bauzá de dilluns demana explicacions. Vol que els guàrdies civils concretin per què varen actuar com ho varen fer. Maria del Carmen González ha demanat als guàrdies civils que van detenir quatre joves en una polèmica actuació que expliquin en què va consistir l'obstaculització de la carretera que, diuen, els va fer actuar. Els reclama que diguin quant de temps va durar l'ocupació de la via i que expliquin "si es va produir cap risc real o situació de perillostitat per a la seguretat del trànsit".
CCOO i STEI-i recorreran l’ordre per triar llengua
Els sindicats entenen que, d’acord amb la normativa vigent, només poden triar idioma els alumnes que sol·licitin plaça. Els sindicats STEI-i i CCOO interposaran sengles recursos contenciosos administratius en contra de l'ordre de la Conselleria d'Educació que fa efectiva l'aplicació de la tria de llengua, la resolució de la qual es publicà en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) de dijous. L'esmentada resolució, signada pel conseller d'Educació, Rafel Bosch, per la qual es fa efectiva l'ordre del 13 de setembre del 2004 que regula el dret dels pares a elegir la llengua del primer ensenyament, especifica en el segon punt que "els pares dels alumnes del segon cicle d'Educació Infantil i de primer cicle de Primària podran fer efectiu en nom dels seus fills el dret de rebre el primer ensenyament en la seva llengua, sigui la catalana o la castellana".
Educació convida ara milers de pares a escollir
La Conselleria d'Educació "recorda" als pares que tenen fins el 15 de juny per poder escollir llengua. Les xifres que s'han fet públiques fins ara sobre l'elecció del castellà entre els alumnes que entren al sistema escolar no són oficials, però no convencen el Govern. Per això la Conselleria d'Educació hauria enviat ara milers de cartes als pares en què els recorda que tenen fins al 15 de juny per triar però, a més, amplia la possibilitat d'escollir als nins que ja són dins el sistema escolar. Teòricament, el període per triar llengua es tancà el passat dia 28. Ara, doncs, fins i tot els pares amb fills ja matriculats poden elegir l'idioma en què han d'estudiar, sempre que siguin en el segon cicle d'Educació Infantil o en el primer de Primària.
Artà i Santa Margalida exigeixen a Cabrer que es disculpi
La protesta de Santa Margalida fou pacífica i festiva. Els equips de govern de Santa Margalida i Artà exigeixen a la portaveu del grup parlamentari del PP, Mabel Cabrer, que rectifiqui les manifestacions que va fer dimarts en relació a les visites de José Ramón Bauzá a diversos municipis, quan digué que en aquests dos pobles es registraren els mateixos incidents violents que a Manacor. Artà i Santa Margalida també volen que els en demani disculpes. La diputada i portaveu popular, Maria Isabel Cabrer, va afirmar, en seu parlamentària -i així consta en el diari de sessions-, que "dia 15 de maig Manacor va ser l'escenari d'atacs violents contra el president del Govern, el president del Parlament i altres membres del Govern, que varen ocasionar ferides importants a funcionaris públics: piles, monedes, bolles de ferro, llengües de porc, insults, agressions...
L’ordre per triar llengua, un rosari d’incompliments
L'ordre que regula la lliure elecció de llengua el proper curs escolar és un rosari d'incompliments. Així ho considera el sindicat STEI-i. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) publicà ahir la resolució del conseller d'Educació, Rafel Bosch, per la qual es fa efectiva l'ordre de 2004. Tanmateix, segons la portaveu del sindicat, Maria Antònia Font, "incompleix la Llei de consells escolars". Qualsevol diposició que afecti la llengua catalana ha de passar pel Consell Escolar de les Balears.
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- Emotiu homenatge a Inca a Pablo Ferrer Madariaga